Abstinència del Twitter

20 dies.

Això és el que duc (de moment) d’abstinència a Twitter.

Va començar, de manera pràcticament involuntària, el passat 7 de març, quan em vaig adonar que estava cansat del Twitter.

No d’utilitzar-lo (continua semblant-me una eina espectacular per estar al dia de què passa), ni tampoc de com l’utilitza la gent (la part bona del Twitter és que no cal “seguir” als amics perquè siguen amics, i només segueixes a aquells que realment t’interessa)…

Del que estava cansat era de “necessitar” estar al dia de tot el que passava. M’interessa molt saber què diu la gent a qui seguisc, tant els que parlen de política (sobretot valenciana) com també a tota la gent que està relacionada amb el món tecnològic. Però seguisc a massa gent, o a massa gent massa activa. I gent que es segueix entre ella, el que fa que també acabes interessant-te per les converses que hi ha entre ells.

I també estava cansat d’anar sempre amb “quasi un dia de retard”: pel matí mirava que havia passat la nit abans, i per la nit, què havia passat durant el dia. Això, entre altres coses, convertia en totalment absurdes respostes meues a converses que ja havien acabat quan les feia, i on moltes vegades acabava dient coses que altres havien dit hores abans. De la mateixa manera, era molt més probable que amb un parell de retuits aconseguira expressar millor alguna cosa que intentant escriure-ho jo mateix.

Una de les coses que haguera pogut fer (i que, de fet, ja havia fet en el passat) era senzillament “saltar-me un dia”, però sempre acabava igual: endarrerit. Fins que ja ho vaig tindre bé i vaig decidir parar en sec.

Què faré a partir d’ara? Segurament, abans de tornar a Twitter, perdré unes hores organitzant-me els contactes en llistes, per a agrupar d’alguna manera la gent a qui seguisc i així poder decidir què llegir, quan tinc cinc minuts i vull passar-los mirant el Twitter. També és probable que deixe de seguir algú, però això és més complicat, ja que la gent més activa (i que, per tant, més es notaria quan deixes de seguir) acostuma a ser també la que més m’interessa.

Així que, en resum, no sé segur com continuaré utilitzant el Twitter, ni quan, però el que sí que sé segur és que intentaré no fer-ho com fins ara.

Seguirem informant…