I un any més, (i ja en van onze!) arriba la felicitació de Nadal!
Enguany la imatge canvia respecte als anys anteriors: el protagonista és Burret, que ja fa any i mig que forma part de la família.
Però l’objectiu continua sent el mateix: desitjar-vos a tots que passeu unes bones festes amb tota la gent que estimeu, i que 2018 vinga carregat de coses bones.
Bon Nadal a tots!
(mostra l'entrada completa)Dimecres 11 d’octubre, de bon matí, vaig agafar un vol que, via Amsterdam, em duria a San Francisco després de quinze hores per l’aire. A les 11.50 arribava a SFO, i vaig anar directe a buscar el tren que m’havia de dur cap al centre de la ciutat.
Tenint en compte que era la primera vegada que visitava algun lloc dels Estats Units que no fos Boston, la veritat és que era tot prou nou. D’una banda el paisatge semi-desèrtic, comparat amb la gran vegetació que hi ha a la costa est. També era curiós veure tots topònims en castellà, degut a la llarga ocupació espanyola primer i mexicana després, de Califòrnia, en contraposició amb Boston, cor de New England (nova [...] (mostra l'entrada completa)
Fa un parell de setmanes me’n vaig anar a San Francisco a participar del Mentor’s Summit del Google Summer of Code.
El Google Summer of Code és una iniciativa de Google enfocada a estudiants universitaris per a que s’involucren en el desenvolupament de programari lliure i Apertium, el projecte lliure per a la creació de traductors automàtics que va nàixer a la Universitat d’Alacant, hi participa com a organització.
Jo ja fa anys que estic involucrat amb Apertium, i enguany he estat fent de mentor de diversos projectes, principalment el del traductor anglès-català que ha desenvolupat Marc Riera. D’això ja en parlaré una miqueta més endavant.
La qüestió és que Google convida a dos mentors de cada organització a participar al [...] (mostra l'entrada completa)
Superada «l’edat de Crist». Diuen que ell a eixa edat havia fet moltes coses, moltes més de les que jo he fet. Però jo l’he guanyat en una cosa: encara estic per ací 🙂
(mostra l'entrada completa)
La Diputació de València ha presentat la campanya promocional per a Fitur.
I es tracta d’una campanya que intenta vendre el millor que tenim: la nostra manera de viure. Una imatge simple i planera, que explica qui som i com vivim els valencians, amb les coses que ens fan diferents (música als pobles, partides de pilota,…) i allunyada dels Ferraris i els iots que els antics governants volien associar amb la nostra terra.
Fa temps vaig dir que esperava que alguna empresa digués les coses bones que tenim al País Valencià, tal i com Estrella Damm havia fet en un anunci per a TV3. I, tot i que en aquest cas és institucional, m’ha recordat molt a aquell en què els Amics [...] (mostra l'entrada completa)
Enguany fa exactament deu anys que vaig començar a fer una felicitació nadalenca per penjar a la web. Moltes coses han canviat des d’aquell moment, però invariablement, arriba un dia o dos abans de Nadal i dic “fotre! la felicitació!”.
I ací va la d’enguany. Bon Nadal a tots!!!
PS: Enguany he triat una foto d’Annie Spratt, que tot i estar en domini públic (i, per tant, no requerir cita), m’apetia molt agrair-li públicament les fotos que fa i allibera.
(mostra l'entrada completa)
Dissabte passat vaig viure un dels moments més bonics i emocionants que he viscut mai tocant amb la banda. I això que enguany ha sigut un any “carregat” al respecte, amb un concert de Santa Cecília a Benissa simplement BRUTAL, o una entrada de Moros per Barcelona que em va deixar sense paraules.
Després de l’entrada de Moros i Cristians de març, va quedar clar que hi havia músics valencians de sobra a Barcelona per montar una bona banda. I gràcies a la faena impagable de la “directiva”, amb el president Dani al capdavant, i sota la batuta del genial Vicent Pérez i Esteban “Coleto” (compositor de, per exemple, Aligeabà-Spyros), la SMPVB “la Valenciana” hem fet ja tres [...] (mostra l'entrada completa)
La setmana passada vaig estar amb alguns companys de feina per l’oficina de Waltham, MA. Una de les vesprades vam acabar una miqueta abans, i vam anar a Cambridge. És, possiblement, una de les localitats amb més “intel·ligents” per metre quadrat del planeta: allà es troben tant el MIT com Harvard, dues de les universitats més prestigioses del món. Passejant pels seus campus sempre pense com de diferents hagueren sigut les coses si hagués pogut estudiar per allà, amb desenes de premis Nobel caminant pels corredors. Fa, fins i tot, una mica de vertigen.
I allà, just davant del MIT, hi ha una vista preciosa del skyline de Boston, amb el riu Charles reflectint les llums dels gratacels.
Hi ha [...] (mostra l'entrada completa)
No es un gif: simplemente tus ojos no pueden mostrarte los 12 puntos negros simultáneamente pic.twitter.com/r8BPwuYqRP
— Puerta de Tannhäuser (@Javi_Etxebarria) September 12, 2016
Per si no duia prou coses al vol, m’he apuntat a un curs de Machine Learning. Però anem per pasos.
Durant la carrera, vaig donar diverses assignatures d’aprenentatge automàtic. He de reconèixer que machine learning sona més fancy que aprenentatge automàtic, tot siga dit. Va ser José Oncina, principalment, a l’assignatura d’Aprenentatge Computacional i d’Extracció de la Informació, però també des d’un enfocament més concret a les dues assignatures d’intel·ligència artificial o a la d’Enginyeria del Llenguatge Natural, on vaig tindre el primer contacte amb el processament del llenguatge natural i després hi vaig aprofundir (tot i que menys del que m’hagués agradat) durant els cursos de doctorat, amb Rafa Carrasco i Mikel Forcada.
