Enguany l’aniversari m’ha pillat a Boston, de viatge de feina… Així que en lloc de pastís…
(mostra l'entrada completa)Categoria: Internet
Enguany fa 18 anys que faig la felicitació de Nadal… el que vol dir també que este blog compleix majoria d’edat! (això fa por).
La foto la vaig fer durant l’últim viatge a Boston abans de la pandèmia, el mes de gener de 2020, i és la biblioteca principal de la prestigiosa (i elitista) facultat de negocis de l’Universitat de Harvard: la Harvard Business School.
(mostra l'entrada completa)
Pot semblar tòpic, però quan em van dir que enguany em tocava a mi escriure l’article com a músic que fa 25 anys que va entrar a la banda, vaig pensar: Ja fa 25 anys?
Va ser el 1997 (quin mal fa escriure anys que comencen per 19xx). Aquell any, el mateix que vaig començar l’institut, Javi Santacreu va parlar amb els meus pares i amb mi per a dir-nos que ja tocava entrar a la Banda.
Després d’uns pocs anys a la bandeta, tocar a la banda era una il·lusió ben gran, i recorde com si fora ara quan els dies d’assaig previ a Santa Cecília, quan encara faltaven 10 minuts per a començar, estàvem asseguts als banquets de fora [...] (mostra l'entrada completa)
El passat mes de novembre vaig anar a Barcelona amb l’Euromed, el tren que connecta les principals ciutats valencianes amb Catalunya.
Quan vaig comprar els bitllets, vaig veure que amb la tarifa del tren que agafava, Confort, hi havia 24 h gratuïtes d’aparcament a l’estació per als bitllets d’anada, i 48 h per als bitllets d’anada i tornada entre València i Alacant. Com anava a estar just dos dies, vaig pensar: i perquè no?
Quan va arribar el dia, vaig agafar el cotxe, i cap a l’estació de trens Joaquín Sorolla de València que me’n vaig anar. Vaig aparcar, i vaig pujar al tren.
49 h després tornava a estar al mateix lloc, i vaig anar a la caixa de l’aparcament, i em [...] (mostra l'entrada completa)
Ja fa molts anys vaig escriure una entrada on recollia desenes de notícies on era evident la capacitat destructora de les polítiques de dretes en les polítiques socials, principalment cap a la sanitat pública.
Però tot i els tics privatitzadors de governs del PP al País Valencià, o a Madrid, l’estat de la Sanitat Pública a l’Estat espanyol és infinitament millor que la que trobem als Estats Units d’Amèrica.
La principal potència econòmica mundial, que pot presumir d’algunes coses (com la qualitat d’alguns centres d’investigació, o institucions acadèmiques), en té altres que fan molta llàstima. I l’estat de la Sanitat Pública (o, en este cas, la manca de Sanitat Pública) és la que més continua sorprenent-me.
Tinc companys de feina americans ((mostra l'entrada completa)
Ja vaig parlar fa uns mesos d’Alex, french guy cooking, respecte al seu canal de YouTube. Però gent tan inquieta com ell no pot parar queteta, i no es dedica només al vídeo.
Fa un podcast juntament amb Joshua, l’editor dels vídeos del seu canal, anomenat “Food, but we digress“. Literalment significa “menjar, però desvariem”. I és totalment cert, desvarien barbaritats.
Tenen episodis que on parlen de què voldrien menjar si saberen que seria l’últim sopar que farien, o grans discussions entre cervesa i vi, café i té, ganivets de cuina xinesos o japonesos…
És molt entretingut, i igual que ja vaig comentar amb Daniel and Jorge explain the Universe, és una molt bona manera de millorar l’anglés mentre t’entretens [...] (mostra l'entrada completa)
Durant el confinament, em vaig aficionar prou més canals de cuina de YouTube, a part del Joshua Weissman 1I sé que no sóc l’únic: quan vaig escriure l’article sobre Joshua Weissman al mes d’abril tenia 1,5 milions de subscriptors… i ara en té 4 milions!!!. Però no va ser l’únic youtuber de cuina al que em vaig enganxar.
Alexis Gabriel Aïnouz és el nom complet d’Alex, un enginyer francés que va decidir deixar la seua empresa de màrqueting digital i dedicar-se a temps complet al seu canal de cuina al YouTube.
Alex és diferent de molts altres youtubers cuiners, com són el mateix Joshua Weissman, Pablo Albuerne (Gipsy chef) o Andrew Rea (creador de [...] (mostra l'entrada completa)
Amb aquesta entrada, comence a definir la llista de podcasts que escolte. I vull parlar d’un podcast que potser no hi ha massa gent que coneix: Daniel & Jorge explain the Universe.
Es tracta d’un podcast en anglés sobre física, on Daniel Whiteson – un físic que treballa al CERN – i Jorge Cham – creador del còmic en línia PhD Comics – conversen distesament dels temes més sorprenents de l’univers.
El podcast tracta d’explicar, en llenguatge planer, alguns temes que arriben al públic general, però que no s’entenen bé. El Big Bang, la matèria fosca, la teoria de cordes, el bosó de Higgs… són temes dels quals molts hem sentit parlar. Però que molts no en tenim [...] (mostra l'entrada completa)
Actualment, utilitze l’aplicació PocketCasts per escoltar podcasts. És, sens dubte, l’aplicació del mòbil que més utilitze (amb diferència).
Però sempre no ha sigut així. Des que escolte podcasts, he passat per diverses fases, utilitzant aplicacions i dispositius diferents per escoltar els meus programes preferits.
Els inicisEls meus inicis en el consum de podcasts va ser a través d’un reproductor de MP3 que em van regalar els meus pares. Un any, crec que per als reis, ens van regalar tant a mi com a la meua germana un Creative ZEN Nano.
Si no recorde malament, tenia 128 MB de memòria (que ara pareix una cosa ridícula), però a mi em va semblar una barbaritat en aquell moment. En una cosa tan [...] (mostra l'entrada completa)
Els inicis
Fa ja uns quants anys que em vaig aficionar als podcasts com a manera de consumir contingut per internet. El fet de poder escoltar programes de ràdio interessants, sense dependre de l’hora en què es publicaven, va ser tot un descobriment.
I amb programes de ràdio no em referisc literalment a programes de ràdio, de la mateixa manera en què quan parlem de blogs no és el mateix que periòdics, o canals de YouTube no són programes de TV. Però supose que enteneu per on vaig.
Ja en vaig parlar una miqueta per damunt fa més d’onze anys i mig (?), quan vaig parlar del podcast Tortilla de patata. Juntament amb Pánico en el núcleo i, (en menor [...] (mostra l'entrada completa)