Vaig conéixer a Cèsar Palazuelos allà pel 2006. En aquell moment, ell treballava al Levante-EMV, i ens va demanar a Joanba i a mi fer-nos una entrevista per a parlar d’Infobenissa.
En aquell moment, abans de l’època de Facebooks, Twitters, Instagrams o TikToks, la gent utilitzava (i molt!) els fòrums. I el d’Infobenissa no es quedava curt. L’actualitat benissera es debatia allí, amb desenes de participants cada dia. I Cèsar volia escriure una xicoteta entrevista per al Levante, on reflectir què estava passant en una web que portaven dos xicons de Benissa.
Han passat uns quants anys des d’allò, i tot i que mai he tingut cap relació amb Cèsar (ni tan sols estic segur si hem parlat alguna vegada més “en persona”), he seguit la seua trajectòria i la seua “vida online” des d’aquell moment.
I ja fa uns quants mesos que m’he aficionat a un dels últims projectes que ha mamprés: Escriviures, un lloc on escriu relats, històries i reflexions cada diumenge.
Escriviures
Escriviures fa servir la plataforma Substack, que té com a característica principal que està pensada per a fer subscripcions i enviar-les per correu electrònic. Així, tot i que pots llegir-ho com qualsevol altra web, o blog, si et subscrius t’arribarà un correu electrònic, cada diumenge de matí, amb la història de la setmana.
Personalment, és una d’eixes coses que no em venen al cap en tota la setmana. No estic esperant la història del diumenge, i tampoc me’n recorde d’entrar a la web per a llegir-ne alguna anterior. Però quan arriba el correu, diumenge de matí, tot canvia.
Supose que tindrà molt a veure el dia de la setmana: no hi solen haver presses, i es pot llegir de manera molt relaxada. També supose que té a veure el format: històries “curtes” (les pots llegir en pocs minuts), però “llargues” comparades amb la voracitat de tuits, reels, stories i tiktoks. I a més, històries que et permeten evadir-te, i imaginar-te alguns dels personatges que apareixen, o imaginar-te a tu mateix en situacions semblants.
Però m’agrada, i molt, llegir la història cada setmana. I la veritat és que les últimes m’han tocat el coret, i molt.
A principis d’agost, Aquells estius em feia recordar algunes de les coses que també vaig viure de menut, i amb records molt agradables de vivències amb els meus uelos. La d’esta setmana, on ens presenta a Rosita, també m’ha produït una sensació semblant. I la d’allò viscut a una biblioteca durant unes vacances que ens conta a La rosa del desert també et fa reflexionar de com és d’efímera l’existència.
Doncs això, que vos deixe la presentació d’Escriviures i, si vos agraden les històries que conta Cèsar, subscriviu-vos.
Et confesse que em feia molta vergonya de mamprendre això de les subscripcions. Però tinc un amic a qui vull molt, a qui li faig cas de tot -i això que és de Dénia- i no parava: fes newsletter, fes newsletter, fes newsletter. Newsletter feta.
No et donaré molt la llaga. Ens vorem diumenges pel matí i prou. Et contaré alguna historieta basada en els meus fets reals, que no vol dir que siga veritat ni que siga mentida. És, al cap i a la fi, que m’agrade contar-ho.
Doncs això, molt agraït que t’hages subscrit i ens veiem en el pròxim Escriviure.
Agraït, primera entrada d’Escriviures, per Cèsar Palazuelos
0 comentaris a «Escriviures, el plaer de cada diumenge»