El que ens ve damunt amb la tecnologia

Resulta evident que la tecnologia ens envaeix d’una manera total i absoluta.

Quan pensem que el primer iPhone és de juny 2007, o que el primer mòbil amb Android és de més d’un any després (setembre de 2008) ens fa posar una mica de perspectiva en com de “noves” són algunes de les tecnologies que gairebé tothom utilitza cada dia.

Fins i tot si anem a altres “tecnologies” més velles, com Internet o els ordinadors, recorde el primer ordinador que vam tindre a casa, el desembre del 1997, o quan vam posar Internet l’any 2000. Per als més pioners, poseu-li cinc anys abans. Així i tot, és l’altre dia!!!

Ens pot parèixer que el creixement ha explotat en els darrers anys, o dècades, mentre que abans els canvis eren més lents. I això (parcialment) és cert. Aquesta gràfica demostra els anys on s’han inventat algunes de les tecnologies que han canviat la manera en què les societats vivim (o la majoria, no crec que les pel·lícules 3D li hagen canviat la vida a ningú :P)

I això no pararà: nanotecnologia, intel·ligència artificial, realitat virtual o aprenentatge automàtic són coses que formaran part de les nostres vides en un futur molt proper, molt abans del que pensem.

Però el pitjor de tot és que hi ha molta gent que no vol adaptar-se a eixa realitat. I això no només pot provocar casos puntuals d’emprenyament o rebuig, sinó que pot crear problemes greus d’exclusió social. Ho explica molt millor que jo en Benjamí Villoslada en un article (del qual es veu un resum al final d’aquesta entrada)

En sorgir el frigorífic, els pagesos que tenien 30 anys havien de dubtar si els seus fills podríem heretar l’ofici. Nosaltres –els fills– hem de dubtar si farem el mateix entre 5 i 10 anys enllà. Aquesta és la diferència, al 2016, i per això avui tenim l’obligació de pensar en exponencial.

En l’article (que recomane llegir a tothom), Benjamí fa una reflexió sobre la velocitat dels canvis tecnològics,  i el rebuig de molta gent a eixes innovacions., aportant referències molt interessants.

Tard o prompte, tots ens haurem d’adaptar a aquestos canvis, tant els que som més “tecnòlegs” com els que són més “tecnòfobs”. No tenim altra opció com a individus, però tampoc com a societat si volem continuar progressant.

Em quede amb la reflexió final del Benjamí:

Només sé que no em pregunto si passarà o no. La pregunta és quan.

http://blog.bitassa.cat/arxiu/2016/07/26/4761/