Potències de 10…
‣ ... que grans i menuts som alhora

Ja fa temps vaig veure aquest vídeo, i l’havia deixat pendent de publicar-lo algun dia ací al bloc, perquè és realment curiós.

El vídeo tracta de la mida relativa que tenen totes les coses de l’univers, i quin és l’efecte d’afegir un zero quan treballem amb aquest tipus de magnituds.

El vídeo segueix tota l’estona la mateixa dinàmica: comença mostrant-nos una imatge d’un metre quadrat, des d’un metre de distància (10⁰ metres X 10⁰ metres) i, cada deu segons que passen, la càmera “afegeix un zero” a les dimensions de la imatge que ens mostra (al cap d’un segon, la imatge és de 10¹ x 10¹, després 10² x 10² i així successivament) i a la distància des de que ens ho mostra fins arribar a 10²⁴. Resulta com a mínim curiós veure com desapareix el nostre planeta en la immensitat de l’univers. Fins i tot la nostra galàxia s’ha perdut de vista. O no?

Una vegada ja hem arribat al punt més allunyat, cada dos segons es redueix fins que tornem a arribar a l’escena inicial. Però no para ací. Ara comença a la invers, i cada deu segons s’apropa una potència de 10 a la imatge, mostrant-nos la mà de l’home que apareix en la imatge inicial, fins arribar a la pell, les cèl·lules,… Quan arriba a 1 micra (10^-6 metres) ja es poden veure perfectament els nuclis de les cèl·lules formats per les cadenes d’ADN. El vídeo continua arrimant-se, i a 10^-9 metres ja s’observen els àtoms que formen les mol·lècules d’ADN. Tres potències de 10 després, a 10^-12 ja es pot apreciar el nucli dels àtoms, format per protons i neutrons, i continua fins que arriba a un nivell subatòmic.

Interessant video, i prou frikada 😀