Hui és l’aniversari de Noelia, qui (fins la setmana passada), era la meua xica. Però des de dijous passat, eixe lloc està compartit amb Laia.
Així que volia felicitar a una de les meues dos xiques. I que sàpigues que el regal me l’has fet tu, portant al món una personeta tan dolça.
Moltes felicitats !!!
(mostra l'entrada completa)Fa més de set anys, vaig escriure una entrada al blog que s’anomenava “L’hora de les decisions“.
En aquell moment, en març de 2012, anava a passar de la vida de post-estudiant, deixant la feina beprecària de la universitat per anar a treballar a Vistaprint. També deixava el combo Sant Vicent/Benissa per anar-me’n a viure sol a Barcelona.
Això em pareixen canvis enormes (i ara, vist en retrospectiva, continuen sent-ho). I possiblement continua sent el “moment” de canvis més significatius de la meua vida, pensant en un dia puntual: quan vaig pujar al cotxe cap a Barcelona.
Però si lleve un poc de zoom i mesure en setmanes, en lloc de dies, ja no es tracta dels canvis més grans.
Així començava l’última [...] (mostra l'entrada completa)
Eren les set del matí del “dimarts de moros” i ja estàvem en peu. Esmorzar ràpid i camí de l’Altet, on un avió ens esperava a Noelia i a mi per a dur-nos a París, la cité de l’amour et la lumière. Allà estaríem fins diumenge de matí en casa d’uns amics de ma mare, gaudint d’una de les ciutats més boniques del món.
Anne i Jean Marie ens van rebre a sa casa, un xicotet apartamet situat al 15ème arrondissement, una zona molt cèntrica de la ciutat. Vam dinar a un café molt parisenc a la Place du Commerce, i després de descansar un ratet, ens vam dirigir cap a l’emblema de París per excel·lència, la [...] (mostra l'entrada completa)
Pareix que fóra l’altre dia quan vaig dir que me’n venia cap a Barcelona, a treballar a Vistaprint, i just avui fa tres mesos que vaig començar a treballar a 500 de Benissa, el meu poble.
M’ho ha recordat aquesta vesprada Valo, un xic búlgar que va començar el mateix dia que jo a l’empresa
Feliços tres mesos en Vistaprint! We made it 🙂
I sí, el text en valencià l’ha posat ell (supose que utilitzant un traductor automàtic, però mola!).
El primer mes vaig estar a un apartament a les Rambles (realment a dos del mateix edifici), just davant del mercat de la Boqueria, mentre buscava pis. El pis estava molt bé, i va ser tota una experiència passar [...] (mostra l'entrada completa)
Ha arribat l’hora de decidir. Possiblement aquesta haja sigut, fins ara, la decissió més important de la meua vida. I l’he presa. En els propers dies deixaré la Universitat, coincidint amb les últimes setmanes del Projecte IMPACT, per a fer un canvi radical a la meva vida.
L’agost de 2007 vaig començar la meva relació “laboral” amb la Universitat (tot i que l’any anterior ja havia fet amb el primer curs del doctorat), primer al Taller Digital, després com a becari d’adjudicació directa al DLSI, i després com a tècnic superior als projectes SCABD (espanyol) i IMPACT (europeu), també al DLSI. A més, durant aquest temps, també he obtingut el DEA.
Aquest últim projecte, IMPACT, [...] (mostra l'entrada completa)
Fa mes i mig que no escric res al blog, i no serà perquè no hagen passat coses…
En aquest últim mes i mig he estat a tope amb tot el treball de la tesina, preparant una presentació per a la gent del grup d’Investigació i així poder rebre una mica del seu feedback de cara a la presentació de primers de desembre. Ara toca posar-se més encara les piles (si és que pot ser) per a poder tindre la memòria acabada a mitjans de novembre, ja que la data límit d’entrega és el dia 20.
Però no tot ha sigut treballar!
Viaducte de Millau – Foto de Simon Cole
Durant el pont d’octubre vaig estar fent-li la visita (mostra l'entrada completa)
Dissabte passat va ser, per fi, l’esperat IV Certamen de Marxes Mores i Cristianes d’Oliva. Com ja vaig comentar, vam estar treballant molt dur fins a l’última hora per fer un paper ben digne, i crec que ho vam aconseguir. Però bé, anem poc a poc.
Després de moltes setmanes d’assaig, i d’un sprint final amb assajos dimarts, dijous i divendres (el dimecres no vaig poder anar, però també n’hi havia) havia arribat el moment. Divendres per la nit, en acabar l’últim assaig, el treball estava fet: tots teníem clar que havíem de fer en cada moment, on venien els crescendos, en quin moment érem un simple acompanyament, o a qui havíem de sentir en les parts més expressives.
Assajant per [...] (mostra l'entrada completa)
