2 comentaris a «Manifest contra la persecuió del castellà…»
Ací baix vos penje un article d' Enric Nomdedéu, regidor a l'Ajuntament de Castelló sobre este tema. Brutal el final.
www.nomdedeu.net
26 juny, 2008
"EL MANIFEST PEL CASTELLÀ".
"El més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres, no per ser d’esquerres o de dretes, sinó precisament, per la seua condició nacional d’espanyol”. Esta afirmació de l’empordanès Josep Pla, se m’ha rebel·lat poderosíssima en vore la campanya encetada per un grup d’ allò que se’n diu amablement intel·lectuals.
He llegit i rellegit el manifest, i feia anys que no veia una iniciativa més estúpida, i els assegure que n’he llegit molts d’iniciatives estúpides, alguns fins i tot meues.
La primera estupidesa és l’assignació d’atributs no demostrables, i insostenibles científicament (ni intel·lectual) al castellà, com ara, que és la llengua principal de comunicació democràtica. Alça pataca! Diuen també del castellà que és una “enorme riqueza para la democracia” i que faran els pobres alemanys, o els irlandesos, o els italians...? Les seues democràcies estaran per sempre més empobrides, perquè al no ser castellanoparlants, la qualitat democràtica disminueix com demostra el teorema dels porros que s’han fumat Albert Boadella i Alvaro Pombo.
La segona estupidesa que signen, i esta en forma d’incongruència, és afirmar que la llengua és un dret individual i no dels territoris, i ho diuen sense vergonya, els mateixos que reconeixen que l’única llengua que imposa la Constitució Espanyola és la castellana (art.3). Per tant, la llei de lleis, imposa amb rotunditat un criteri territorial per l’ús de la llengua castellana: tots els espanyols –els nascuts a territori espanyol i els nacionalitzats com el signant Vargas Llosa- tenen l’obligació de conèixer-la, pel simple fet de ser espanyols. No es tracta doncs d’un dret individual, sinó d’un deure lligat al territori. I diuen que “las lenguas no tienen el derecho de conseguir coactivamente hablantes ni a imponerse como prioritarias en educación, información, rotulación, instituciones, etc... en detrimento del castellano”. Però el castellà a mi si que me l’han imposat. La Constitució m’obliga a coneixer-lo.
Això està bé, no, Félix de Azúa i Arcadi Espada? Quina barra teniu!
Però continuant amb les imposicions del castellà, els signants de l’estúpid document, demanen que es legisle que: “los representantes politicos, tanto de la administración central como de las autonómicas, utilizarán habitualmente en sus funciones institucionales de alcance estatal la lengua castellana lo mismo dentro de España que en el extranjero, salvo en determinadas ocasiones características”. Però no diuen vostés que els drets són individuals, que no es pot imposar una llengua? Que diu d’este patètic bipolarisme el psiquiatra Castilla del Pino, signant del document?
Però de la mateixa manera que un rellotge aturat dona dues vegades al dia l’hora correcta, l’estúpid document té una part molt positiva. En l’apartat dels punts a legislar pel Congrés dels Diputats també demanen que: “En las autonomías bilingües, cualquier ciudadano español tiene derecho a ser atendido institucionalment en las dos lenguas oficiales”. Al·leluia! En això hi estic d’acord.
Ja m’agradaria a mi que l’administració pública valenciana, i les delegacions valencianes de l’administració espanyola tingués personal per atendre’m institucionalment en valencià! Oralment i per escrit!
Però en quin planeta imaginari viuen els Martínez Gorriarán, González Troyano , Sosa Wagner i companyia? On carai viuen? I estos són els que diuen que el nacionalisme es cura viatjant? Abans de diagnosticar, podrien conèixer el pacient, i és obvi, que estos personatges parlen des del més profund desconeixement, o el que és pitjor, des de la mentida com element de confrontació.
Ja ha aparegut la socialista (no tots els socialistes estan al PSOE), la Sra. Rosa Díez a defensar parlamentariament el manifest, i s’hi ajunta Rajoy. El nou Rajoy, el que diu que vol parlar amb els nacionalismes (en castellà). Ja vorem quan tarda el PSOE a incorporar gent a este discurs. Jo aposte per Rodríguez Ibarra o el propi Bono. I és que com deia Pla, res no s’assembla més a un espanyol de dretes que a un espanyol d’esquerres.
Si passes a Zapatero pel SALT, apareix Savater.
Extret del blog d'Enric Morera, diputat a les Corts Valencianes.
Ronya
dimecres, 2 juliol de 2008
Ser cap de llista d’un partit com el nostre no ha estat mai fàcil. Ho dic jo que tal volta en este sentit he estat un privilegiat. Com a secretari general del BLOC no em cansaré mai d’agrair a la nostra gent la valentia a l’hora d’encarar unes eleccions en les que sempre hem jugat en un camp contrari i amb un àrbitre no massa ben predisposat.
