Podcasts, una (nova?) forma de consumir contingut

Els inicis

I amb programes de ràdio no em referisc literalment a programes de ràdio, de la mateixa manera en què quan parlem de blogs no és el mateix que periòdics, o canals de YouTube no són programes de TV. Però supose que enteneu per on vaig.

Ja en vaig parlar una miqueta per damunt fa més d’onze anys i mig (?), quan vaig parlar del podcast Tortilla de patata. Juntament amb Pánico en el núcleo i, (en menor mesura i a temporades) Kafelog, eren els meus podcasts de referència en aquell moment. Estos últims, per cert, després de molts anys parats, van tornar a començar a emetre fa poc.

Una de les coses que em va alegrar molt (i que havia oblidat completament fins que avui he revisat l’entrada) era que els autors de Tortilla de patata m’havien comentat al meu blog! I també recorde que quan van “tancar la paradeta”, tant ells com Pánico en el núcleo em va saber molt greu.

És curiós com, després d’escoltar tantes hores les converses entre algunes persones, acabes fins i tot sentit com si els conegueres.

Els podcasts, ara

Realment, no he deixat mai d’escoltar podcasts, amb més o menys regularitat, sempre he seguit uns programes o uns altres. I m’han acompanyat des del camí a la Universitat, allà pel 2009, fins als viatges en cotxe entre Barcelona i Benissa, passant pel camí a la feina, el temps de passejar al gos o mentre faig tasques com cuinar.

La tecnologia per escoltar-los ha canviat una miqueta (tinc previst escriure una entrada per a parlar-ne), i també el ventall de programes disponibles. Abans eren programes que, tot i estar molt currats, sonaven molt amateurs. Però la democratització de la tecnologia ha posat a l’abast de molta més gent la possibilitat de publicar-ne.

Com a part d’aquesta minisèrie d’entrades, vull parlar de quins podcasts escolte, quins programes utilitze per escoltar-los, i algunes cosetes més.