Unes setmanes espectaculars… tercera part

// 14 d'agost de 2013 // Personal

Eren les set del matí del “dimarts de moros” i ja estàvem en peu. Esmorzar ràpid i camí de l’Altet, on un avió ens esperava a Noelia i a mi per a dur-nos a París,  la cité de l’amour et la lumière. Allà estaríem fins diumenge de matí en casa d’uns amics de ma mare, gaudint d’una de les ciutats més boniques del món.

Torre Eiffel de nit

Torre Eiffel de nit

Anne i Jean Marie ens van rebre a sa casa, un xicotet apartamet situat al 15ème arrondissement, una zona molt cèntrica de la ciutat. Vam dinar a un café molt parisenc a la Place du Commerce, i després de descansar un ratet, ens vam dirigir cap a l’emblema de París per excel·lència, la Torre Eiffel. No havíem pogut comprar entrades anticipades, i tot apuntava a que per a poder pujar hauríem de fer cua durant hores, pel que vam decidir anar a veure-la per baix de vesprada: hi ha massa coses per veure a París com per a “perdre” un matí fent cua. Però al arribar allà ens vam trobar en que no hi havia massa gent, i vam decidir pujar. La veritat és que va valdre la pena. A més, vam tindre la sort de pujar de dia i una vegada dalt de tot, després d’haver pegat una volta completa i haver vist tots els monuments de París des de les altures, es va fer fosc, i vam tindre la oportunitat de pegar una segona volta i tornar-los a veure ja amb la il·luminació nocturna. Espectacular!

Noelia buscant la Torre Eiffel

Noelia buscant la Torre Eiffel

El segon dia amenaçava pluja, però ens vam posar sabata còmoda i a caminar. La primera parada pel matí van ser els Invàlids, i vam creuar pel pont d’Alexandre III en direcció cap a l’avinguda dels Champs Élysées. Després de visitar el Grand i el Petit Palais, vam continuar cap a l’Arc de Triomf, situat a la plaça Charles de Gaulle, travessant un grapat de botigues amb preus obscens. Des de dalt es pot contemplar també una vista espectacular de tota la ciutat i els seus principals monuments. A continuació, ens vam dirigir cap al Louvre, on passariem la vesprada passejant entre obres d’art. Fins i tot passant tota la setmana allà dins no haguérem pogut veure-ho tot. Finalment, vam acabar el dia (la nit?) al Quartier Latin, on vam sopar. Entre els plats escollits, escargots (caragols) i cuisses de grenouille (cuixetes de granota). Cal provar coses noves!

Grup de músics a Montmartre

Grup de músics a Montmartre

Dijous vam passejar pel centre, visitant l’esglèsia de la Madelèine, l’Òpera, la Place de la Concorde i, després de dinar, ens vam dirigir cap a Montmartre, el barri bohemi de París. De camí, vam parar davant del Moulin Rouge, molt més xicotet del que m’esperava. Vam veure un grup de músics, una placeta plena de pintors, i, sobre tot, el Sacre Coeur. Des de la basílica, situada dalt de tot del barri, es té una vista privilegiada de la ciutat, i és una de les imatges més famoses. Divendres més visita turística: Théâtre de l’Odéon, els jardins de Luxemburg, on es troba el palau del mateix nom que fa de seu del Senat francés, i d’ahí cap al Pantheón. El Panteó, edifici laic inicialment dissenyat per a ser una església on estan soterrats personatges importants de la història francesa: des de Voltaire a Rousseau fins a Victor Hugo, passant pel matrimoni Curie o Alexandre Dumas. Per la vesprada vam anar a l’Île de la Cité, on es troba la catedral de Notre Dame, la Conciergerie o la Sainte-Chapelle, entre altres edificis. Després de visitar la plaça de la Bastilla, on va començar la revolució francesa l’any 1789, vam tornar a casa a sopar amb els nostres amfitrions.

Saló dels Espills, a Versalles

Saló dels Espills, a Versalles

Dissabte era ja l’últim dia que passàvem complet a París, ja que diumenge pel matí eixia l’avió de tornada, i vam anar a visitar el Palau de Versalles. El palau, residència de la família real fins a la revolució francesa, és un autèntic museu, amb moltes obres d’art a l’interior, i llocs famosos com el “saló dels espills”, una autèntica preciositat. Però no només l’interior del palau val la pena. Els jardins de l’exterior són tant motiu (o més) per visitar el complex que el mateix palau. Per la vesprada, al tornar a la ciutat, vam fer una volta amb vaixell pel Sena, des d’on vam veure de nou la majoria de monuments que havíem visitat durant la setmana: la Torre Eiffel, Notre-Dame, el Louvre,… i també moltes coses que no vam poder veure durant el viatge, i que ens “obligaran” a tornar més endavant, com el Museu Orly.

La Torre Eiffel als peus del Sena

La Torre Eiffel als peus del Sena

Paris, au revoir!

Deixeu una resposta