el Blog de Xavi

Bon Nadal!

Dissetena felicitació nadalenca!

Fins ara, molts anys he dit que han sigut anys de canvi. L’any 2019, amb la boda. El 2020, amb tot el que ens va portar la COVID-19, i el 2021 amb la mudança a Benissa i el canvi de rol a la feina.

Però este 2022, sense dubte, s’emporta la palma. Laia?? ha arribat a les nostres vides, i ho ha tornat cap per avall. Nits i nits de no dormir, temps lliure totalment desaparegut… però quan et mira i somriu, tot el cansament desapareix a l’instant.

De moment hem decidit no publicar fotos de Laia a les xarxes. Però volia que la felicitació, d’alguna manera, mostrara que la família ha crescut. I les [...] (mostra l'entrada completa)

Personal
Laia, nadal, nadal2022

Escriviures, el plaer de cada diumenge

Vaig conéixer a Cèsar Palazuelos allà pel 2006. En aquell moment, ell treballava al Levante-EMV, i ens va demanar a Joanba i a mi fer-nos una entrevista per a parlar d’Infobenissa.

En aquell moment, abans de l’època de Facebooks, Twitters, Instagrams o TikToks, la gent utilitzava (i molt!) els fòrums. I el d’Infobenissa no es quedava curt. L’actualitat benissera es debatia allí, amb desenes de participants cada dia. I Cèsar volia escriure una xicoteta entrevista per al Levante, on reflectir què estava passant en una web que portaven dos xicons de Benissa.

Han passat uns quants anys des d’allò, i tot i que mai he tingut cap relació amb Cèsar (ni tan sols estic segur si hem parlat alguna [...] (mostra l'entrada completa)

Lectura
blogosfera, blogs, Cèsar Palazuelos

Moltes felicitats!

Hui és l’aniversari de Noelia, qui (fins la setmana passada), era la meua xica. Però des de dijous passat, eixe lloc està compartit amb Laia??.

Així que volia felicitar a una de les meues dos xiques. I que sàpigues que el regal me l’has fet tu, portant al món una personeta tan dolça.

Moltes felicitats ???!!!

(mostra l'entrada completa)
Personal
Laia, noelia

RENFE menteix, i se senten orgullosos de fer-ho

Euromed en Torredembarra

El passat mes de novembre vaig anar a Barcelona amb l’Euromed, el tren que connecta les principals ciutats valencianes amb Catalunya.

Quan vaig comprar els bitllets, vaig veure que amb la tarifa del tren que agafava, Confort, hi havia 24 h gratuïtes d’aparcament a l’estació per als bitllets d’anada, i 48 h per als bitllets d’anada i tornada entre València i Alacant. Com anava a estar just dos dies, vaig pensar: i perquè no?

Quan va arribar el dia, vaig agafar el cotxe, i cap a l’estació de trens Joaquín Sorolla de València que me’n vaig anar. Vaig aparcar, i vaig pujar al tren.

49 h després tornava a estar al mateix lloc, i vaig anar a la caixa de l’aparcament, i em [...] (mostra l'entrada completa)

Internet

Ja he fet algunes entrades parlant de podcasts, i Command Line Heroes és un del que parlaré un dia d’estos. Però avui vull parlar de Mary Allen Wilkes, personatge que he descobert a través d’un dels episodis d’eixe podcast.

Mary Allen Wilkes, programadora Mary Allen Wilkes

Mary Allen Wilkes és una nord-americana que va nàixer l’any 1937 a Chicago, als EUA. De joveneta, volia estudiar dret i exercir d’advocada, però la gran majoria de la gent la va desanimar: l’advocacia no era feina per a una dona.

I aleshores, després d’haver-se graduat en Filosofia i Teologia, va decidir fer-li cas al que un professor de geografia li havia dit quan feia huité: “Mary Allen, quan cresques, hauries de ser programadora”.

En aquell moment, [...] (mostra l'entrada completa)

Programació
podcast

Bon Nadal!

I un any més, arriba l’hora de desitjar-vos un bon Nadal a tots!

Si he de definir a escala personal l’any en només una paraula, sense dubte, diria “canvi“.

El primer trimestre de l’any va començar amb la mudança: després de nou anys vivint a Barcelona, era hora de tornar a casa, a Benissa. I poc després, com ja vaig contar, vaig agafar el rol de Tribe Lead al meu equip.

Mentrestant, el món no ha parat. Tres o quatre noves onades de COVID-19, amb noves variants com Delta o Òmicron; eleccions a Catalunya (les últimes on encara vaig votar); Messi deixant el FC Barcelona; l’extrema dreta fent-se forta a tot arreu…

Però bé, l’any [...] (mostra l'entrada completa)

Personal
nadal

Treballar des de casa

Com ja vaig comentar fa uns mesos, fa més d’un any i mig que estic treballant des de casa.

Després de vora huit anys de treballar al mateix lloc (la plana 7A de l’oficina de Vistaprint a Barcelona), estava acostumat a treballar envoltat dels companys, amb sales de reunions ben preparades per a mantindre videoconferències amb la gent de les altres oficines, pissarres per poder discutir dissenys amb l’equip….

Tot això va canviar quan, just abans de la pandèmia, ens van enviar a treballar a casa. De sobte, allò que només fèiem de tant en tant, anava a convertir-se en habitual. Treballant cadascú des d’un lloc distint, moltes de les converses que abans teníem fent un café, o [...] (mostra l'entrada completa)

Personal
home-office

(No) Sanitat pública, gratuïta i universal als EUA

Ja fa molts anys vaig escriure una entrada on recollia desenes de notícies on era evident la capacitat destructora de les polítiques de dretes en les polítiques socials, principalment cap a la sanitat pública.

Però tot i els tics privatitzadors de governs del PP al País Valencià, o a Madrid, l’estat de la Sanitat Pública a l’Estat espanyol és infinitament millor que la que trobem als Estats Units d’Amèrica.

La principal potència econòmica mundial, que pot presumir d’algunes coses (com la qualitat d’alguns centres d’investigació, o institucions acadèmiques), en té altres que fan molta llàstima. I l’estat de la Sanitat Pública (o, en este cas, la manca de Sanitat Pública) és la que més continua sorprenent-me.

Tinc companys de feina americans ((mostra l'entrada completa)

Internet

Food, but we digress

Ja vaig parlar fa uns mesos d’Alex, french guy cooking, respecte al seu canal de YouTube. Però gent tan inquieta com ell no pot parar queteta, i no es dedica només al vídeo.

Fa un podcast juntament amb Joshua, l’editor dels vídeos del seu canal, anomenat “Food, but we digress“. Literalment significa “menjar, però desvariem”. I és totalment cert, desvarien barbaritats.

Tenen episodis que on parlen de què voldrien menjar si saberen que seria l’últim sopar que farien, o grans discussions entre cervesa i vi, café i té, ganivets de cuina xinesos o japonesos…

És molt entretingut, i igual que ja vaig comentar amb Daniel and Jorge explain the Universe, és una molt bona manera de millorar l’anglés mentre t’entretens [...] (mostra l'entrada completa)

Internet
podcast