Tortilla de Patata, el podcast

Ja fa temps que volia parlar dels podcasts, una cosa d’aquestes de la Web2.0 que estan de moda.

Per si algú està un poc despistat i no ha sentit parlar mai dels podcasts, a veure si en una frase ho puc explicar. Entenent la Web2.0 com, entre altres coses, una nova manera d’aconseguir informació, amb contingut a la xarxa generat pels propis usuaris, i si fem una comparació entre els blogs i la premsa tradicional, o els videoblogs i la TV convencional, els podcasts serien la nova ràdio.

Bé, doncs avuí volia parlar sobre un podcast que seguisc pràcticament des que va nàixer (això si, a temporades): Tortilla de Patata. Segons es diu a la seva pròpia web, Tortilla de Patata es un podcast donde se habla sobre la actualidad blogosférica en castellano en tono de humor con altas dosis de ironía. Només un avís: si algu espera trobar-se amb un programa de ràdio normal, que vaja oblidant-se. Més que una tortilla, pareix un revuelto.

Els seus autors són Manuel Quiroga, també conegut com Manuls, i Andrés Milleiro. En el podcast parlen un poc de tot el que està passant per la blogosfera (majoritàriament l’espanyola), però des d’un punt de vista molt humorístic. Es claven en tot el món, però tenen una predilecció especial per Enrique Dans i Hipertextual, als quals claven canya de forma habitual.

No fa massa temps van obrir un grup de fans al Facebook, i em vaig apuntar. I quina va ser la meva sorpresa esta setmana passada quan, posant-me al dia amb capítols anteriors, vaig veure que començaven a anomenar a tots els que s’havien fet membres del grup.

I sí, a mi també m’anomenen 😀 Al voltant del minut 13 i 35 segons diuen el meu nom (encara que s’enganxen una miqueta). I damunt diuen que els sone d’algo!

Per cert, no sé si perquè també els escolta o perquè li va fer gràcia, però pocs dies després de mi es va afegir al grup de fans Xavi Tro, comentador d’aquest blog i Regidor de Cultura, Patrimoni Històric i Normalització Lingüística de Benissa (ala, que no et queixaràs, tot el títol nobiliari sencer :D). A ell també el van anomenar, als 15 minuts i 47 segons. I com que la foto que té al perfil del Facebook és amb una escultura de Quico Torres, i els autors no poden estar sense fotre canya, es van clavar un poquet amb la foto 😀

Bé, si algun friki (que diu la meua germana) d’estos no sap que posar-se al seu Ipod o semblant per escoltar quan va camí de la universitat o de la feina, li recomane el podcast este.