Xàmbit, paraula genuina valenciana per al gelat

Aquest cap de setmana estic participant a la pre-hackaton de la Wikimedia Foundation. Convidat pel membre d’Amical Wikimedia i company a Softcatalà Toni Hermoso, es tracta de passar un cap de semana treballant en projectes relacionats amb el multilingüisme i la Wikipedia.

A la hackaton, a més d’altres membres de Softcatalà, també hi participa gent de tot tipus: treballadors de la Wikimedia Foundation, acadèmics, viquipedistes… i Mikel Forcada.

Mikel va ser professor meu a la universitat, i com crec que ja he dit alguna vegada, és un dels professors que més m’ha impactat al llarg de la meua vida acadèmica (i això que només el vaig tindre, si no recorde malament, en dos classes d’una assignatura!). La cosa és que, estant amb Mikel, mai estas ni deu minuts sense aprendre una cosa nova. I ahir no va ser diferent.

Vam començar sobre curiositats lingüístiques, i va ser en aquell moment quan Mikel va fer un comentari sobre la paraula xàmbit.

Per als que no ho sabeu, xàmbit és una paraula que utilitzem els valencians, com a mínim a Benissa, com a sinònim de gelat. A certes parts (i de fet és la definició al DNV), ho utilitzen només per a referir-se al gelat de barra, que es talla i es col·loca entre dues galetes de neula.

I el comentari, que em va deixar totalment bocabadat, però que té tot el sentit del món: la paraula valenciana xàmbit ve de la paraula anglesa sandwich!!!

I quina millor manera d’acabar que amb un extracte del «Costumari valencià» de Bernat Capó sobre els xàmbits i els xambiters (extret del Web Archive)

El xambiter

Temps enrera l’estiu, a més de l’acostumada calor, portava un personatge força entranyable per als xicons: el xambiter.(…)

El xambiter, és a dir l’home que venia xàmbits, era l’artesà del gelat. (…)  La varietat era minsa, perquè, aleshores, no hi havia les possibilitats actuals. Els xicons sols podien demanar un xàmbit de crema o vainilla i també un got d’aigua llimó, i prou.

Com que el costum era anar pels carrers oferint el gènere, els venedors varen inventar un carro especial: dues rodes al davant, dos peus darrere per estrebar-lo i dos bracets per empentar i fer anar la tenda ambulant. Al dalt un tendal per evitar el rajos solars. L’espai dedicat als gelats era ocupat per tres o quatre geladores petites.(…)

Els xambiters, per tal de mesurar degudament, feien ús d’una maquineta que agafaven amb una mà mentre amb l’altra posaven una galeta al fons i damunt la paletada de gelat i una altra galeta dalt. Allò era el xàmbit que podia ser més o menys gran segons els desitjos i els diners del client, perquè l’eina posseïa diversos graons que el dit polze del xambiter feia pujar o baixar. El xàmbit fou l’avantpassat del gelat de tall que hui és també un record.