No havia sentit mai la paraula borrellons fins que la meua germana li va posar eixe nom al seu blog. Des d’eixe moment, sembla com si els borrellons s’hagueren multiplicat. Hi ha per tots els llocs.
A través del blog d’Enrique, he arribat al de la Carme, i resulta que als seus hàmsters els diu “borrellons” 😀
Segons el diccionari…
BORRELLÓ m.
|| 1. Borrall de llana o d’altra matèria semblant (Pont de S., Val.); cast. guedeja, burujo.
|| 2. Partícula de fil o d’altra matèria subtil (val.).
|| 3. Floc de neu; cast. copo. Va nevar, nevar! Els blancs borrellons anaven caient, Massó Croq. 102.
|| 4. Rosegó de pa (Bonansa, Pallars Sobirà); cast. mendrugo.
|| 5. Nen, infant petit (en llenguatge afectuós del Pallars Sobirà). «Quin borrelló, que teniu!»: quin infant, que teniu! (Ribera del Flamicell).
Refr.: «El cel a borrellonets, la neu a cabassets» (Alcoi).
Fon.: bore?ó (Ribagorça, València).
Etim.: derivat de borra.
A més, està l’accepció que té, segons diverses fonts contrastades (gent de la Marina Baixa – Héctor -, de l’Alcoià – una companya de pis de la meua germana-), ací al País Valencià. I aquesta cançó dels Ovidi Twins explica d’una forma inmillorable eixe sentit de la paraula.
curiosament, els meus hàmsters, que són molt bonics i els tinc molt de carinyo, es diuen així per l'accepció de la cançó... boletes de pèl i altres coses, que corren pel passadís, s'amaguen sota el llit i apareixen després de manera inexplicable en qualsevol racó...