Coronavirus al microscopi

Sí, també estic de quarantena.

A la meua feina, vam fer una prova de treball en remot dimecres onze de març, tres dies abans que el president del Govern espanyol decretara l’estat d’alarma. I la prova es va convertir en “fins a nova ordre”. Quan la majoria de gent fa 5 dies que està tancada a casa, jo en porte ja pràcticament 8 sense eixir. 😐

La veritat és que sé que estic millor que molta gent: continue treballant, fent pràcticament el mateix que feia a l’oficina (hem hagut de canviar molt com fem les coses). Però sé que hi ha molta gent que ho està passant malament, que no pot treballar i que com més s’allargue açò, pitjor ho [...] (mostra l'entrada completa)

Personal

Bon nadal

Enguany, com ja vaig fer l’any passat, he aprofitat una foto d’un viatge per a fer la felicitació.

Enguany vam anar al Vietnam i a les Maldives, i de la primera part del viatge és aquesta foto.

La foto està feta a Hội An durant el festival de les llanternes, que se celebra cada nit de lluna plena.

(mostra l'entrada completa)
Personal
Hoi An, nadal, nadal2019, Vietnam

Fa més de set anys, vaig escriure una entrada al blog que s’anomenava “L’hora de les decisions“.

En aquell moment, en març de 2012, anava a passar de la vida de post-estudiant, deixant la feina beprecària de la universitat per anar a treballar a Vistaprint. També deixava el combo Sant Vicent/Benissa per anar-me’n a viure sol a Barcelona.

Això em pareixen canvis enormes (i ara, vist en retrospectiva, continuen sent-ho). I possiblement continua sent el “moment” de canvis més significatius de la meua vida, pensant en un dia puntual: quan vaig pujar al cotxe cap a Barcelona.

Però si lleve un poc de zoom i mesure en setmanes, en lloc de dies, ja no es tracta dels canvis més grans.

Així començava [...] (mostra l'entrada completa)

Personal
barcelona, noelia

Fa més de set anys, vaig escriure una entrada al blog que s’anomenava “L’hora de les decisions“.

En aquell moment, en març de 2012, anava a passar de la vida de post-estudiant, deixant la feina beprecària de la universitat per anar a treballar a Vistaprint. També deixava el combo Sant Vicent/Benissa per anar-me’n a viure sol a Barcelona.

Això em pareixen canvis enormes (i ara, vist en retrospectiva, continuen sent-ho). I possiblement continua sent el “moment” de canvis més significatius de la meua vida, pensant en un dia puntual: quan vaig pujar al cotxe cap a Barcelona.

Però si lleve un poc de zoom i mesure en setmanes, en lloc de dies, ja no es tracta dels canvis més grans.

Canvis a [...] (mostra l'entrada completa)
Personal
Vistaprint

Pareix que fóra l’altre dia quan vaig dir que me’n venia cap a Barcelona, a treballar a Vistaprint, i just avui fa tres mesos sis anys que vaig començar a treballar a 500 km de Benissa, el meu poble.

Tres anys després, i torne a començar quasi de la mateixa manera. I, de nou, no hi ha massa coses que hagen canviat des de fa tres anys.

La vida a la ciutat

Estos últims tres anys han sigut menys prolífics en visites, comparats amb els tres primers. Tot i que Héctor ha tornat, aquesta vegada s’ha quedat a casa Joan i Rosa (que tenen habitació per als convidats ?). També han tornat a vindre els meus pares i la meua germana, però [...] (mostra l'entrada completa)

Personal
barcelona, Vistaprint

El que va passar la setmana passada amb el sistema judicial espanyol pot tindre moltes lectures. Però no sé quina de totes és pitjor.

Cinc individus, un d’ells guàrdia civil i un altre militar, van ser condemnats per abusos sexuals a una xica de divuit anys, a la que van obligar a mantenir relacions amb els cinc, mentre la gravaven amb el mòbil.

El fet que cinc “homes grans i fets” obligaren a una xica (que a més anava beguda) a practicar-los felacions, i que després la penetraren vaginalment i analment no sembla ser suficient per a que dos dels tres jutges consideren el fet com a agressió sexual, i es limiten a considerar-ho abús. Resulta que si no hi ha “violència [...] (mostra l'entrada completa)

Personal
espanya, feminisme, justícia

Dimecres 11 d’octubre, de bon matí, vaig agafar un vol que, via Amsterdam, em duria a San Francisco després de quinze hores per l’aire. A les 11.50 arribava a SFO, i vaig anar directe a buscar el tren que m’havia de dur cap al centre de la ciutat.

Tenint en compte que era la primera vegada que visitava algun lloc dels Estats Units que no fos Boston, la veritat és que era tot prou nou. D’una banda el paisatge semi-desèrtic, comparat amb la gran vegetació que hi ha a la costa est. També era curiós veure tots topònims en castellà, degut a la llarga ocupació espanyola primer i mexicana després, de Califòrnia, en contraposició amb Boston, cor de New England (nova [...] (mostra l'entrada completa)

Personal
San Francisco, turisme