M’han enviat per correu una cosa molt curiosa. Es tracta d’un contracte per a una mestra de l’any 1923.
En ell, s’especifiquen les clàusules per les quals es regirà el contracte: tasques de la mestra i actitud que ha de tindre si vol mantindre la feina. I en aquestes clàusules hi algunes coses realment acollonants.
Entre altres coses, la futura mestra ha de complir les següents:
- No casar-se.
- No anar amb homes.
- Estar a sa casa des de les 8 de la vesprada fins a les 6 del matí.
- No a anar a les geladeries del centre de la ciutat.
- No fumar ni beure.
- No anar amb cotxe amb cap home que no siga el seu pare o el seu germà.
- No mostrar el turmell.
Si incompleix qualsevol de les clàusules, el seu contracte es veuria automàticament rescindit….
Les oposicions que fan ara els diplomats en Magisteri, tot i ser dures (no com la carrera, que moltes assignatures són xorrades a més no poder…), no son res comparat amb estes “condicions”.
Per això les mestres d’eixa època es quedaven matxutxes!!! No les deixaven casarse!!!
Parlant amb els meus pares del tema, diuen que eixes condicions tampoc no eren res de l’altre món en la seva època (40, no perquè no foren restrictives, sinó perquè era el que ja feien la majoria de dones, i el contracte eixe no feia més que posar-les per escrit.
Simplement… acollonant.
Déu n'hi dó! El pitjor del cas és que aquest contracte és de l'any 1923, però podria haver estat ben bé dels anys 60 (fins i tot 70?), i d'això no en fa pas tantíssims anys... Ara encara hi ha coses que han de canviar, però suposo que anem fent passos (de formigueta, però vaja).