Últimament, per coses de la feina, he estat llegint més sobre sistemes que funcionen sobre microserveis enfrontat a sistemes monolítics.
La veritat és que s’ha parlat molt últimament sobre el tema, i hi ha un grapat de xarrades i articles molt interessants al respecte.
Martin Fowler ens parla en aquesta sobre què són els microserveis, i alguns dels seus principals avantatges i inconvenients front a sistemes monolítics. És una molt bona introducció si, com em passava a mi, tens alguns dubtes de què són (o, millor dit, què entén la gent per) microserveis.
En aquesta altra, una miqueta més llarga, Chad Fowler parla d’un exemple concret de migració d’un conjunt d’aplicacions basat en un sistema monolític (Wunderlist, una aplicació de llistes de tasques que potser coneixeu). És força interessant veure com han muntat tota l’arquitectura que gestiona els milions i milions d’usuaris de Wunderlist en una arquitectura totalment basada en microserveis.
En un moment d’aquesta última xarrada, Chad fa una frase que m’ha fet molta gràcia, perquè m’ha recordat al que em passa cada vegada que mire gairebé qualsevol fitxer de codi (tant siga d’una altra persona com meu):
We really really suck, we’re really bad at delivering software projects. And then when we do, we deliver crap.
Fem pena, som realment dolents a l’hora de produir projectes de software. I quan ho fem, entreguem porqueria.
Chad Fowler
En definitiva, diuen que una imatge val més que mil paraules:
0 comentaris a «D’un sistema monolític a un basat en microserveis»