El mapa, el mapa!!!

M’ha semblant interessant, i com que està publicat amb llicència CC, reproduïsc ací el Mail Obert d’avui de Vicent Partal.

La publicació de les balances fiscals dibuixa un mapa de l’estat ben significatiu i concret. Hi ha el País Basc i Navarra a banda, fora i tots dos junts, en el règim foral. Hi ha Madrid demostrant la seua inesgotable enginyeria financera fins aconseguir que un dels càlculs la faça aparèixer com la més solidària. En l’altre, però, no ho aconsegueix i queda justament per sota del bloc de les tres ‘autonomies’ que van del bracet, juntes i unides, com les més espoliades. Hi ha les Illes, Catalunya i el País Valencià. El mapa! El mapa! El mapa!!!

Ep! I hi ha els altres. Retirem Madrid, que tots sabem com va, i si en quedem fora nosaltres tres i els bascos, dos, ens podem preguntar: l’Espanya no plural què és en realitat? I ara ja ens ho podem preguntar amb les dades d’ells i tot, no oblidem aquest detall. Una resposta òbvia a la vista de les dades és que som al davant d’un conjunt de territoris fortament subsidiats, que reclamen dosis molt elevades de ‘solidaritat’ dels altres per a funcionar, dècades després de posar-se en marxa el sistema.

Hi ha qui creurà o voldrà creure que som davant d’una simple curiositat, d’una anècdota, d’una coincidència. Però és que tenim davant un tres de tres, les tres en línia, seguides, unides i sense cap fractura entre elles: les Illes, Catalunya i el País Valencià. La consistència i la unanimitat amb les quals es repeteix el mapa i les posicions, i l’ordre amb les Illes al capdavant! Com a mínim hauria de fer pensar, ens hauria de fer pensar a tots. Els matisos ja els discutirem un altre dia. Avui hi ha prou amb mirar el mapa per entendre millor de què va tot plegat.

Ara cadascú que pense el que vulga.

Política
balances fiscals, catalunya, dèficit, illes balears, país valencià, vicent partal

3 comentaris a «El mapa, el mapa!!!»

  1. Alguns articles força interessants sobre aquest tema:

    Balances fiscals,

    article d’opinió de Natxo Bellido

    Ja s’han publicat les balances fiscals. Ja és oficial que valencians, madrilenys, catalans i illencs paguem bona cosa. Encara Madrid és la capital de l’Estat i allò recaptat ho compensa amb la capitalitat. Els socialistes d’ací diuen que no passa res. Les declaracions d’Ángel Luna (portaveu del PSPV en les Corts), impagables. Que si paguen les persones i no els territoris, que si estes dades no han de fer-se servir en el futur debat sobre el finançament autonòmic… Seguint el guió, com no podia ser d’una altra manera en els socialistes regnícoles, de l’aparell politicomediàtic madrileny. Hui sonava allò de «Paguen més els més rics i menys els més pobres». Puix això és fals perquè els valencians, el conjunt de ciutadans del País Valencià, ens trobem per baix de mitjana estatal de la renda per càpita. Estem sobre el 90%. Som pobres, i a més, paguem més. La solidaritat interterritorial és un negoci ruïnós, i injust, per als valencians.

    En el PP valencià estan enfollits. Més victimisme: «Zapatero ens ataca de nou ». Alguns haurem de recordar que si amb ZP la cosa no ens va massa bé, amb Aznar la cosa anava pitjor. El dèficit era major i l’actual sistema de finançament que consagra la desigualtat és collita del PP d’Aznar i Zaplana. Malgrat tot, Morera continua predicant en el desert quan reclama en les Corts una comissió que presente una proposta per un finançament més just per als valencians, a consensuar en el parlament. Però tot i la proposta de trellat que ha fet el Bloc, el PP i el PSPV no volen ni parlar-ne. Ells estan per l’embolic, no per a trobar solucions.

