Ha arribat l’hora de la veritat. Després d’un mes de juliol semi-light, només fent pàgines web i preparant (molt poc) les assignatures de setembre, ja és hora d’estudiar en serio. I la primera és Arquitectura i Enginyeria de Computadors.
Una assignatura troncal, de 12 crèdits, que ja voré si puc traure-la. Espere que si, perquè el projecte de final de carrera (Sistemes Informàtics) és incompatible amb ella, i no m’agradaria haver d’esperar-me un altre any per fer-lo.
Avuí he començat amb el tema de paral·lelisme, el primer i més facil. Este matí m’he dedicat exclusivament a ell, i llevat de les fòrmules (que no me’n recorde d’elles) crec que el tinc mitjanament clar.
Ara he de fer la pràctica associada al tema. Tracta de paralelisme en la seva versió de segmentació, encara que no és un paralelisme a nivell d’arquitectura (la màquina només té una UC) si que funciona de manera paralela (pot arribar a estar processant fins a 5 instruccions simultàniament, una en cada etapa en què es divideixen). Per fer-ho, hem d’utilitzar una llibreria de la qual no tinc quasi ni idea: SMPL.
A vore que trac en clar!
0 comentaris a «Arquitectures de Computadors»