Per a variar, com ja va passar fa un parell d’anys, enguany ha sigut un any de canvis (promet escriure una entrada abans de que acabe l’any).
Però la primera mostra està ací: l’arbre de Nadal a la casa nova. Bon Nadal a tots!
(mostra l'entrada completa)Els últims mesos he estat molt en silenci. Massa. De fet, per no fer no havia fet ni tan sols la típica publicació que faig tots els anys amb un pastís el dia del meu aniversari (la vaig fer més tard). Però tot té un motiu. O uns quants.
La feinaA la feina, després de poc més d’un any com a Tribe Lead, sent l’encarregat de dur un equip de 45 persones, vaig decidir tornar a un rol d’individual contributor. Amb l’ajuda de la meua cap d’aquell moment, Christina Wick, vaig decidir que el que realment volia fer era dedicar-me més a la part tècnica i deixar una mica de banda la gestió d’equip.
Durant tot el temps que [...] (mostra l'entrada completa)
Enguany l’aniversari m’ha pillat a Boston, de viatge de feina… Així que en lloc de pastís…
(mostra l'entrada completa)
Enguany fa 18 anys que faig la felicitació de Nadal… el que vol dir també que este blog compleix majoria d’edat! (això fa por).
La foto la vaig fer durant l’últim viatge a Boston abans de la pandèmia, el mes de gener de 2020, i és la biblioteca principal de la prestigiosa (i elitista) facultat de negocis de l’Universitat de Harvard: la Harvard Business School.
(mostra l'entrada completa)
Dissetena felicitació nadalenca!
Fins ara, molts anys he dit que han sigut anys de canvi. L’any 2019, amb la boda. El 2020, amb tot el que ens va portar la COVID-19, i el 2021 amb la mudança a Benissa i el canvi de rol a la feina.
Però este 2022, sense dubte, s’emporta la palma. Laia?? ha arribat a les nostres vides, i ho ha tornat cap per avall. Nits i nits de no dormir, temps lliure totalment desaparegut… però quan et mira i somriu, tot el cansament desapareix a l’instant.
De moment hem decidit no publicar fotos de Laia a les xarxes. Però volia que la felicitació, d’alguna manera, mostrara que la família ha crescut. I les [...] (mostra l'entrada completa)
Pot semblar tòpic, però quan em van dir que enguany em tocava a mi escriure l’article com a músic que fa 25 anys que va entrar a la banda, vaig pensar: Ja fa 25 anys?
Va ser el 1997 (quin mal fa escriure anys que comencen per 19xx). Aquell any, el mateix que vaig començar l’institut, Javi Santacreu va parlar amb els meus pares i amb mi per a dir-nos que ja tocava entrar a la Banda.
Després d’uns pocs anys a la bandeta, tocar a la banda era una il·lusió ben gran, i recorde com si fora ara quan els dies d’assaig previ a Santa Cecília, quan encara faltaven 10 minuts per a començar, estàvem asseguts als banquets de fora [...] (mostra l'entrada completa)
Vaig conéixer a Cèsar Palazuelos allà pel 2006. En aquell moment, ell treballava al Levante-EMV, i ens va demanar a Joanba i a mi fer-nos una entrevista per a parlar d’Infobenissa.
En aquell moment, abans de l’època de Facebooks, Twitters, Instagrams o TikToks, la gent utilitzava (i molt!) els fòrums. I el d’Infobenissa no es quedava curt. L’actualitat benissera es debatia allí, amb desenes de participants cada dia. I Cèsar volia escriure una xicoteta entrevista per al Levante, on reflectir què estava passant en una web que portaven dos xicons de Benissa.
Han passat uns quants anys des d’allò, i tot i que mai he tingut cap relació amb Cèsar (ni tan sols estic segur si hem parlat alguna [...] (mostra l'entrada completa)
Hui és l’aniversari de Noelia, qui (fins la setmana passada), era la meua xica. Però des de dijous passat, eixe lloc està compartit amb Laia.
Així que volia felicitar a una de les meues dos xiques. I que sàpigues que el regal me l’has fet tu, portant al món una personeta tan dolça.
Moltes felicitats !!!
(mostra l'entrada completa)
El passat mes de novembre vaig anar a Barcelona amb l’Euromed, el tren que connecta les principals ciutats valencianes amb Catalunya.
Quan vaig comprar els bitllets, vaig veure que amb la tarifa del tren que agafava, Confort, hi havia 24 h gratuïtes d’aparcament a l’estació per als bitllets d’anada, i 48 h per als bitllets d’anada i tornada entre València i Alacant. Com anava a estar just dos dies, vaig pensar: i perquè no?
Quan va arribar el dia, vaig agafar el cotxe, i cap a l’estació de trens Joaquín Sorolla de València que me’n vaig anar. Vaig aparcar, i vaig pujar al tren.
49 h després tornava a estar al mateix lloc, i vaig anar a la caixa de l’aparcament, i em [...] (mostra l'entrada completa)
Imatge: 39, de Tim Pierce
(mostra l'entrada completa)