La Serra de Bèrnia és una serralada que es troba a les comarques centrals del País Valencià, i fa de barrera natural separant les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa.
Als benissencs ens agrada molt Bèrnia, i es pot veure des pràcticament tot el terme, cosa que fa que sempre “estiga ahi“. Però és cert que la tenim un poc oblidada. Molta gent no ha anat mai a veure el Fort, el Forat o ni tan sols la Font!
Diumenge passat, la Regidoria de Normalització Lingüística va preparar una excursió, guiada pel professor d’Història, i coneixedor de la zona, Josep Antoni Santacreu. Tot i que era matí (l’autobús eixia a les 9) i que la nit del dissabte havíem apretat un poc (o un poc massa, eren festes de moros a Calp), vam anar cap allà tota la family: els pares, Belén, el meu cosinet Carlos i jo. També va vindre Àlvaro, i una vegada allí també vam veure a Anna Maria (que també havia estat amb nosaltres dissabte per la nit i, per tant, feia la mateixa cara de feta pols).
Amb l’excursió vam descobrir Verdiola, el nucli de població més proper a la muntanya, però desconegut per la majoria de la gent (el nucli més conegut és Pinos). Es tracta d’un carrer amb cases als dos costats, poblat pels segles XVII i XVIII, i que va romandre habitat fins a la segona meitat del segle XX. També vaig veure un arbre que crec que no havia vist mai (i que damunt sembla un arbust). A més, tampoc no sabia com s’escrivia: arbocer (conegut ací com a bocer, el “famós” madroño castellà). Estava ple de boços ben rojos. Josep Antoni ens va comentar que tenen un 0,2% d’alcohol.
Vam seguir el camí cap a la Pedrera de marbre que hi ha dalt la muntanya: una pedrera que va estar en producció durant un parell d’anys a la dècada dels setanta. Resulta increïble que pel camí que vam anar nosaltres baixaren camions plens de marbre! De camí cap allí, vam passar per dues microreserves de flora, amb algunes espècies a assenyalar: em vaig quedar amb el galer (roure valencià o roure de fulla petita), un roure que, a diferència de la carrasca, perd les fulles a l’hivern.
Una vegada a la Pedrera vam esmorzar, i després d’un xicotet descans, vam emprendre la marxa cap al Pas d’Omar, i el Racó d’Omar. Es tracta d’una zona que, tot i pertànyer al terme municipal de Benissa, es troba geogràficament a la Marina Baixa (està a la vessant sud de Bèrnia). El pas d’Omar és el pas de muntanya que dona accés a aquest racó, i és per on discorre la senda que seguien els habitants de Verdiola per anar fins al poblet (nom que donaven a Altea la Vella).
El camí de tornada va ser cap a la Font de Bèrnia, una font per la que brolla una aigua boníssima. I tenint en compte el cansament que portàvem, i que no ens quedava ni gota d’aigua, més bona encara.
Va ser un matí interessant, diferent a com acostume (acostumem) a passar el diumenge de matí (sol ser dormint), i en el qual vam conèixer un poc més el nostre poble. Sobra dir que la iniciativa va ser tot un èxit: erem al voltant de cent persones (si, 100!!!), moltes d’elles joves. Açò demostra que amb bones idees, es poden fer moltes coses des de les administracions públiques. Coses que no cal que costen millonades. I coses que, a més, fan poble. Perquè, com ens va dir Josep Antoni Santacreu,
No es pot estimar allò que no es coneix
Apunteu-vos a Viarany!
http://www.viarany.org/
Xavi,
M'alegra molt que l'excursió fóra profitosa i que us ho passàreu tan bé. Ara, hi ha una cosa que m'entristeix. Al final dius: "Açò demostra que amb bones idees, es poden fer moltes coses des de les administracions públiques. Coses que no cal que costen millonades." M'entristeix perquè sembla que si no tenim el suport de la cosa pública, som una societat morta, sense capacitat de fer res. Per a organitzar excursions a la muntanya no calen ajuntaments ni regidories, que, t'he de corregir, sí que costen milionades.
Jaume,
En primer lloc gràcies per comentar!
Crec que no m'he explicat bé. El que volia dir no és que la iniciativa pública siga necessària per fer coses. Sóc membre d'unes quantes associacions (des de la banda, fins a Softcatalà) i de cap d'elles ho sóc per iniciativa pública.
El que vull dir és que quan les administracions (que és cert que costen milionades) volen fer alguna cosa pels seus jefes (que és el que som els ciutadans, en el fons) no calen America's Cup, ni Volvos, ni finals d'etapa del Tour que costen una segona milionada (afegida a la de l'Ajuntament/Regidoria/Govern). Amb molt menys pressupost poden plantejar alternatives interessants.
Molt bona iniciativa per a coneixer raconets que estan ben a prop i fer poble. Segur que els 100 (!!!!) vau passar un bon matí
Molt bo l'article. Espere que faces una II part parlant del Racó d'Omar. La veritat és que Bèrnia té molts racons amb encants i és un tresor que és el que fa a Benissa diferent. Llàstima que des de la Regidoria de Turisme s'encaboten en fer només promoció de les platges. En fi, a veure si a la pròxima excursió coincidim. Salut!
Encara em fan mal les cames!!!!
Lo pitjor: Quan reglotavem la casalla, jajajaj.
Bromes a part, l'excursió molt bona. A la próxima repetirem i segurament la nit anterior (o les hores anteriors) no les apurarem.
Besitos tete. Muakks
Belén:
8 de novembre -> boda
15 de novembre -> "prèvia" de SantaSexy
22 de novembre -> SantaSexy
Creus tu que el 29 de novembre (dia abans de la pròxima caminata) estarem per a molt??? XD
Hola,m'alegre que fora un èxit la excursió o excursions en general promogudes per la regidoria de normalització lingüística,però a mi m'entristeix anar tots els dissabtes a la muntanya i no vore a pràcticament ningú del "terreny" i si veus algú normalment o és de fora o és estranger.
A vore si provem d'organitzar algo per lliure que de segur que aniria gent.
He posat l'enllaç de Verdiola a un blog de rutes que porte www.fentmarxa.blogspot.com
adéu