Faig esta reflexió perquè l’any 99 vaig ser el cap de llista del BLOC a les eleccions europees en una candidatura que encapçalava Joan Vallvé de Convergència. La cap de llista socialista era Rosa Díez. Recorde els comentaris entusiastes del progrerio valencià comparant el que ells anomenaven la mòmia Vallvé amb la moderna Díez. En aquella època la moderna camarada Díez ja deia les mateixes animalades que ara però duia els cabells plantats i farcits de metxes i vestits transparents i amb molta coloraina
. Una façana fantàstica per a un cap ple de ronya. No cal que vos diga com va ser de dur haver-se d’enfrontar a tot allò -ho patíreu igualment- i mireu ara per on para la moderna Díez. S’ha escrit molt sobre el tema del manifest dels intel·lectuals espanyols per defensar la llengua espanyola. Jo per no perdre el costum vos recomane un parell d’articles, els dos a La Vanguardia i escrits per Antoni Puigverd i Francesc-Marc Àlvaro.
Estic en estos moments a les festes de l’Alqueria de la Comtessa, el poble de ma mare. La meua neboda major, Laura, és este any festera i ací estan quasi tots els seus cosins fent-li suport. Laura ha estat escolaritzada en valencià (enhorabona preciosa per eixa mitja de 8′50 al selectiu) com els meus fills i la resta de nebots. Ara se’n va a Londres a continuar perfeccionant el seu anglès mentre que la seua germana Àngela se n’anirà a Toronto i la meua Mariola ja fa dies que es troba a Gaillimh.
La colla de cosins menuts farem per apuntar-los l’any que ve als cursos que es fan a Carrícola (Rafa ves prenent nota). Dic açò perquè estos díes més que mai em sent orgullós d’haver estat en la llista que al 99 va encapçalar la mòmia Vallvé. Estic content de pertànyer a una família de carcamals que pensen que la llengua dels seus fills és el valencià i desprès…el que faça falta. És més, tinc una cosina germana, Cristina, que viu a l’Àfrica. Té dos fills: una Altea i un Max. Parlen francès, la llengua del seu pare, valencià, anglès i unes quantes llengües africanes. Estos dos menuts deuen ser ja un perill imminent per a la supervivència de la llengua espanyola.
I mentre tots estos desqueferats progres fan manifestos, milers de xiquets i xiquetes valencianes no podran estudiar un any més en la seua llengua.
Ací baix vos penje un article d' Enric Nomdedéu, regidor a l'Ajuntament de Castelló sobre este tema. Brutal el final.
www.nomdedeu.net
26 juny, 2008
"EL MANIFEST PEL CASTELLÀ".
"El més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres, no per ser d’esquerres o de dretes, sinó precisament, per la seua condició nacional d’espanyol”. Esta afirmació de l’empordanès Josep Pla, se m’ha rebel·lat poderosíssima en vore la campanya encetada per un grup d’ allò que se’n diu amablement intel·lectuals.
He llegit i rellegit el manifest, i feia anys que no veia una iniciativa més estúpida, i els assegure que n’he llegit molts d’iniciatives estúpides, alguns fins i tot meues.
La primera estupidesa és l’assignació d’atributs no demostrables, i insostenibles científicament (ni intel·lectual) al castellà, com ara, que és la llengua principal de comunicació democràtica. Alça pataca! Diuen també del castellà que és una “enorme riqueza para la democracia” i que faran els pobres alemanys, o els irlandesos, o els italians...? Les seues democràcies estaran per sempre més empobrides, perquè al no ser castellanoparlants, la qualitat democràtica disminueix com demostra el teorema dels porros que s’han fumat Albert Boadella i Alvaro Pombo.
La segona estupidesa que signen, i esta en forma d’incongruència, és afirmar que la llengua és un dret individual i no dels territoris, i ho diuen sense vergonya, els mateixos que reconeixen que l’única llengua que imposa la Constitució Espanyola és la castellana (art.3). Per tant, la llei de lleis, imposa amb rotunditat un criteri territorial per l’ús de la llengua castellana: tots els espanyols –els nascuts a territori espanyol i els nacionalitzats com el signant Vargas Llosa- tenen l’obligació de conèixer-la, pel simple fet de ser espanyols. No es tracta doncs d’un dret individual, sinó d’un deure lligat al territori. I diuen que “las lenguas no tienen el derecho de conseguir coactivamente hablantes ni a imponerse como prioritarias en educación, información, rotulación, instituciones, etc... en detrimento del castellano”. Però el castellà a mi si que me l’han imposat. La Constitució m’obliga a coneixer-lo.
Això està bé, no, Félix de Azúa i Arcadi Espada? Quina barra teniu!
