Arxius de Poesia - El Racó de Xavi

Coronavirus: teràpia contra la quarantena – 1

22 de març de 2020, 12:10 xavi 5 minut(s) de lectura No hi ha comentaris

Una de les coses que m’està fent passar el confinament millor són els relats curts que està fent el meu amic Joan Nave “Carbonero“.

Vaig viure amb Joan a Sant Vicent del Raspeig durant un any, quan ell es reincorporava a la Universitat, per acabar els seus estudis de filologia catalana. Durant aquells mesos, també va participar en el Teatre Universitari i crec (però això ja ho dirà ell), que això li va canviar la vida.

Ara es dedica professionalment al teatre, amb la seua companyia “Esclafit Teatre“, i ha publicat algunes de les seues obres: Joanot, Rita Trobador,….

Durant aquest confinament, ha decidit escriure 10 forats (de moment): microrelats per ajudar a passar l’estona. Són tots increïbles, [...] (mostra l'entrada completa)

Benedetti, un xicotet homenatje

19 de maig de 2009, 19:12 xavi 3 minut(s) de lectura No hi ha comentaris

Internet pot destruir el coneixement.

Benet XVI, Joseph Ratzinger

Definitivament, a la jerarquia catòlica se li n’ha anat totalment el cap.

La llum viatja més ràpid que el so. Per això, algunes persones semblen brillants fins que les sents parlar.

Anònim

Fa un parell de dies ens va deixar l’escriptor i poeta uruguaià Mario Benedetti. Fa quinze dies, José Saramago ja avisava al seu blog de que estava molt malalt, però que una forma d’ajudar-lo, de fer que estiguera millor, era recitar un poema d’ell.

Jo sóc, com acostume a dir, de ciències. D’aquesta manera intente excusar el meu desconeixement brutal que tinc en molts àmbits d’allò que s’anomena cultura general. Amb Benedetti em passava això. Tot [...] (mostra l'entrada completa)

Res no m’agrada tant…

14 d'abril de 2008, 13:38 xavi 2 minut(s) de lectura No hi ha comentaris

Òscar em va recordar un poema de Vicent Andrés Estellés que va recitar Feliu Ventura durant el concert.

El poema en qüestió m’agrada, sobre tot perquè expressa d’una manera genial una cosa tan quotidiana com menjar-se una pebrera torrada.

Escriure bé és una cosa que sempre m’hauria agradat saber. És un dels motius que em fan escriure en aquest bloc, intentar millorar poc a poc la meua forma d’escriure.

Però si sóc sincer, mai havia llegit res d’Estellés, considerat com un dels millors poetes valencians del segle XX. I crec que açò s’haurà de [...] (mostra l'entrada completa)

Poema de Martí i Pol…

4 de desembre de 2007, 14:53 xavi 1 minut(s) de lectura No hi ha comentaris

No demano gran cosa

No demano gran cosa: poder parlar sense estrafer la veu, caminar sense crosses, fer l’amor sense haver de demanar permisos, escriure en un paper sense pautes.

O bé, si sembla massa: escriure sense haver d’estrafer la veu, caminar sense pautes, parlar sense haver de demanar permisos, fer l’amor sense crosses.

O bé, si sembla massa: fer l’amor sense haver d’estrafer la veu, escriure sense crosses, caminar sense haver de demanar permisos, poder parlar sense pautes.

O bé, si sembla massa…

Miquel Martí i Pol

(mostra l'entrada completa)