Benedetti, un xicotet homenatje

Internet pot destruir el coneixement.

Benet XVI, Joseph Ratzinger

Definitivament, a la jerarquia catòlica se li n’ha anat totalment el cap.

La llum viatja més ràpid que el so. Per això, algunes persones semblen brillants fins que les sents parlar.

Anònim

Fa un parell de dies ens va deixar l’escriptor i poeta uruguaià Mario Benedetti. Fa quinze dies, José Saramago ja avisava al seu blog de que estava molt malalt, però que una forma d’ajudar-lo, de fer que estiguera millor, era recitar un poema d’ell.

Jo sóc, com acostume a dir, de ciències. D’aquesta manera intente excusar el meu desconeixement brutal que tinc en molts àmbits d’allò que s’anomena cultura general. Amb Benedetti em passava això. Tot i haver sentit parlar molt d’ell, mai havia llegit res seu. És trist que siga la mort d’un gran escriptor allò que et faça interessar-te per la seva vida i la seva obra, però crec que més val això que res.

Esta vesprada he estat informant-me a la Wikipedia, llegint notícies a la premsa, pegant-li una ullada a alguns poemes de l’autor… He vist que, sobre tot, era una persona compromesa amb els drets civils, i que va viure molts anys a l’estat espanyol com a exiliat del seu Uruguai natal, després d’un cop d’estat al seu país. També he vist que, incomprensiblement, mai se li ha donat el premi Cervantes, segurament degut a les seves idees polítiques. Finalment, dir que també m”he trobat amb un grapat de frases que, al llarg de la seva vida, Mario Orlando Hardy Hamlet Brenno Benedetti Farrugia (o, com era conegut, Mario Benedetti) havia dit.

I com que és sabut que m’agraden aquest tipus de frases, en reproduïsc ací unes quantes.

Després de tot, la mort és només un símptoma de que hi va haver vida.

Jo no sé si Déu existeix, però si existeix, sé que no li molestarà el meu dubte.

Aquell gol que va fer Maradona als anglesos amb l’ajuda d’una ma divina és, per ara, l’única prova fiable de l’existència de Déu.

Amb cinc minuts en tenim prou per somniar tota una vida, així de relatiu és el temps.

Hi ha poques coses tan ensordidores com el silenci.

Quan pensàvem que teníem totes les respostes, de sobte, van canviar totes les preguntes.

Contra l’optimisme no hi ha vacuna.

Mario Benedetti