I un altre més al cabàs
(mostra l'entrada completa)
el Blog de Xavi
Enguany ha sigut un d’impàs, sense grans aventures, però precedit (i també precedint, però això ja ho contarem) canvis significatius.
El primer any vivint a la nova casa, a la que ens hem adaptat com si haguérem viscut ací tota la vida (excepte Burret, que lladra a tot el món que passa pel carrer). Encara no hem acabat del tot totes les coses que volem per a la casa, però eh!, és un projecte per a tota la vida. Tinc pendent escriure entrades (o fer xicotets vídeos, o ja veurem exactament què) per a les coses que vaig fent a poc a poc per a domotitzar la casa, amb l’objectiu de fer-la cada vegada més còmoda per viure-hi.
He corregut món, [...] (mostra l'entrada completa)
Si vols que cresquen flors al teu jardí,no has de pensar en flors, no has de cantar ni invocar flors.
Només has de pensar en sòl, fem, aigua i llum– res relacionat amb flors;si gestiones bé la brutícia, les flors apareixeran
Sadhguru (Jaggi Vasudev)
Avui, parlant amb Pedro sobre les coses que normalment fem a la feina quan treballem amb desenvolupadors més junior, ha parlat de la metàfora de les flors.
Ens passem molt de temps totalment focalitzats amb els resultats, però hi treballem ben poc en el context, en l’entorn, i no el potenciem prou.
I si, normalment acabem comprant flors de plàstic perquè no tenim ni aigua, ni fem, ni res d’això.
(mostra l'entrada completa)
En el llibre Guia Galàctica per a Autoestopistes, el primer de la sèrie, investigadors d’una raça d’éssers hiperintel·ligents i pan-dimensionals construeixen Pensament Profund, el segon ordinador més potent de tot el temps i l’espai, per calcular la «Resposta definitiva a la pregunta sobre la vida, l’Univers i tot plegat». Després de set milions i mig d’anys, l’ordinador proporciona la resposta: 42.
La Resposta a la Pregunta Definitiva sobre la Vida, l’Univers i Tot Plegat
Doncs això. 42.
(mostra l'entrada completa)Per a variar, com ja va passar fa un parell d’anys, enguany ha sigut un any de canvis (promet escriure una entrada abans de que acabe l’any).
Però la primera mostra està ací: l’arbre de Nadal a la casa nova. Bon Nadal a tots!
(mostra l'entrada completa)Els últims mesos he estat molt en silenci. Massa. De fet, per no fer no havia fet ni tan sols la típica publicació que faig tots els anys amb un pastís el dia del meu aniversari (la vaig fer més tard). Però tot té un motiu. O uns quants.
La feinaA la feina, després de poc més d’un any com a Tribe Lead, sent l’encarregat de dur un equip de 45 persones, vaig decidir tornar a un rol d’individual contributor. Amb l’ajuda de la meua cap d’aquell moment, Christina Wick, vaig decidir que el que realment volia fer era dedicar-me més a la part tècnica i deixar una mica de banda la gestió d’equip.
Durant tot el temps que [...] (mostra l'entrada completa)
Enguany l’aniversari m’ha pillat a Boston, de viatge de feina… Així que en lloc de pastís…
(mostra l'entrada completa)
Enguany fa 18 anys que faig la felicitació de Nadal… el que vol dir també que este blog compleix majoria d’edat! (això fa por).
La foto la vaig fer durant l’últim viatge a Boston abans de la pandèmia, el mes de gener de 2020, i és la biblioteca principal de la prestigiosa (i elitista) facultat de negocis de l’Universitat de Harvard: la Harvard Business School.
(mostra l'entrada completa)
Dissetena felicitació nadalenca!
Fins ara, molts anys he dit que han sigut anys de canvi. L’any 2019, amb la boda. El 2020, amb tot el que ens va portar la COVID-19, i el 2021 amb la mudança a Benissa i el canvi de rol a la feina.
Però este 2022, sense dubte, s’emporta la palma. Laia?? ha arribat a les nostres vides, i ho ha tornat cap per avall. Nits i nits de no dormir, temps lliure totalment desaparegut… però quan et mira i somriu, tot el cansament desapareix a l’instant.
De moment hem decidit no publicar fotos de Laia a les xarxes. Però volia que la felicitació, d’alguna manera, mostrara que la família ha crescut. I les [...] (mostra l'entrada completa)
Pot semblar tòpic, però quan em van dir que enguany em tocava a mi escriure l’article com a músic que fa 25 anys que va entrar a la banda, vaig pensar: Ja fa 25 anys?
Va ser el 1997 (quin mal fa escriure anys que comencen per 19xx). Aquell any, el mateix que vaig començar l’institut, Javi Santacreu va parlar amb els meus pares i amb mi per a dir-nos que ja tocava entrar a la Banda.
Després d’uns pocs anys a la bandeta, tocar a la banda era una il·lusió ben gran, i recorde com si fora ara quan els dies d’assaig previ a Santa Cecília, quan encara faltaven 10 minuts per a començar, estàvem asseguts als banquets de fora [...] (mostra l'entrada completa)