“Yo entende el valencià, lo parlo un poquet, pero la llengua d’expressió habitual és el castella, mi llengua d’expressió habitual es el castellà. Per cert, una de las dos llenguas oficials en la Comunitat Valenciana”.

Si, amb faltes (moltes).

Però el més trist és que aquesta senyora és la Consellera Portaveu del Consell, el govern autonòmic valencià. Va nàixer a València l’any 1965, ciutat on va estudiar Dret a la Universitat de València i posteriorment es va doctorar i va exercir de docent. A més, des del 1996 ostenta alts càrrecs a la Generalitat .

I dic jo: a una valenciana, llicenciada, doctora i professora a una universitat valenciana, consellera portaveu del govern valencià… no li cau la cara de vergonya al parlar [...] (mostra l'entrada completa)

Llengua, Política
camps, Consell, Consellera Portaveu, Paula Sánchez de Leon, video

Cospedal, estic amb tu

Aquesta vegada, i sense que s’agafe com a costum, vull donar-li tot el meu suport a Maria Dolorores de Cospedal, presindenta del Partit Popular de Castella la Manxa.

Per posar a la gent un poc en context: resulta que TeleMadrid es veia a algunes parts de Castella la Manxa fins ara amb total normalitat, i ara va i el PSOE d’aquella comunitat ha decidit impedir les emissions ocupant-les amb freqüències d’un altre canal. Resultat: els castellans-manxecs s’han quedat sense poder veure amb normalitat TeleMadrid.

El PP, d’acord amb el seu talant democràtic al que ens acostuma (veure, per exemple, aquesta notícia), ha declarat que aquesta restricció de la libertat d’opinió és intolerable i ha decidit amenaçar el Govern regional de [...] (mostra l'entrada completa)

Llengua, Política
Castella la Manxa, Cospedal, país valencià, Telemadrid, Televisió Sense Fronteres, TV3

S’arrimen les eleccions, i la xarxa comença a bullir. Twitters, Facebooks, blogs, correus en cadena, notes de premsa… i un llarg etcètera de vies diferents utilitzen els partits polítics per (intentar) apropar-se als ciutadans. Referent a la política 2.0 i a Benissa, per exemple, alguns partits tenen la seva web (PP, BLOC i CIBE), pàgina al Facebook (PP, PSOEBLOC) i compte de Twitter del partit (PP i BLOC), a més de comptes de Twitter dels seus portaeus (Jose María Serna – PP – i Xavi Tro – BLOC -).

Però hi ha [...] (mostra l'entrada completa)

Internet, Política
politica20

Camps, impresentable

És ben sabut per tots que la feina dels periodistes és cada vegada més difícil. Els principals partits de l’estat, PP i PSOE, poques vegades fan rodes de premsa de tota la vida (el periodista pregunta i el polític respon), i han passat a fer pseudo-rodes de premsa on, per exemple, no s’admeten preguntes dels periodistes, o directament envien els videos o declaracions per escrit ja editats als mitjans de comunicació.

Amb açò, qui perd, és la democràcia. Els ciutadans mereixem saber què fan els polítics perquè, entre d’altres coses, som els ciutadans qui paguem els sous dels polítics. I no diuen que qui paga mana? Doncs si jo pague (el salari dels regidors, alcaldes, diputats, consellers, ministres, presidents,…) vull saber [...] (mostra l'entrada completa)

Política
camps, pp

Fa gairebé un any, vaig enllaçar un article de Rodríguez Ibarra en que li clavava canya a la SGAE i al cànon digital. En aquell moment vaig dir que estava parcialment d’acord amb l’opinió expressada per l’ex-president de la Junta d’Extremadura en l’article.

Ara, un any després, Rodríguez Ibarra n’ha escrit un altre (que he trobat gràcies al tweet de Miquel Simó) del que només puc dir una cosa: el subscric al 100%.

