Volia fer una entrada sobre l’Spotify, però com que Òscar em va xafar el post, doncs ja no cal explicar què és.
La qüestió és que tinc instal·lat el programa (sota Linux, funciona de categoria amb el Wine). I m’ha sorprés (agradablement) la gran quantitat de grups catalans que hi ha al catàleg (per cert, esperem que dure). La veritat és que, tot i seguir centralitzant la meva “vida músical” d’Internet al Last.fm, l’emissora de la meva música ha passat de ser l’Amarok a l’Spotify. Al meu ordinador tinc molta música, però l’Spotify en té més!
Així que m’he posat a fer una llista de reproducció amb tota la música en català que he trobat: des de Feliu Ventura, fins als Pets, passant per Lluís Llach, Lax’n’Busto, Gerard Quintana, Cris Juanico, Gossos, Sopa de Cabra, recopilatoris…
I li he donat al play. Mal fet! Moltes hores de música, gran part de la qual havia escoltat moltes vegades, altra part formada per cançons que no havia sentit mai… fins que ha arribat aquesta cançó. És una de les que més m’agrada dels Gossos, si més no de la seva última etapa, quan van agafar un so més elèctric, amb percussió.
La cançó en si té parts tristes, arribant fins i tot a un punt de melancolia, però així i tot té alguna cosa que m’agrada moltíssim, em fa pensar en coses bones del passat i també del futur.
Deixa’t portar, de l’àlbum Oxigen.
Deixa’t portar
Mira’t, has enterrat el que havies somniat
tots aquests anys.
No saps perquè ara dubtes si
tot era,
tot era tan clar.
I tu no ho has vist
fins que t’has despertat,
dubtant si arribaràs
on tothom t’imaginava.Deixa’t portar,
anem endavant,
no pararem,
no afluixem fins que ens fallin les forces.
Dormirem
abraçats,
podem triar aquesta nit.El guió que t’havies après
ara no et serveix
per entendre el que portes a dins.Plou…
però avui et vols mullar,
sentir que encara ets viu.Deixa’t portar,
anem endavant,
no pararem,
no afluixem fins que ens fallin les forces.
Dormirem
abraçats,
podem triar aquesta nit.Deixa’m venir,
vull fer aquest camí
amb tu.
No tinc por i ens en riurem
dels murs que cauran,
que ens faran més forts l’endemà.L’aire t’ha obert els ulls,
has trobat el sentit
d’allò que era tan fosc.
Perquè ningú et guiarà ,
només
tu pots fer,
tu has de fer aquest pas.Trobarem un lloc on anar.
Vine,
que es fa tard.
Potser pots obrir els teus braços per mi.Plou..
però avui et vols mullar,
sentir que encara ets viu.Deixa’t…
M'agradaria provar l'Spotify! va amb invitació no? :)
Jo també estic interessat amb el tema, però l'altre dia al Reader em van passar este enllaç http://bitelia.com/2009/01/29/la-industria-de-la-musica-golpea-spotify/ on diu que ja van a capar un poc les coses, que els de les industries discogràfiques ja estan fent pressió. Espere que siga funcionant igual de brutal com ho ha fet fins ara.
Enrique, pots registrar-te ací: https://www.spotify.com/en/get-started/
I David no és que les discogràfiques no vulguen, ja no és qüestió de discogràfiques (o almenys ho tinc entés jo així), és qüestió dels artistes, que hi ha que no volen veure's en cap cosa d'internet...
@Enrique, he vist al twitter que ja ho has provat, no?
@cpxondo, @òscar, crec que és un poc de tot. Les discogràfiques sembla que no s'ho acaben de creure, i alguns artistes tampoc... Però el que està clar és que Last.fm, Spotify, o algun sistema semblant a aquestos en un futur ben proper triomfaran al negoci de la música per internet.