Una de les coses que m’està fent passar el confinament millor són els relats curts que està fent el meu amic Joan Nave “Carbonero“.
Vaig viure amb Joan a Sant Vicent del Raspeig durant un any, quan ell es reincorporava a la Universitat, per acabar els seus estudis de filologia catalana. Durant aquells mesos, també va participar en el Teatre Universitari i crec (però això ja ho dirà ell), que això li va canviar la vida.
Ara es dedica professionalment al teatre, amb la seua companyia “Esclafit Teatre“, i ha publicat algunes de les seues obres: Joanot, Rita Trobador,….
Durant aquest confinament, ha decidit escriure 10 forats (de moment): microrelats per ajudar a passar l’estona. Són tots increïbles, però este que reproduïsc a continuació (amb el permís de Joan), en concret, m’ha fet caure la llagrimeta.
QUART FORAT ?
De tots els xics que hi havia a l’escoleta de camp on LOLA acudia, MATEU va ser l’únic en qui mai no es va fixar. Un o altre, tots, en algun moment, li havien fet gràcia: este per simpàtic, l’altre perquè els pares eren amics, el de més cap allà perquè era graciós i ‘salao’. I el fill dels Cardona, el que més, perquè era guapo com un sol i arribava a escola caminant com un cavall jove quan llaura per la carena. A tots els havia vist alguna cosa, sempre. Excepte a MATEU, que, pobre, va passar desapercebut als ulls d’ella. Com si fora un moble vell o l’ombra d’una figuera.
Joan Nave Fluxà, confinament MARÇ~2020
L’any 57, MATEU va decidir que es declararia. Era l’últim any que anaven a escola. Després a ella l’enviarien a Alacant, ‘amb amo’, com a totes. I d’Alacant cap d’elles tornava. Allí feien nóvio, un militar, un representant de camises, un xambiter que baixava de Xixona o un que treballava a correus. N’hi havia de sobra, a Alacant, de xics. Per això, dimecres sant, l’últim dia abans de les vacances de Pasqua, es va fer avant. Sabia que ella baixaria pel Camí de les Calcides, i la va esperar. Quan va vore que LOLA travessava pel tros dels Pineda per acurtar camí, va fer com si estiguera cordant-se la veta de les espardenyes i, en passar ella pel costat, li va dir ‘bondialola’. Ella li va respondre ‘bondiamateu’ i va continuar sense esperar-lo. LOLA tenia la cama llarga i era difícil anar al seu ritme. Ell va apretar el pas per a caminar al seu costat, però com estava molt gros, va començar a suar i a respirar com l’haqueta del retor costera amunt. El pantaló, ple de forats, se li enganxava a les cuixes. Les cuixes fregant una amb l’altra per dins, i coent-li. Quan per fi li va agafar el pas, li amolla: LOLA, tu voldries ser la meua…/ . Però ella el va tallar amb un crit: MATEU, espavila, que fem tard! El va agafar de la mà i, a estirassons, se’l va endur a escola.
Als dos anys, ja eren nóvios. Al poc temps, ella se’n va anar amb amo a Alacant. Ell patia per si se’n buscava un altre més prim (o no tan gros), un d’eixos de capital que passejaven per l’esplanà amb pantaló blanc, i ella li escrivia cada dia contant-li les burrades de l’ama. Quan ell va tornar de servir, es van casar. Van tenir 4 fills, a Alacant, redons, tots, com MATEU.
I ara ella està a punt de faltar en un llit de l’hospital de Sant Joan pel virus que ha tancat a casa a mig món. El metge els ha dit, a MATEU i als 4 fills redons que té, que LOLA no acabarà el mes de març. Llavors MATEU fa eixir un moment tots els fills de l’habitació, serà només un moment. Es lleva la mascareta protectora. Li aparta a LOLA un poc el respirador i li fa un bes llarg, a la boca. Ella es desperta a mitges:
– MATEU, què fas?
– Avançar-me, LOLA, que tu tens la cama més llarga que jo.
Si voleu saber més de Joan, i llegir tots els forats, podeu seguir-lo al Facebook: https://www.facebook.com/joan.navefluxa
… i assegureu-se d’anar a veure la seua obra Joanot una vegada ens deixen eixir de casa!
0 comentaris a «Coronavirus: teràpia contra la quarantena – 1»