Un més
(mostra l'entrada completa)Categoria: Personal
I arribem puntuals a la cita: és l’hora de la felicitació de Nadal (i ja en van catorze).
Enguany ha sigut un any extremadament complicat. El coronavirus ha dominat tot l’any des del mes de març, i pareix que la resta de notícies han quedat en segon pla.
El Brèxit, focs que van cremar de manera brutal Austràlia i Califòrnia, Trump perdent la presidència dels EUA, Blacks live matter, la llei d’eutanàsia, un altre president català que l’Estat espanyol es carrega…
Però, a més de la pandèmia i el confinament, crec que el 2020 també ens ha portat coses positives. Durant mesos, entre Zooms i compres per internet, hem redescobert la cuina i els llibres, les fotos antigues, [...] (mostra l'entrada completa)
Sí, també estic de quarantena.
A la meua feina, vam fer una prova de treball en remot dimecres onze de març, tres dies abans que el president del Govern espanyol decretara l’estat d’alarma. I la prova es va convertir en “fins a nova ordre”. Quan la majoria de gent fa 5 dies que està tancada a casa, jo en porte ja pràcticament 8 sense eixir. 😐
La veritat és que sé que estic millor que molta gent: continue treballant, fent pràcticament el mateix que feia a l’oficina (hem hagut de canviar molt com fem les coses). Però sé que hi ha molta gent que ho està passant malament, que no pot treballar i que com més s’allargue açò, pitjor ho [...] (mostra l'entrada completa)
Enguany, com ja vaig fer l’any passat, he aprofitat una foto d’un viatge per a fer la felicitació.
Enguany vam anar al Vietnam i a les Maldives, i de la primera part del viatge és aquesta foto.
La foto està feta a Hội An durant el festival de les llanternes, que se celebra cada nit de lluna plena.
(mostra l'entrada completa)Fa més de set anys, vaig escriure una entrada al blog que s’anomenava “L’hora de les decisions“.
En aquell moment, en març de 2012, anava a passar de la vida de post-estudiant, deixant la feina beprecària de la universitat per anar a treballar a Vistaprint. També deixava el combo Sant Vicent/Benissa per anar-me’n a viure sol a Barcelona.
Això em pareixen canvis enormes (i ara, vist en retrospectiva, continuen sent-ho). I possiblement continua sent el “moment” de canvis més significatius de la meua vida, pensant en un dia puntual: quan vaig pujar al cotxe cap a Barcelona.
Però si lleve un poc de zoom i mesure en setmanes, en lloc de dies, ja no es tracta dels canvis més grans.
Així començava [...] (mostra l'entrada completa)
Fa més de set anys, vaig escriure una entrada al blog que s’anomenava “L’hora de les decisions“.
En aquell moment, en març de 2012, anava a passar de la vida de post-estudiant, deixant la feina beprecària de la universitat per anar a treballar a Vistaprint. També deixava el combo Sant Vicent/Benissa per anar-me’n a viure sol a Barcelona.
Això em pareixen canvis enormes (i ara, vist en retrospectiva, continuen sent-ho). I possiblement continua sent el “moment” de canvis més significatius de la meua vida, pensant en un dia puntual: quan vaig pujar al cotxe cap a Barcelona.
Però si lleve un poc de zoom i mesure en setmanes, en lloc de dies, ja no es tracta dels canvis més grans.
Canvis a [...] (mostra l'entrada completa)Pareix que fóra l’altre dia quan vaig dir que me’n venia cap a Barcelona, a treballar a Vistaprint, i just avui fa tres mesos sis anys que vaig començar a treballar a 500 km de Benissa, el meu poble.
Tres anys després, i torne a començar quasi de la mateixa manera. I, de nou, no hi ha massa coses que hagen canviat des de fa tres anys.
La vida a la ciutatEstos últims tres anys han sigut menys prolífics en visites, comparats amb els tres primers. Tot i que Héctor ha tornat, aquesta vegada s’ha quedat a casa Joan i Rosa (que tenen habitació per als convidats ?). També han tornat a vindre els meus pares i la meua germana, però [...] (mostra l'entrada completa)
El que va passar la setmana passada amb el sistema judicial espanyol pot tindre moltes lectures. Però no sé quina de totes és pitjor.
Cinc individus, un d’ells guàrdia civil i un altre militar, van ser condemnats per abusos sexuals a una xica de divuit anys, a la que van obligar a mantenir relacions amb els cinc, mentre la gravaven amb el mòbil.
El fet que cinc “homes grans i fets” obligaren a una xica (que a més anava beguda) a practicar-los felacions, i que després la penetraren vaginalment i analment no sembla ser suficient per a que dos dels tres jutges consideren el fet com a agressió sexual, i es limiten a considerar-ho abús. Resulta que si no hi ha “violència [...] (mostra l'entrada completa)