No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida.
Randy Pausch
Randy Pausch era professor de la Universitat de Carnagie Mellon, als Estats Units. Al llarg de la seva vida, va treballar per a Disney, Electronic Arts, i també va fer treballs de consultoria per a Google. Fa vora dos anys, li van diagnosticar un càncer de pàncrees, i l’agost passat, després de sotmetre’s a diversos trataments quirúgics i de quimioteràpia, els metges van descobrir que hi havia metastasi, i que li quedaven pocs mesos de vida (entre tres i sis).
El mes següent, just fa un any (el 18 de setembre de 2007), Randy Pausch va fer una conferència a la seva universitat, anomenada “Aconseguir realment els teus somnis de xiquet“. Formava part d’una sèrie de conferències on cada ponent havia de parlar de tot allò que voldria explicar si sabera que era la última classe que anava a donar, i es titulava “The Last Lecture” (l’última lliçó). Però quan se li va donar eixe nom, i se li va proposar a Randy que la donara, ningú no sabia que en el seu cas no seria una hipotesi: era realment l’última lliço que anava a donar en la universitat.
La xarrada és impresionant, i a tots els que no l’hageu vista, vos recomane que la vegeu. Ací està en anglés, sencera, i subtitulada en castellà, alemany i anglés.
La conferència ha sigut tot un fenòmen en internet, i fins i tot s’ha arribat a editar un DVD. També s’ha publicat un llibre, fet a partir d’entrevistes telefòniques a Randy, mentre aquest passava els últims dies amb la seva família.
Randy Pausch va donar la última lliço de la seva vida fa just un any, però gràcies a haver-ho fet, serivarà durant molt de temps per ensenyar-nos coses a tots.
Busca la passió que ha de moure la teva vida, i eixa passió no està ni en coses materials ni en els diners (sempre hi haurà algú pel teu voltant que en tinga més). La vertadera passió està en les coses que t’omplin des del teu interior, i està cimentada en les persones i en les relacions amb les persones, en com seràs recordat quan ja no estigues ací.
Xavi, com en alguna que altra ocasió ja t'he anomenat (en entrades més velles), estic enganxada al teu bloc. Escric perquè realment m'he aborronat en la entrada passà, referida a Randy Paush. És, simplement, impresionant.
Seguix així.. un beset!
Miriam, he mogut el comentari a l'entrada passada, per tindre-ho un poc més ordenadet tot :D
M'alegre molt que t'agrade el meu bloc, de veres ;)
I la veritat és que la història d'aquest Randy Pausch és realment aborronant.
Ei, Xavi! Fa un parell de dies vaig acabar de llegir L'última lliçó (la conferència l'havia vista abans) i estic d'acord amb tu que és una gran contribució a la vida de tots i totes les que l'hem llegit i el llegirem.
T'he descobert buscant al Google i m'alegre d'haver-ho fet.
Una abraçada