Sis anys a Vistaprint… i a Barcelona

Pareix que fóra l’altre dia quan vaig dir que me’n venia cap a Barcelona, a treballar a Vistaprint, i just avui fa tres mesos sis anys que vaig començar a treballar a 500 km de Benissa, el meu poble.

Tres anys després, i torne a començar quasi de la mateixa manera. I, de nou, no hi ha massa coses que hagen canviat des de fa tres anys.

La vida a la ciutat

Estos últims tres anys han sigut menys prolífics en visites, comparats amb els tres primers. Tot i que Héctor ha tornat, aquesta vegada s’ha quedat a casa Joan i Rosa (que tenen habitació per als convidats ?). També han tornat a vindre els meus pares i la meua germana, però a part d’això, no massa més visites.

En canvi, el que si que hem fet és més “vida casolana”. Joan i Rosa han vingut unes quantes vegades a dinar o sopar a casa, i hem perfeccionat les nostres tècniques culinàries: els arrossos ja són nivell pro, i ens hem atrevit amb altres coses.

Però sense dubte, el canvi més important que hem tingut a casa ha sigut Burret. Fa dos anys i pocs dies, Noelia i jo vam adoptar un gosset d’una protectora, i des d’aleshores viu amb nosaltres. És una dolçor de gosset, però compleix la definició de gos a la perfecció. El tio es passa la vida dormint!

A la feina

A la feina, tot continua quasi igual. Com sempre, l’única cosa que no canvia a Vistaprint són els canvis constants. Fa just tres anys, Jordi va deixar Vistaprint va deixar l’empresa. Va ser un xoc important no només per a mi, sinó per a tot l’equip de tecnologia de Barcelona. Però vam saber adaptar-nos a una situació que pareixia molt complicada, en anar-se’n el líder espiritual de l’equip (Jordi era mooolt més que un manager).

He canviat de squad amb qui treballe cada dia, i ja no estic amb el meu benvolgut Havana Club (què bé ho vam passar a aquella mobile week!!!). No només això, sinó que alguns dels meus companys han deixat l’empresa per a viure noves aventures (Vincenzo, passa-ho bé recorrent el món). Però també hi ha hagut moltes incorporacions: ja som vora 35 persones a l’equip de tecnologia, i no seria estrany que en un any en siguem molts més. I amb el nou squad, Orwell, tot format per gent que com a molt fa un any que estan a l’empresa, estem fent coses molt interessants, aprenent noves tecnologies (cloud computing, machine learning, i totes les paraulotes eixes que estan de moda).

També, personalment, he agafat més responsabilitats dins l’equip de Barcelona. D’una banda, participant activament en les tasques de contractació. I d’altra, sent el domain architect tant de cerca orgànica com de cerca de pagament (paid search i organic search, que diuen en anglés). Com a part de les meues responsabilitats esta assegurar-me que les solucions que diversos equips implementen per a solucionar problemes concrets encaixen dins l’ecosistema, així com donar una mica de guia a nivell tècnic. I tant Alejandro com Frank m’estan ajudant moltíssim en aquesta tasca.

A més, estos anys he tingut l’oportunitat de seguir viatjant. Per feina, he fet uns quants viatges més a Boston, i també he anat dues vegades a Praga – on hem obert una oficina nova – i a Londres, al DDDx. També vaig poder anar a San Francisco, al GSoC Mentor Summit 2017, com a premi per haver fet de mentor d’Apertium al  GSoC 2017.

Softcatalà

El GSoC ha sigut un dels projectes amb els que he treballat en coses relacionades amb Softcatalà/Softvalencià. Un altre, també molt important, ha sigut la posada en funcionament del nou lloc web de Softcatalà, on vaig participar en la coordinació del projecte. I ens hem reunit amb el nou Govern de la Generalitat Valenciana, per a demanar-los una aposta forta per les tecnologies lliures de la llengua. I això ha acabat amb la presentació, fa només una setmana, del nou portal SALT.

I a més…

I, finalment un dels canvis més significatius de la meua vida a Barcelona dels últims tres anys: la Valenciana.

Després d’una entrada de Moros i Cristians pels carrers de Barcelona quasi inesperada, vam aplegar un grapat de gent, tots valencians, que trobàvem a faltar la rutina dels assajos i concerts amb la banda. Jo vaig entrar a la Banda de Benissa el 1997, i necessitava ajuntar-me amb altra gent cada setmana per a tocar i fer ambient.

I la SMPVB “la Valenciana” ha omplit eixe buit de manera increible. Els punts culminants van ser el desembre de 2016, amb el Concert del Botifarra a Banda, així com els quatre concerts que vam fer durant l’últim trimestre de 2017. Anar als assajos s’ha tornat una d’eixes coses que esperes amb ganes cada setmana. I si, a més, l’assaig és dissabte… paella d’Ernesto!

En resum, tres anys intensos, sense cap revolució, però en constant evolució. A veure que ens porten els següents!

Seguirem informant…