Res no m’agrada tant…
‣ ... com la pebrera

Òscar em va recordar un poema de Vicent Andrés Estellés que va recitar Feliu Ventura durant el concert.

El poema en qüestió m’agrada, sobre tot perquè expressa d’una manera genial una cosa tan quotidiana com menjar-se una pebrera torrada.

Escriure bé és una cosa que sempre m’hauria agradat saber. És un dels motius que em fan escriure en aquest bloc, intentar millorar poc a poc la meua forma d’escriure.

Però si sóc sincer, mai havia llegit res d’Estellés, considerat com un dels millors poetes valencians del segle XX. I crec que açò s’haurà de canviar, si més no perquè llegir dels grans sempre és bo.

Res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
cante llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.

M’agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té en llevar-li la costra socarrada.
l’expose dins el plat en tongades incitants,
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en un oli que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

Després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,
eucarísticament,
me’l mire en l’aire.

De vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.
cloc els ulls i me’l fot.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Per cert, el poema el vaig trobar a un blog que no coneixia, i que sembla que està mort (o almenys en coma: no actualitzat des de 2006): De calories i plaer.

Poesia
comment-1749

2 comentaris a «Res no m’agrada tant…»

  1. La primera vegada que vaig llegir eixe poema va ser en una sopà a la que ens va convidar un profe de Pedreguer. En el va imprimir en una targeta a mode de carta del menú. Ell és un amant de "lo autòcton" i com no, en sopar entrava un platet d'esgarrat a més de les tomaques amb ensamorra i les anxoves casolanes...
    Recorde aquella sopà amenitzada per acudits i jarres de sangria, però sobretot la murga que vaig donar jo als meus amics amb el poema cada vegada que ens ajuntàven a sopar.

  2. Si estudies a la Universitat de València a la Biblioteca Joan Reglà està disponible l'Obra Completa d'Estellés (Sonata d'Isabel, Cant temporal, El gran foc dels garbons, Manual de Conformitats,etc.). Llig-lo, és pur orgasme literari (a vegades, literalment) encara que té tocs de bogeria. Però, al capdavall, quin geni no té un poc de foll....

    Si t'agrada escriure a la plana web que he posat pots fer-ho.Allí escriuen centenars d'aficionats, amateurs.

    Salut i Bon profit!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Marca si vols rebre els propers comentaris via e-mail. També pots subscriure't sense comentar.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.