I arribem puntuals a la cita: és l’hora de la felicitació de Nadal (i ja en van catorze).
Enguany ha sigut un any extremadament complicat. El coronavirus ha dominat tot l’any des del mes de març, i pareix que la resta de notícies han quedat en segon pla.
El Brèxit, focs que van cremar de manera brutal Austràlia i Califòrnia, Trump perdent la presidència dels EUA, Blacks live matter, la llei d’eutanàsia, un altre president català que l’Estat espanyol es carrega…
Però, a més de la pandèmia i el confinament, crec que el 2020 també ens ha portat coses positives. Durant mesos, entre Zooms i compres per internet, hem redescobert la cuina i els llibres, les fotos antigues, hem aprés què eren els fermentats i hem començat a fer pa de mil classes, i pizzes que ni els italians.
Hem hagut d’aprendre a treballar d’altres maneres, i fins i tot les reunions socials (banda, Softcatalà) s’han hagut de fer en línia.
Hem valorat com ja feia temps que no féiem el fet d’estar amb la família i els amics. Hem apreciat la tranquil·litat d’estar a casa, amb els nostres, simplement xarrant. Hem mantingut o establert amistats amb gent que estava lluny de nosaltres i, paradoxalment, les distàncies s’han acurtat. Hem posat en valor com és d’important el contacte personal, i com s’agraeix una abraçada o un bes d’algú a qui estimes.
Així que, si d’una cosa hem d’estar segurs, és que ningú oblidarà el 2020. I si, ha sigut un any de merda. Però també ha tingut coses bones, i hem aprés, i hem crescut gràcies a eixe any de merda. Així que espere de tot cor que acabeu de passar el 2020 el millor que pugueu, i que l’any que ve siga un any totalment nou.
Tot i ser una imatge lliure, vull agrair-li a monicore la imatge en la qual he basat la felicitació d’enguany.
0 comentaris a «Bon Nadal!»