Fins va pocs anys, no sabia que la música en valencià existia, pensava que no hi havia vida més enllà de l’anglés i el castellà. Però gràcies a una amiga, vaig conèixer els Gossos. Estaven sonant al Terra, a Ondara, i ella em va dir que eren els Gossos i em va deixar un cd d’ells (Cares) que em va agradar moltíssim. Potser és pels recors que em porten les cançons, però és un dels meus discs preferits. Després, he escoltat els seus discs, els anteriors i els nous, i n’hi ha de molt bons, especialment el Jardí del Temps. Fa un parell d’anys els vaig veure en concert a Barcelona, i és possible que enguany els torne a [...] (mostra l'entrada completa)