Un paràgraf de l’article:

Los creadores se enfrentan al mismo problema al que se enfrentaron otros gremios cuando las circunstancias y las tecnologías cambiaron. ¿Cómo se protege el derecho del dueño de un bar en un pueblo cuando la carretera deja de pasar por el interior de [...] (mostra l'entrada completa)

Internet, Política
cànon digital, propietat intel·lectual, psoe, Rodríguez Ibarra, SGAE

I+D+i a fer la mà…

En primer lloc voldria demanar disculpes, ja que no acostume a emprar aquest tipus de vocabulari al blog, i menys com a títol. Però es que ja està bé.

Fa molt de temps que estic molt cabrejat per pràcticament tot el que té a veure amb este “Estat de Dret” on vivim: la situació política autonòmica, amb un president imputat per nosequants delictes, i presidents de Diputacions que no es queden arrere, amb un model productiu que fa enveja (xe, ara farem un parell de centenars de xaletets i voràs com mos forrem), amb un sistema educatiu lamentable, amb saturació a les aules, poca preparació del professorat, escassos recursos i un index de fracàs escolar cada vegada més alt, amb les [...] (mostra l'entrada completa)

Personal, Política
ciència, crisi, espanya, estudis, I+D+i, investigació, Universitat

Retallades

Hem d’assumir (seria d’idiotes no fer-ho) que ens trobem en una situació molt difícil, molt més del que es preveia al principi de la crisi. El que va començar com una crisi financera mundial unida a una immobiliària a l’estat, ha anat derivant en un macro-crisi estructural, d’on res ni ningú es salva (nota: quan dic ningú no és ningú ningú: els rics no entren en aquest joc, ells sempre guanyen).

És evident que el model “productiu” que tenim no és sostenible (bàsicament, perquè no produïm res, només fem xalets un darrere d’un altre), i que canviar açò costarà molts anys i esforços, i que per a fer-ho ens hem d’ajustar la corretja, reduint despesa pública i/o augmentant la pressió fiscal.

Però [...] (mostra l'entrada completa)

Música, Personal, Política
banda, crisi, eleccions, eleccions2011, Música, pp

Que la crisi no està afectant igual a tots és evident. Les classes més desafavorides pateixen les conseqüències d’una crisi, financera primer i de model econòmic i estructural després, generada per altres.

Així, la crisi financera va ser per culpa del risc excessiu a què es van sotmetre les grans corporacions financeres, donant préstecs a un fum de gent que sabien que no els podia tornar, posant en perill l’estabilitat de tot el sistema financer, fins que els Estats i els bancs centrals van haver d’intervindre i rescatar algunes entitats i endeutar-se per salvar-los. Al mateix temps, a l’estat espanyol la bombolla immobiliària va esclatar, enviant a l’atur a un grapat de gent, mentre les grans (i no tan grans) constructores s’havien fet [...] (mostra l'entrada completa)

Personal, Política
corrupció, crisi, Política, ppsoe

Suborn o cohecho?

Lamentablement estem acostumats a la manipulació de Canal9, i també a la castellanització progressiva de l’ens televisiu.

Però que passa si posem les dues coses en una coctelera i les mesclem?

Que ixen els presentadors de Notícies 9 dient cohecho [sic] en lloc de la paraula valenciana equivalent*, que segur que tots entenem millor: suborn.

https://xavi.ivars.me/arxius/videos/12052010_tsjv.flv

Per cert, tot açò ve perquè hui el Tribunal Suprem ha anul·lat el sobreseïment de la causa contra els dirigents del PP valencià, i ha obligat al Tribunal Superior de Justícia Valencià tornar a obrir el cas.

* Entre altres llocs, podeu trobar les equivalències de vocabulari de Dret Penal en aquest PDF de la Universitat de València. L’entrada suborn ? cohecho és la [...] (mostra l'entrada completa)

Política
camps, gurtel, pp, suborn