Avui fa exactament 23 anys, el dijous 13 de març de 1986, va arribar a casa la meua germana Belén.
Per als que no la coneixeu, només puc dir-vos que és una de les persones amb les idees més clares que conec. És evident que sempre no ha sigut així, que durant molts anys ha estat com una cabra; “això és l’edat”, deia ma tia, o ma uela, però jo no hi estava d’acord: l’edat eixa que deien elles no podia durar des dels 12 fins als 20!!!
Des de ben menuts hem estat molt units. Encara recorde quan dormíem a la mateixa habitació (a la seua, que tenia dos llits), i segur que ella recorda bé com jo li feia xantatge emocional: “si no em dones XXXX, no et voldré” li deia jo, i ja tenia el que volia (sempre he sigut un poc cabronet :D). Però després, a l’hora de la veritat sempre donàvem la cara un per l’altre.
Durant una època, la nostra relació es va gelar un poc: el final de la seva adolescència (on va passar per una temporada de rebel·lió màxima contra tot) front al meu cap-quadratisme eren maneres de ser impossibles d’encaixar. Però passats uns anys, i havent madurat un poc, les coses van tornar lentament al seu lloc: tornàvem a ser els bons germans que sempre havíem sigut.
Belén és una persona coherent, encara que molt cabuda; raonable, encara que impulsiva; sentimental, encara que amb les idees clares…
És una amiga, una confident, una companya de festes i borratxeres, una bona música, una d’eixes les persones que saps que sempre estarà al teu costat…
I és, sobre tot, una de les persones que més sentit li donen a la meua vida, una de les persones que més m’estime, i a qui desitge que absolutament tot li isca tal i com espera en aquesta vida.
Gràcies tete. Moltes gràcies per tot. T'ho has currat molt, i ho has fet molt bé. M'ha encantat tot, i sé que tu has tingut molt a vore amb lo de la festa i tal.
Això, que moltes gràcies per estar ahí, i per voler-me com em vols. Jo a tu també t'estime molt, i m'alegre de que sigues el meu germà.
Besets tete.