Últimament sembla comú entre tots els companys de carrera comentar que, si fora ara, no estudiarien la mateixa carrera.
Jo moltes vegades he dit que si fora ara, començaria per estudiar l’Enginyeria Tècnica, i després ja faria el 2n cicle de la superior: pel mateix preu, tens dues carreres (i et conta com a tal a l’hora de presentar-te a algunes places, i fins i tot hi ha places només per a enginyers tècnics).
Quan estudiava el Batxillerat, no sabia quina carrera triaria; només sabia una cosa: m’agradaven les matemàtiques. Per contra, també sabia que no faria la Llicenciatura en Matemàtiques, ja que no volia ser professor. Això em desviava cap a les Enginyeries, i ja que “la informàtica és el futur“, aquesta va ser la carrera que vaig triar. Però igual haguera pogut triar Telecomunicacions, per exemple.
Ara, passats ja uns anys, i després d’haver treballat com a informàtic en diferents aspectes (servei tècnic a Connecta, programador al Taller Digital de la UA i profe de pràctiques a l’IES Josep Iborra mentre em treia el CAP), la docència no m’ha desagradat, i crec que podria ser una bona eixida laboral (si no ix bé la carrera investigadora).
Però després de llegir l’entrada d’Enrique, m’he decidit a ser el primer en continuar el meme que proposa.
El fet es que realment no crec que si enguany haguera fet la selectivitat i haguera de fer la preinscripció universitària tornara a triar Eng. en Informàtica com a primera (i única) opció. Quan ho vaig fer, vaig triar informàtica a les 5 universitats del país que la oferien (UA, UPV, UJI, UV, UMH), en les distintes poblacions on ho oferien (Sant Vicent del Raspeig, València, Castelló, Alcoi, Elx).
Docència, si, però d’Informàtica? I per què no de Matemàtiques? O d’una altra cosa?
I si no docència, què?
Segurament, si ara tornara als 18 anys (sabent el que sé ara, cosa impossible), no faria cap Enginyeria. Ni possiblement tampoc cap carrera de Ciències. Estudiaria, molt probablement, música.
Xavi, diuen que l'experiència és una bona consellera, però que arribar una mica tard. :-)
No cal renunciar al que ja has fet. JO ja tinc la carrera de lingüista i mai he deixat d'estudiar. Com dirien els cowbois de l'Oest: moriré amb els llibres sota el braç.
Faré més carreres segur. Només el temps dirà quines i quantes. De moment vull millorar el meu nivell d'anglès, que m'ho exigiran quan torni a la universitat i vull començar per Documentació. Però n'hi ha d'altres en cartera. :-)
Jo, de moment, tornaria a agafar-me periodisme. Però clar, estic a primer encara :P
P.S: He tornat!
Jo enguany he començat amb informàtica sense fer cas a mon pare, que diu que els indús em llevaran la feina; als meus professors de matemàtiques, que em deien que disfrutaria fent matemàtiques; i als comentaristes de Barrapunto i Menéame...
I què vols que et diga? Jo estic ben content!
probablement no em conegues (que dic probable, segur que no em coneixes!) però, la veritat, estic enganxada a aquest blog i al de la teva germana Belén.
Si t'escric és perquè m'ha cridat l'atenció aquesta entrada..
acabe d'acabar 3er de la ESO, sé que encara em queden tres anys per a arribar a selectiu, però desde sempre he sabut que m'encanten les matemàtiques.
La gent no para de dir-me que no vaja per ahí, que no té ixida, i que quan arribe al batxiller ja no m'agradaran, en veritat, odie que em lleven les meues il·lusions.
Gràcies per aquest escrit que m'ha obert un poc més els ulls. Com he dit abans, seguiré llegint els dos blogs, m'encanten.