Després de molts mesos pensant-m’ho, analitzant idees, fent xicotetes proves… es pot dir que la màquina ja està en funcionament.
Encara estic al Taller Digital de la Universitat d’Alacant, i fins a final de més estaré encara a jornada completa, però només comence abril ja estaré només mitja jornada, i això em permetrà tirar-li moltes mes hores al doctorat.
La meva idea és anar ben matinet al TD, i quan haja fet les hores que toquen, arrear cap al laboratori de becaris del DLSI per a fer feina allí. Em conec massa, i sé que ací a casa faria el gos bona cosa!
Però he decidit que ja està bé, que no es pot anar fent les coses tan a poc a poc, i ahir, abans del partit del Madrid (per cert, Roma oeoeoe, Roma oeoeoe….) vaig estar parlant amb Fran i amb Gema, els dos treballadors de Prompsit (i molt bona gent) i vaig començar a aclarir molt millor les meues idees.
Avuí ha tocat començar a muntar el sistema en sí, que aniré desvelant en posteriors capítols d’aquesta nova sèrie, però he hagut de parar perquè he trobat un “bug” al paquet fr-ca d’Apertium, que necessite per al meu sistema.
Amb els meus treballs no vaig a erradicar la fam del món, ni trobar la cura al càncer o la SIDA, però si aconseguisc colaborar en facilitar d’alguna manera la comunicació entre la gent de diversos països, estaré més que satisfet.
Ara toca netejar la taula de papers escampats, començar a muntar un bon registre de referències bibliogràfiques, i a treballar!
Seguirem informant…
0 comentaris a «DEA, allà anem…»