el Blog de Xavi

Boston de nit…

La setmana passada vaig estar amb alguns companys de feina per l’oficina de Waltham, MA. Una de les vesprades vam acabar una miqueta abans, i vam anar a Cambridge. És, possiblement, una de les localitats amb més “intel·ligents” per metre quadrat del planeta: allà es troben tant el MIT com Harvard, dues de les universitats més prestigioses del món. Passejant pels seus campus sempre pense com de diferents hagueren sigut les coses si hagués pogut estudiar per allà, amb desenes de premis Nobel caminant pels corredors. Fa, fins i tot, una mica de vertigen.

I allà, just davant del MIT, hi ha una vista preciosa del skyline de Boston, amb el riu Charles reflectint les llums dels gratacels.

Hi ha [...] (mostra l'entrada completa)

Personal
Boston, Vistaprint

Machine Learning reloaded

Per si no duia prou coses al vol,  m’he apuntat a un curs de Machine Learning. Però anem per pasos.

Durant la carrera, vaig donar diverses assignatures d’aprenentatge automàtic. He de reconèixer que machine learning sona més fancy que aprenentatge automàtic, tot siga dit. Va ser José Oncina, principalment, a l’assignatura d’Aprenentatge Computacional i d’Extracció de la Informació, però també des d’un enfocament més concret a les dues assignatures d’intel·ligència artificial o a la d’Enginyeria del Llenguatge Natural, on vaig tindre el primer contacte amb el processament del llenguatge natural i després hi vaig aprofundir (tot i que menys del que m’hagués agradat) durant els cursos de doctorat, amb Rafa Carrasco i Mikel Forcada.

Des que me n’havia vingut [...] (mostra l'entrada completa)

Informàtica
aprenentatge automàtic, machine learning

El que ens ve damunt amb la tecnologia

Resulta evident que la tecnologia ens envaeix d’una manera total i absoluta.

Quan pensem que el primer iPhone és de juny 2007, o que el primer mòbil amb Android és de més d’un any després (setembre de 2008) ens fa posar una mica de perspectiva en com de “noves” són algunes de les tecnologies que gairebé tothom utilitza cada dia.

Fins i tot si anem a altres “tecnologies” més velles, com Internet o els ordinadors, recorde el primer ordinador que vam tindre a casa, el desembre del 1997, o quan vam posar Internet l’any 2000. Per als més pioners, poseu-li cinc anys abans. Així i tot, és l’altre dia!!!

Ens pot parèixer que el creixement ha explotat en els darrers anys, o dècades, mentre [...] (mostra l'entrada completa)

Internet
adptació, futur, tecnologia

Últimament, per coses de la feina, he estat llegint més sobre sistemes que funcionen sobre microserveis enfrontat a sistemes monolítics.

La veritat és que s’ha parlat molt últimament sobre el tema, i hi ha un grapat de xarrades i articles molt interessants al respecte.

Martin Fowler ens parla en aquesta sobre què són els microserveis, i alguns dels seus principals avantatges i inconvenients front a sistemes monolítics. És una molt bona introducció si, com em passava a mi, tens alguns dubtes de què són (o, millor dit, què entén la gent per) microserveis.

En aquesta altra, una miqueta més llarga, Chad Fowler parla d’un exemple concret de migració d’un conjunt d’aplicacions basat en un sistema monolític (Wunderlist, una aplicació de llistes de tasques [...] (mostra l'entrada completa)

Programació
enginyeria de programari, microserveis, monolit

Moros i Cristians a BCN i sentiment valencià

La setmana passada, la Casa València de Barcelona i l’Espai País Valencià van organitzar una sèrie d’activitats relacionades amb els Moros i Cristians i la música festera valenciana ací a Barcelona. Entre les activitats, destacaven una conferència de José Rafael Pascual Vilaplana, o el concert de Miquel Gironés (dolçainer d’Obrint Pas) i la Banda Municipal de Barcelona a l’Auditori.

Però n’hi havia una altra, d’activitat, que va despertar moltíssima expectació: la 1a Entraeta de Moros i Cristians per la Vila de Gràcia. Un grapat de gent es va reunir dissabte a la nit per a desfilar, amb els sons de marxes tan conegudes «Ximo» o «l’Ambaixador Cristià», pels carrers de Gràcia. I la música anava a càrrec de la Banda de Música del Prat [...] (mostra l'entrada completa)

Música
barcelona, moros i cristians, muixeranga, saxo

Movistar, o com no s’ha de tractar un client

La setmana passada vaig experimentar (de nou) quin és el nivell més baix d’atenció al client a que es pot arribar, i és el de Telefònica Movistar (també conegut com a Timofónica Vomistar).

Després de quasi 4 anys vivint a Barcelona, i tenint internet amb ells (primer ADSL i, des de fa 2 anys, fibra òptica), diumenge passat em va arribar un correu amb l’import de l’última factura, i era un preu totalment desorbitat. A poc a poc, mes a mes, euret a euret, durant l’últim any m’havien pujat més de 5€ pel mateix servei. I no només això, sinó que quan estan amb fibra de 300Mbs a tot arreu, jo encara en tenia només 100.

Per això vaig al telèfon gratuït que apareix a la [...] (mostra l'entrada completa)

Personal
atenció al client, Movistar

L’any passat vaig fer una versió lleugera del “Vistaprint Manager Development Program”. Van ser vora dos mesos de classes per tal d’aprendre tècniques i bones pràctiques per a una millor gestió d’equips. Des de com tindre reunions “one on one” efectives, a consells de com donar feedback de manera eficient, fins a tècniques de gestió de temps i planificació de tasques o de com ajudar altres companys amb tècniques de coachingmentoring.

Una de les parts que em van resultar més útils va ser les de la gestió del temps i les tasques. Sempre vaig atabalat, amb mil coses pendents de fer, i qualsevol cosa que m’ajude a posar una mica d’ordre al meu caos, benvinguda siga.

I en aquests cas, el que s’anomena la matriu d’Eisenhower és una [...] (mostra l'entrada completa)

Personal
organització

Propòsits per a l’any 2016

No sóc massa de fer llistes de propòsits d’any nou: sempre he intentat que les coses simplement vagen passant el millor possible, adaptant-me a les circumstàncies i intentant traure com més millor a cada moment. I tot i no anar-me malament del tot, crec que les coses encara podrien anar millor si em focalitzara una miqueta en les coses que sé que vull fer i considere importants, deixant de banda les que no ho són tant.

Per a això, intentaré aplicar una de les tècniques que vaig aprendre l’any passat a un curs de gestió d’equips que vaig fer a la feina, però que és totalment aplicable a qualsevol cosa que fem, com per exemple la que tracta de dividir les tasques en diferents quadrants segons [...] (mostra l'entrada completa)

Personal
2016, propòsits d'any nou