    Jo no he escrit cap article d'opinió, però tot aquest tema en fa recordar esta bonissima canço d'Al Tall molt apropiada ara mateix:

    Lladres que entreu per Almansa
    no sou lladres de saqueig,
    que ens poseu la cova en casa
    i des d'ella governeu.

    Governeu de lladrocini
    i rapinyeu governant;
    sou fartons de vida llarga
    que mai voleu acabar.

    El nostre plat cada dia
    ens el torneu a llevar;
    l'aparteu amb elegància
    com si no tinguérem fam.

    I amb rabosera elegància
    ens heu forçat a oblidar
    que si sentim buit el ventre
    és per manca de menjar.

    No s'ensenya en les escoles
    cóm van esclafar un país,
    perquè d'aquella sembrada
    continuen collint fruits.

    Hi ha un licor en la resina
    dels antics oliverars
    que fa tendra la memòria
    i aclareix la veritat.

    Lladres que entreu per Almansa
    no sou lladres de saqueig,
    que ens poseu la cova en casa
    i des d'ella governeu.

  2. Expoli

    Entre 2.838 i 5.645 milions d’euros ha xifrat el “Gobierno d’España” la diferència entre el que paguem i se’ns retorna per l’estat. Tard i malament. El Gobierno de ZP no ha afinat massa, però inclús amb el càlcul de la xifra més baixa ja es un escàndol majuscul. Sabeu quantes coses es podrien haver fet ens estes quantitats?

    A l’expoli ell li diuen solidaridad. Un expoli continuat. Va ser així durant el franquisme i ha continuat durant la democràcia. Ells no han parat de posar-nos pals a les rodes. Ens han dividit, enfrontat, provincianitzat i per damunt de tot ens han afeblit i empobrit. La mort d’un poble i l’expoli fiscal de tots els valencians. Calia un poble subordinat i no reivindicatiu. Calia l’opacitat i la negativa a donar informació.

    La manca de majories absolutes al Congrés dels Diputats ha fet, que d’una vegada, per totes s’hajem publicat una aproximació a les balances fiscals. I tot gràcies a la insistència de CiU ja que els bascos tenen el sistema de concert econòmic. Per fi arriba un poc de transparència. Una pràctica usual als estats democràtics i federals. Ací, els uns i els altres, tots a una veu s’han resistit.

    Ha costat i ara les coses han de canviar. Les reaccions dels polítics valencians han estat a l’alçada de la autonomia de xixa i llimonà que han pactat. Una bona Comunitat. El President Camps, com sempre, s’intenta posar la medalla. Ell, el gran timonel, no ha fet res per aconseguir la publicació de les balances. Ell ha seguit la consigna centralista del PP i ara vol passar pel gran conseguidor. Ha fet el ridícul amb els seu Estatut de Vergonya, la seua clàusula i la incapacitat manifesta per defendre els interessos del poble valencià.No ha mogut un dit per a reivindicar res.

    Callat mentre Aznar ens condemnava a la misèria i ell a les seues ordres. Ell, entre altres, és el responsable de l’empobriment del poble valencià i el balafiador dels nostres recursos públics. De la desfeta dels nostres sectors punters i productius. De la destrucció del camp valencià i una taronja que no té preu. Ells ens han comdemnat a tindre unes infraestructures de peatge, som els reis dels barracons, dels salaris irrisoris, de les pensions ínfimes, de la venda de la nostra terra per a sobreviure.

    Els altres comparsistes de l’Estatutet encara han reaccionat de forma més esperpèntica. Diuen que els impostos els paguen els ciutadans i no els territoris. Consigna de manual de socialista extremeny per a perpetuar l’expoli. I és que per a esta colla de mangantes, els valencians no som un poble, som una Comunidad. I aixi estem. En precari, sense un duro, no tenim ni per a paper a les comisaries.

    www.enricmorera.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Marca si vols rebre els propers comentaris via e-mail. També pots subscriure't sense comentar.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.