Home d’Estat sense Estat

Estos dies m’he decidit a fer neteja d’entrades que tenia marcades com a esborrany. No pot ser que vagen acumulant-se sense cap control temes sobre els que escriure, i no fer-ho mai.

Algunes d’aquestes entrades són traduccions o reproduccions d’altres blogs que, amb el permís del seu autor, copie ací. No perquè pense que des d’ací vagen a obtindre més difusió que des del blog original (això seria ser moooolt presumptuós), sinó perquè m’han agradat tant que vull conservar-les, i que millor que el meu blog per a fer-ho!

Aquesta és una entrada que va escriure Jose A. Pérez al seu blog Mi Mesa Cojea, arran de la derrota del PNB a les passades eleccions basques. Tot apuntava al fet que Ibarretxe deixaria la política, però aquest encara no havia confirmat res (de fet, no va fer-ho fins després de la investidura de Patxi López).

Per als que no el coneixeu, Jose A. Pérez és llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques, i professionalment escriu per a televisió, premsa i internet. Actualment, té una columna al diari espanyol Público, a més del seu blog, Mi Mesa Cojea. Acostuma a mostrar-se crític amb els nacionalismes (tots, però principalment el basc i l’espanyol, per la seua procedència, Euskadi), i els seus escrits solen ser totalment irònics. Aquest, en canvi, no ho és en absolut i, partint d’una diferència ideològica clara amb Ibarretxe, valora positivament la forma d’actuar del, fins fa poc, Lehendakari basc.

Em diuen que hui Ibarretxe ha anunciat als homes forts del seu partit la seua imminent retirada de la vida política. Siga o no veritat (i la font és bona), estic convençut de què Ibarretxe se n’anirà de forma elegant, com ho ha fet tot en l’escena pública. Perquè Juan José Ibarretxe, és el moment de dir-ho, ha sigut un gran polític i un excel·lent lehendakari.

Per a la posteritat quedaran els seus plans sobiranistes fracassats, com a anècdota de la qual els seus enemics polítics faran Història. Però el que és cert és que, independentment de què un mateix coincidisca o no amb la seua concepció d’Euskadi (i jo no coincidisc en absolut), Ibarretxe ha sigut un home coherent, lluitador i pragmàtic. Un excel·lent polític que ha sabut dur les seues competències fins al límit sense sobrepassar-lo mai. Un professor per a tots aquells a qui ens fascina la política en el seu vessant estratègic. Un home d’Estat sense Estat.

Sent, com és, el polític basc més valorat pels bascos (i les basques), Ibarretxe ha hagut de suportar moltes humiliacions. La major part d’elles han vingut de mitjans de comunicació espanyols, que, en més d’una ocasió, l’han tractat com a un boig irresponsable sense contemplar que, de fet, Ibarretxe era el representant institucional de la Comunitat Autònoma Basca, recolzat per una ampla representació ciutadana. Insults que, en algun cas, han arribat a ser vergonyosos fins i tot per als que no som nacionalistes.

Pròximament, Ibarretxe abandonarà el seu càrrec, i ho farà amb elegància i discreció, sense insultar als seus oponents i sense enterbolir els objectius del seu partit. Si la política fóra un poc més neta, Ibarretxe seria recordat com un excel·lent jugador del joc polític, el més brillant de la seua generació juntament amb Josu Jon Imaz. Encara que crec que ell es conformaria que recordàrem que sempre ha sigut un cavaller. I ho ha sigut.

Agur, lehendakari.

Jose A. Pérez