A mesura que passen els dies, setmanes, mesos i anys, les coses canvien.
Això, en principi, ha de ser bo, ja que cada instant que passa ens aporta noves experiències que ajudaran, una vegada assumides, a millorar la nostra personalitat.
Tot el que passa afecta la nostra manera de ser i de comportar-nos davant la resta, i és per això que hem d’intentar traure profit de tot el que puguem.
Ahir va començar la tercera setmana des de que estic ací al DLSI com a pseudo-becari (sense cap beca encara), a l’espera de què es resolguen d’una vegada les FPU del nou i flamant Ministeri de Ciència i Innovació, i la veritat és que fins el moment no han sigut tan productives com haurien d’haver-ho sigut. No vull dir que no haja avançat, que si que ho he fet, però no a la velocitat i el ritme que tocaria.
D’altra banda, la banda. Aquest ha sigut (i serà) un mes intens en actuacions: comunions, corpus, dos concerts… Quién da más?
També hi ha altres coses que no van tan bé, per dir-ho d’alguna manera, i m’agradaria que si que ho feren. Però tot i que no es pot tindre tot, sempre s’ha d’intentar.
L’autèntic perdedor no és aquell que no guanya. L’autèntic perdedor és aquell que té tanta por a no guanyar que ni tan sols ho intenta.
Alan Arquin
Editat 22/05/2008: Per cert, lo que tinc estudiant per BCN, perfecte 😉
0 comentaris a «Coses que passen…»