Blog - El Racó de Xavi - Reflexions i altres coses

“Estan bojos aquestos homes”…

14 de març de 2009, 12:04 xavi 3 minut(s) de lectura 2 comentaris

Reproduisc ací un article de Ignacio Escolar:

El videojoc és l’assassí

La investigació ja ha trobat al culpable. “Hem examinat el seu ordinador, i hem trobat videojocs típics d’aquest tipus de boig, incloent el joc Counter-Strike”, assegura Ralf Michelfelder, un responsable de la policía local. Si es compleix el diagnòstic, la situació és aterradora; emmagatzemen aliment i armes per a sobreviure a l’Apocalipsi. Counter-Strike és un dels videojocs de més èxit dels últims anys, i ha venut més de nou milions de còpies. Si cadascun dels bojos que ha jugat a aquest videojoc assassina a 15 persones, la matança que ens espera és superior a la Segona Guerra Mundial. Jo, que confesse haver jugat al Counter-Strike, em [...] (mostra l'entrada completa)

Felicitats, Belén

13 de març de 2009, 16:05 xavi 3 minut(s) de lectura 2 comentaris

Avui fa exactament 23 anys, el dijous 13 de març de 1986, va arribar a casa la meua germana Belén.

Per als que no la coneixeu, només puc dir-vos que és una de les persones amb les idees més clares que conec. És evident que sempre no ha sigut així, que durant molts anys ha estat com una cabra; “això és l’edat”, deia ma tia, o ma uela, però jo no hi estava d’acord: l’edat eixa que deien elles no podia durar des dels 12 fins als 20!!!

Des de ben menuts hem estat molt units. Encara recorde quan dormíem a la mateixa habitació (a la seua, que tenia dos llits), i segur que ella recorda bé com jo li feia xantatge [...] (mostra l'entrada completa)

Coses simples…

11 de març de 2009, 16:50 xavi 1 minut(s) de lectura 2 comentaris

Les coses haurien de ser tan simples com fóra possible, però no més.

Albert Einstein

(mostra l'entrada completa)

Arriscar

6 de març de 2009, 15:56 xavi 1 minut(s) de lectura 2 comentaris

Si no arrisques res, estàs arriscant més encara.

Erica Jong

(mostra l'entrada completa)

Tortilla de Patata, el podcast

1 de març de 2009, 17:41 xavi 4 minut(s) de lectura 2 comentaris

Ja fa temps que volia parlar dels podcasts, una cosa d’aquestes de la Web2.0 que estan de moda.

Per si algú està un poc despistat i no ha sentit parlar mai dels podcasts, a veure si en una frase ho puc explicar. Entenent la Web2.0 com, entre altres coses, una nova manera d’aconseguir informació, amb contingut a la xarxa generat pels propis usuaris, i si fem una comparació entre els blogs i la premsa tradicional, o els videoblogs i la TV convencional, els podcasts serien la nova ràdio.

Bé, doncs avuí volia parlar sobre un podcast que seguisc pràcticament des que va nàixer (això si, a temporades): Tortilla de Patata. Segons es diu a la seva pròpia web, [...] (mostra l'entrada completa)

Even more, de The WaterWheel

28 de febrer de 2009, 16:02 xavi 2 minut(s) de lectura 2 comentaris

Aquest matí, Enrique ens ha convidat a tots a un meme, d’aquestos que se solen fer per perdre el temps. I clar, com que tenim tantes coses per fer, i ens agrada tant la procrastinació, l’havia de seguir 😀

Més o menys, es tracta de:

Visita la Wikipedia i fes clic en “Random”. El primer article que aparega serà el nom del grup. Després visita “Random quotations”. Les últimes paraules de l’última cita de la pàgina serà el títol del teu primer àlbum. Vés a Flickr o fes clic a “explore the last seven days”. La tercera imatge, sense importar quina siga, serà la portada del teu àlbum (si [...] (mostra l'entrada completa)

Fabra en estat pur…

24 de febrer de 2009, 16:59 xavi 1 minut(s) de lectura 2 comentaris

Fabra en estat pur.

“Porque el que gana las elecciones coloca a un sinfín de gente. Y toda esa gente es un voto cautivo. Ese es un voto cautivo. Supone mucho poder en un ayuntamiento, en una diputación. Yo no sé la cantidad de gente que habré colocado en doce años, no lo sé. Pero entre Penveta, Hospital, Instituto de Promoción Cerámica, Escuela Taurina, la dipuetación, el puerto… ni sé. Tonterías. …Madre que quiere entrar en el colegio de la Consolación de Burriana… que está muy difícil… y esa señora es un voto agradecido. Por lo tanto, no hace falta que me extienda mucho más”

I ara què, Mariano? L’obliguem a dimitir o no cal?

(mostra l'entrada completa)

Gmail no funciona!!!

24 de febrer de 2009, 15:15 xavi 2 minut(s) de lectura 2 comentaris

Aquest matí, des de les onze i pico fins a les 12 llargues ha estat Gmail sense funcionar. I si, el món s’acaba si Gmail no funciona.

Al principi pensava que m’havien fotut la contrassenya (paranoia fomentada pel que li va passar a cvander la setmana passada, i perquè m’he adonat al demanar-me la contrassenya el Thunderbird), però quan m’ha arribat pel twitter el missatge de Joan i, gairebé al mateix temps, Víctor m’ha dit que a ell tampoc li entrava, he vist que el problema no era només meu.

L’altre dia intentava explicar-li a la meua germana què era això del Twitter, i perquè pensava que estava canviant un poc la manera d’accedir [...] (mostra l'entrada completa)

Rajoy a ZP

18 de febrer de 2009, 18:08 xavi 1 minut(s) de lectura 2 comentaris

“Si no signa el cessament de Bermejo, es converteix en el propi Bermejo”

Mariano Rajoy a José Luis Rodríguez Zapatero, avuí al Congrés

Si Rajoy no signa el cessament de Fabra, es converteix en el propi Fabra

Si Rajoy no signa el cessament de López Viejo, es converteix en el propi López Viejo

Si Rajoy no signa el cessament de Granados, es converteix en el propi Granados

Si Rajoy no signa el cessament de Ignacio González, es converteix en el propi Ignacio González

Vist a Escolar.net

(mostra l'entrada completa)

Certamen de bandes…

17 de febrer de 2009, 16:06 xavi 9 minut(s) de lectura 2 comentaris

Dissabte passat va ser, per fi, l’esperat IV Certamen de Marxes Mores i Cristianes d’Oliva. Com ja vaig comentar, vam estar treballant molt dur fins a l’última hora per fer un paper ben digne, i crec que ho vam aconseguir. Però bé, anem poc a poc.

Després de moltes setmanes d’assaig, i d’un sprint final amb assajos dimarts, dijous i divendres (el dimecres no vaig poder anar, però també n’hi havia) havia arribat el moment. Divendres per la nit, en acabar l’últim assaig, el treball estava fet: tots teníem clar que havíem de fer en cada moment, on venien els crescendos, en quin moment érem un simple acompanyament, o a qui havíem de sentir en les parts més expressives.

Assajant per [...] (mostra l'entrada completa)