Moltes, moltíssimes vegades he estat en un profund desacord amb Juan Carlos Rodríguez Ibarra, ex-president de la Junta d’Extremadura, per moltes declaracions que ha fet contra els nacionalismes diferents al seu (possiblement, junt amb José Bono, siguen els dos més nacionalistes [espanyols] del PSOE).
Però l’altre dia vaig llegir un article al País sobre la SGAE que no té cap desperdici. Crec que per primera vegada puc dir que estic parcialment d’acord amb Rodríguez Ibarra. I més els valdria als que manen ara, i que no paren de fer barbaritats amb les reformes a lleis per qüestions de propietat intel·lectual, que almenys escoltaren el que diu l’home aquest en l’article.
A continuació, un extracte de l’article en qüestió:
El que escric ara ho estic fent des d’un banc d’un parc que ha sigut dissenyat per un arquitecte. Els que es dediquen a l’exercici de l’arquitectura també tenen reconeguda la propietat intel·lectual. Enfront d’on estic assegut, mire i observe una escultura, propietat intel·lectual d’un escultor que la va vendre l’Ajuntament de la ciutat on visc. Escrivint al parc i mirant l’escultura me n’he recordat de les coses que van dir alguns creadors, fa unes setmanes, a les portes del Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya i he pensat que, seguint els seus raonaments sobre els drets d’autor i la propietat intel·lectual, algú hauria de vindre a cobrar-me uns euros per estar gaudint de l’espai que un arquitecte va crear i per mirar l’escultura que un escultor va idear i modelar. No diré quantes vegades he mirat l’escultura, no siga cas que la SGAE em denuncie per haver mirat més vegades de les que podría ser entés i interpretat com un acte de pirateria visual. Per què els arquitectes i els escultors no cobren els seus drets d’autor quan utilitzem o mirem els espais i les escultures que han creat i sí que s’ha de pagar per utilitzar o mirar les cançons o les pel·lícules realitzades per un altre tipus de creadors?
No vull defensar l'SGAE, però l'argumentació de l'Ibarra és ben típica d'ell: demagògica i populista.
Quan ha pagat l'Ajuntament per l'escultura? Segurament unes desenes de milers d'euros. Quan pagues per tenir el dret d'escoltar una cançó? Entre cèntims i uns pocs euros. Per a poder pagar només una vegada, aleshores caldria aplicar la mateixa proporcionalitat, no?
Si, està clar que l'Ibarra és l'Ibarra, com bé dius demagògia i populisme en estat pur.
Però almenys m'ha sorprés (gratament) que un "pes pesat" del PSOE critique d'aquesta manera als amics de la Ministra de Cultura.
Jo crec que el més interessant de l'article de l'Ibarra és que, d'alguna forma, es qüestiona el concepte de "propietat intel·lectual". I això ja és un pas, perquè això de la propietat intel·lectual és un invent, un mitjà, de treure benefici de les idees, i prou obsolet.
No voleu dir que estem confonent termes aquí? No són els drets d'autor el que defensa la SAGE? I si no vaig errat, em sembla que els drets d'autor no tenen res a veure amb la propietat intel·lectual, no?
Això em recorda que no es pot posar cap foto de l'Atomium al Commons de la Viquipèdia per ser una imatge amb drets d'autor.