Només socis…

La setmana passada va vindre a la Universitat Ferran Torrent a presentar el seu últim llibre, Només socis. En el llibre, reapareixen un bon grapat de personatges de novel·les anteriors: de la trilogia política valenciana (Lloris, el president del València), de la novel·la negra (Butxana), els de gràcies per la propina (els germans Josep i Ferran Torres)…

La veritat és que és un llibre que pinta molt bé. Si vos interessa, hi ha una entrevista que li fan els de Vilaweb, molt bona. També un vídeo on comença a llegir la novel·la.

El Ferran Torrent és un dels [...] (mostra l'entrada completa)

Lectura, Llengua
butxana, corrupció, ferran torrent, gilet, lloris, novel·la negra, país valencià, valència

Chikilicuatre benissero…

M’han passat l’enllaç a un video del youtube, que m’ha deixat al·lucinat. Es tracta d’un vídeo que ha fet una xica de Benissa, Patri Ortolà (que, per cert, no sé qui és), que presenta de la següent manera:

al meu poble diuen que “a qui no té faena deu li’n dóna”… el cas és que jo si que tinc feina, però… ací va, després de dues setmanes d’haver-lo fet m’he decidit.

I ací va el vídeo en qüestió. Mereix ser tafanejat, “meneame”nat, i fins i tot, “digg”at. 😀

http://youtube.com/watch?v=RvLCNauxQRw

 

(mostra l'entrada completa)
Curiositats
chikilicuatre, xorrades, youtube

Addicció als blogs…

Per als que no sabeu que són els fils de subscripció (feed, RSS, …), Benjamí fa una bona explicació en aquesta entrada.

Durant molt de temps vaig utilitzar Bloglines com a plataforma des d’on llegir els blogs que tenia sindicats (després d’un suggeriment de Joanba). Al principi, tot era un afegir blogs nous, com si d’una competició es tractara.

Però, com era previsible, la quantitat de feeds va començar pujar com l’espuma, i vaig optar per, de tant en tant, anar esborrant-ne algun (normalment per a sentir-me millor després d’haver-ne afegit uns quants). L’etapa Bloglines va acabar amb 124 blogs [...] (mostra l'entrada completa)

Internet, Lectura
bloglines, google reader, rss

Res no m’agrada tant…

Òscar em va recordar un poema de Vicent Andrés Estellés que va recitar Feliu Ventura durant el concert.

El poema en qüestió m’agrada, sobre tot perquè expressa d’una manera genial una cosa tan quotidiana com menjar-se una pebrera torrada.

Escriure bé és una cosa que sempre m’hauria agradat saber. És un dels motius que em fan escriure en aquest bloc, intentar millorar poc a poc la meua forma d’escriure.

Però si sóc sincer, mai havia llegit res d’Estellés, considerat com un dels millors poetes valencians del segle XX. I crec que açò s’haurà de [...] (mostra l'entrada completa)

Poesia
comment-1749