Recentment he passat unes de les setmanes més intenses de la meva vida. Viatges de treball, vacances, …
Però comencem pel principi. Dissabte quinze de juny, de bon matí, vaig agafar un avió de Delta Airlines amb destinació a l’aeroport de Logan International, a Boston, fent escala al JFK de Nova York. Es tractava d’un viatge amb gran part de l’equip de desenvolupament de Vistaprint a Barcelona, que anàvem a reunir-nos amb els nostres companys de Vistaprint a Lexington. Ens esperava una setmana plena de reunions, on parlaríem de tots els canvis reorganitzatius que ja estem aplicant a l’empresa. La veritat és que tots aquestos canvis són molt excitants (sona millor en anglés :D), i cada vegada estic més content de la decisió que vaig prendre fa un any i mig de vindre-me’n cap a Barcelona: l’ambient de treball és magnífic; els companys, unes màquines, i estic aprenent molt amb ells.
També vam tindre temps, el primer diumenge, per anar a visitar la ciutat de Cambridge, al costat de Boston. Si per alguna cosa destaca Cambridge és per les universitats: tant el MIT com Harvard hi tenen la seu. I caminar pel campus d’universitats per on ha estudiat gent com Noam Chomsky, Richard Stallman, John Nash (el de la película A beautiful mind), o pel campus on van estudiar molts presidents d’Estats Units (Obama, Bush, JFK, Roosevelt,…), Bill Gates, Richard Stallman, Mark Zuckerberg,… et fa parar-te a pensar per què eixes universitats són com són. L’últim dia, abans de tornar cap a l’aeroport, vam passejar pel centre de Boston, i vam poder visitar la zona del memorial que la gent va anar fent per recordar les víctimes dels atemptats del dia de la Marató (memorial que, d’altra banda, van desmantelar una setmana després de la nostra visita)
Però si hi hi ha un lloc on vam passar temps durant la setmana als EUA a més de l’oficina va ser Legal Sea Food, una cadena de restaurants especialitzat en peix i marisc de la zona de Boston. Vam sopar 3 nits en una setmana, i el plat estrela va ser la New England’s Clam Chowder, una sopa de cloïsses (almejes en castellà) que està increïblement bona. Ara el que em falta és provar la recepta que he trobat per internet i vore si s’assembla 🙂
Continuarà…
Quina enveja sana fa llegir-te. Tantes coses noves, sense parar. Deus sentir-te com un xiquet, tot per aprendre. La veritat és que tens raó, "manque pese", amb això de que vas prendre una bona decisió anant-te'n A PRENDRE PEL... lluny vull dir, lluny. Besets!
Ai, mare...d'eixe color tinc jo un tratge...M'alegra que et vaja tot de categoria, perquè jo em sent una milesima part responsable :P. Saludets i bon estiu!!!!