Tres anys a Vistaprint… i a Barcelona

Pareix que fóra l’altre dia quan vaig dir que me’n venia cap a Barcelona, a treballar a Vistaprint, i just avui fa tres mesos anys que vaig començar a treballar a 500 km de Benissa, el meu poble.

Plaça de Sant Pere, nucli del barri on visc des de fa tres anys

Pràcticament de la mateixa manera que vaig començar una entrada fa 2 anys i 9 mesos comence aquesta. La única diferència, que en lloc de tres mesos fa tres anys (i deu dies). Però la veritat és que, a grans trets, no han canviat tant les coses des d’aquell article.

És evident que tres anys donen per a molt, i que durant aquests 36 mesos han passat moltes petites coses [...] (mostra l'entrada completa)

Personal

“The postcard”, perquè tot el que fas importa

https://www.youtube.com/watch?v=PXPyIv2WLdI

Des que vaig començar a treballar a Vistaprint, ja fa més de dos anys i mig, he notat com les coses han anat canviant, i molt, a l’empresa. Tant de portes cap endins com de portes cap a fora.

Hem passat (o estem passant) de ser una empresa focalitzada en el preu, on l’important és que comprares (encara que només fóra una vegada, amb descomptes molt agressius) a una empresa que vol cuidar els seus clients, on el client estiga al centre.

Aquest canvi ha anat poc a poc, primer amb canvis totals als preus (s’han acabat els descomptes del 80% o els productes gratuïts, però amb unes despeses d’enviament molt elevades). A [...] (mostra l'entrada completa)

Personal
lifeinvistaprint, video, Vistaprint

Hui fa 20 anys

Hui fa vint anys que va començar un dels anys més tristos per a la meua família. I ho recorde com si fóra ara.

Encara recorde perfectament aquella vesprada. Belén i jo estàvem a casa la meua uela Maria, i l’endemà jo jugava el primer partit de futbol com a porter, contra el Rayo Levante.

Estava nerviós. Vaig cridar un parell de vegades per telèfon a casa la uela Teresa, perquè els meus pares se’n recordaren de dur-me la motxilla amb la roba. Però els meus pares tenien altres coses en les quals pensar: ma uela s’estava morint. Recorde que vaig cridar per última vegada a les 8 i poc de la vesprada, i ja no va fer falta tornar a cridar. Només amb la veu vaig saber què havia passat, [...] (mostra l'entrada completa)

Personal
belén, família, records, Teresa

Unes setmanes espectaculars… tercera part

Eren les set del matí del “dimarts de moros” i ja estàvem en peu. Esmorzar ràpid i camí de l’Altet, on un avió ens esperava a Noelia i a mi per a dur-nos a París,  la cité de l’amour et la lumière. Allà estaríem fins diumenge de matí en casa d’uns amics de ma mare, gaudint d’una de les ciutats més boniques del món.

Torre Eiffel de nit

Anne i Jean Marie ens van rebre a sa casa, un xicotet apartamet situat al 15ème arrondissement, una zona molt cèntrica de la ciutat. Vam dinar a un café molt parisenc a la Place du Commerce, i després de descansar un ratet, ens vam dirigir cap a l’emblema de París per excel·lència, la [...] (mostra l'entrada completa)

Personal
estiu, noelia, París, vacances, viatge

Unes setmanes espectaculars… segona part

Només tres dies després de tornar dels Estats Units, vaig baixar cap a Benissa. Començaven les festes de Moros i Cristians!

El dijous abans de festes s’acostumava fer el sopar de germanor a la plaça, però enguany es va canviar i es va fer dissabte anterior, pel que no vaig poder anar (estava volant des de Boston cap a Barcelona en aquell moment). Però enguany, en canvi, es va fer el Concert de Música Festera. Per primera vegada des que es fa el concert, no vaig poder tocar amb la Banda, però veure’l des del públic tampoc va estar malament. Primer la Colla de Xirimiters Pere Bigot, i després [...] (mostra l'entrada completa)

Personal
moros i cristians, morosBenissa2013

Unes setmanes espectaculars… primera part

Recentment he passat unes de les setmanes més intenses de la meva vida. Viatges de treball, vacances, …

Però comencem pel principi. Dissabte quinze de juny, de bon matí, vaig agafar un avió de Delta Airlines amb destinació a l’aeroport de Logan International, a Boston, fent escala al JFK de Nova York. Es tractava d’un viatge amb gran part de l’equip de desenvolupament de Vistaprint a Barcelona, que anàvem a reunir-nos amb els nostres companys de Vistaprint a Lexington. Ens esperava una setmana plena de reunions, on parlaríem de tots els canvis reorganitzatius que ja estem aplicant a l’empresa. La veritat és que tots aquestos canvis són molt excitants (sona millor en anglés :D), i cada [...] (mostra l'entrada completa)

Personal
Boston, Cambridge, Clam Chowder, Harvard, Legal Sea Food, MIT, Vistaprint