Dissabte passat Robert va vindre a sopar a ma casa. Fins que es va fer hora de sopar, vam estar tirats al sofà, sense poder moure. Quin estrés!
Com normalment sempre que sopem, acabem volent arreglar el món, queixant-nos del sistema i dels polítics que el controlen… Però després vam anar a sopar, i després de festa un ratet al Tallarina.
Tot açò ve per una frase que he llegit al Diccitionari de Víctor Pàmies
(mostra l'entrada completa)Ja que no podem canviar de país, canviem almenys de conversa.
James Joyce