Però continuant amb les imposicions del castellà, els signants de l’estúpid document, demanen que es legisle que: “los representantes politicos, tanto de la administración central como de las autonómicas, utilizarán habitualmente en sus funciones institucionales de alcance estatal la lengua castellana lo mismo dentro de España que en el extranjero, salvo en determinadas ocasiones características”. Però no diuen vostés que els drets són individuals, que no es pot imposar una llengua? Que diu d’este patètic bipolarisme el psiquiatra Castilla del Pino, signant del document?
Però de la mateixa manera que un rellotge aturat dona dues vegades al dia l’hora correcta, l’estúpid document té una part molt positiva. En l’apartat dels punts a legislar pel Congrés dels Diputats també demanen que: “En las autonomías bilingües, cualquier ciudadano español tiene derecho a ser atendido institucionalment en las dos lenguas oficiales”. Al·leluia! En això hi estic d’acord.
Ja m’agradaria a mi que l’administració pública valenciana, i les delegacions valencianes de l’administració espanyola tingués personal per atendre’m institucionalment en valencià! Oralment i per escrit!
Però en quin planeta imaginari viuen els Martínez Gorriarán, González Troyano , Sosa Wagner i companyia? On carai viuen? I estos són els que diuen que el nacionalisme es cura viatjant? Abans de diagnosticar, podrien conèixer el pacient, i és obvi, que estos personatges parlen des del més profund desconeixement, o el que és pitjor, des de la mentida com element de confrontació.
Ja ha aparegut la socialista (no tots els socialistes estan al PSOE), la Sra. Rosa Díez a defensar parlamentariament el manifest, i s’hi ajunta Rajoy. El nou Rajoy, el que diu que vol parlar amb els nacionalismes (en castellà). Ja vorem quan tarda el PSOE a incorporar gent a este discurs. Jo aposte per Rodríguez Ibarra o el propi Bono. I és que com deia Pla, res no s’assembla més a un espanyol de dretes que a un espanyol d’esquerres.
Si passes a Zapatero pel SALT, apareix Savater.
Extret del blog d'Enric Morera, diputat a les Corts Valencianes.
Ronya
dimecres, 2 juliol de 2008
Ser cap de llista d’un partit com el nostre no ha estat mai fàcil. Ho dic jo que tal volta en este sentit he estat un privilegiat. Com a secretari general del BLOC no em cansaré mai d’agrair a la nostra gent la valentia a l’hora d’encarar unes eleccions en les que sempre hem jugat en un camp contrari i amb un àrbitre no massa ben predisposat.
Faig esta reflexió perquè l’any 99 vaig ser el cap de llista del BLOC a les eleccions europees en una candidatura que encapçalava Joan Vallvé de Convergència. La cap de llista socialista era Rosa Díez. Recorde els comentaris entusiastes del progrerio valencià comparant el que ells anomenaven la mòmia Vallvé amb la moderna Díez. En aquella època la moderna camarada Díez ja deia les mateixes animalades que ara però duia els cabells plantats i farcits de metxes i vestits transparents i amb molta coloraina
. Una façana fantàstica per a un cap ple de ronya. No cal que vos diga com va ser de dur haver-se d’enfrontar a tot allò -ho patíreu igualment- i mireu ara per on para la moderna Díez. S’ha escrit molt sobre el tema del manifest dels intel·lectuals espanyols per defensar la llengua espanyola. Jo per no perdre el costum vos recomane un parell d’articles, els dos a La Vanguardia i escrits per Antoni Puigverd i Francesc-Marc Àlvaro.
Estic en estos moments a les festes de l’Alqueria de la Comtessa, el poble de ma mare. La meua neboda major, Laura, és este any festera i ací estan quasi tots els seus cosins fent-li suport. Laura ha estat escolaritzada en valencià (enhorabona preciosa per eixa mitja de 8′50 al selectiu) com els meus fills i la resta de nebots. Ara se’n va a Londres a continuar perfeccionant el seu anglès mentre que la seua germana Àngela se n’anirà a Toronto i la meua Mariola ja fa dies que es troba a Gaillimh.
La colla de cosins menuts farem per apuntar-los l’any que ve als cursos que es fan a Carrícola (Rafa ves prenent nota). Dic açò perquè estos díes més que mai em sent orgullós d’haver estat en la llista que al 99 va encapçalar la mòmia Vallvé. Estic content de pertànyer a una família de carcamals que pensen que la llengua dels seus fills és el valencià i desprès…el que faça falta. És més, tinc una cosina germana, Cristina, que viu a l’Àfrica. Té dos fills: una Altea i un Max. Parlen francès, la llengua del seu pare, valencià, anglès i unes quantes llengües africanes. Estos dos menuts deuen ser ja un perill imminent per a la supervivència de la llengua espanyola.
I mentre tots estos desqueferats progres fan manifestos, milers de xiquets i xiquetes valencianes no podran estudiar un any més en la seua llengua.
www.enricmorera.com