Només tres dies després de tornar dels Estats Units, vaig baixar cap a Benissa. Començaven les festes de Moros i Cristians!
El dijous abans de festes s’acostumava fer el sopar de germanor a la plaça, però enguany es va canviar i es va fer dissabte anterior, pel que no vaig poder anar (estava volant des de Boston cap a Barcelona en aquell moment). Però enguany, en canvi, es va fer el Concert de Música Festera. Per primera vegada des que es fa el concert, no vaig poder tocar amb la Banda, però veure’l des del públic tampoc va estar malament. Primer la Colla de Xirimiters Pere Bigot, i després la Banda de la Societat Lírica i Musical de Benissa van començar a calfar l’ambient amb pas-dobles i marxes mores i cristianes. I després, soparet a la filà, rises i burrets fins que ja va va ser una hora prudent per retirar-se.
L’endemà, com ja es tradició, a arreplegar la pólvora per als trabucs, i a descansar una miqueta per estar el més fresquet possible el cap de setmana. Per la nit era la presentació de Banderins, i vore a Víctor i a Toni amb els seus vestits de gala, amb les guàrdies, i marxes mores sonant de fons, va posar els pels de punta.
Dissabte Ofrena, Entrada Infantil i, sobre tot, Ambaixada Mora, eren els actes importants. I dic sobre tot perquè veure al meu amic Víctor lluitant amb la força de la paraula contra el bàndol cristià va ser realment emocionant. Després de l’ambaixada, la SIM de Benigànim ens va acompanyar tota la nit, amb la filà plena de gent que havia vingut a fer-nos la visita.
Diumenge pel matí ens vam alçar com vam poder per anar a la diana, i per la vesprada l’entrada amb l’esquadra especial. Tot i el que pesava el traje, ho vam passar bé. Molt bé. I de nou, emocionant veure a Víctor primer i a Toni després en les seues carrosses. Se’ls notava que estaven disfrutant, i nosaltres també de vore’ls tan contents.
I les festes, que acabaven de començar, ja estaven acabant-se. Només quedava l’Ambaixada Cristiana i, per la vesprada, el fi de festa. Però quan es va acabar l’Ambaixada, vam tornar al recinte del Castell a fer-nos una foto tots junts, i vam aprofitar per canviar les banderes que hi onejaven dalt. Per una vegada, i encara que a traïció, guanyaríem les festes! Per la vesprada només quedava el fi de festa, on ens ho vam passar de categoria ballant al ritme de Thriller, de Michael Jackson. I per la nit, prontet a dormir, perquè l’endemà continuaven les setmanes espectaculars…
Continuarà…
0 comentaris a «Unes setmanes espectaculars… segona part»