el Blog de Xavi

I arriba una nova entrega de la teràpia. Van passant les hores, els dies, les setmanes… i anem trobant noves coses amb les distreure’ns.

En este cas volia parlar-vos d’un altre canal del YouTube que ens ajuda a conéixer tots eixos llocs on, ara mateix, no podem anar a vistar.

Un mundo inmenso

Es tracta del canal de YouTube Un mundo inmenso, un canal creat per tres joves sud-americans on conten curiositats geogràfiques: des de dades del país més petit del món, l’illa més aïllada, la bandera més estranya o esdeveniments polítics destacats que canviaren significativament les fronteres.

Un dels vídeos que més m’ha agradat dels que he vist és un que parla del desastre ecològic que ha patit la Mar d’Aral.

Els [...] (mostra l'entrada completa)

Internet
un mundo inmenso, youtube
Joshua Weissman

Avui toca un altre youtuber. No sé ben bé com vaig arribar a parar al seu canal, però el vaig descobrir un dia anant d’un vídeo a un altre (YouTube sap fer això moooolt bé fer-te estar veient vídeos contínuament).

Ja acostumava a, de tant en tant, veure vídeos al YouTube d’altres cuiners, com per exemple Pablo Albuerne, Gipsy Chef (canal de YouTube), al que seguisc des que fa un grapat d’anys descobrira el seu blog.

Un altre exemple és Gordon Ramsay, chef britànic, jurat del MasterChef i presentador de Hell’s Kitchen als EUA, dels quals m’agrada molt el seu Ultimate Cookery Course, un programa de televisió on mostra receptes senzilles, i consells per a millorar [...] (mostra l'entrada completa)

Internet
cuina, youtube
Jaime Altozano

Els que em coneixeu, sabeu que la música és una de les meues passions: tot i que no vaig arribar mai a anar al conservatori, quan tenia 7 anys vaig començar a estudiar música i encara continue tocant l’oboè a les bandes (de Benissa i “la Valenciana“).

I va ser per ahí, per la música, que vaig conéixer tot un món nou per a mi: el dels youtubers. Tot i que fa molt de temps que se sent parlar d’ells (i sé que Júlia i Vicent en seguixen a uns quants), em semblava una cosa massa millenial per a, ni tan sols, comprovar-ho.

Gent que es guanya la vida pujant vídeos cada pocs dies al YouTube, parlant de coses [...] (mostra l'entrada completa)

Internet, Música
Jaime Altozano, youtube
Eugeni Alemany

Avui la recomanació és valenciana: el #DiariDeLaQuarantena d’Eugeni Alemany.

Per als que no el coneixeu (és això possible????), dir-vos que Eugueni és un humorista i presentador de televisió valencià que es va fer famós amb el programa Trau la llengua de l’extinta Canal9 (ara el presentador és Xavi Castillo, una altra bona peça).

Eugeni és un dels valencians que més seguidors té a les xarxes socials, amb vora 70mil seguidors a Twitter i 85mil a Instagram.

Gran part de la culpa la té l’afer del #paellaEmoji: un dia l’Eugeni va dir que perquè si els japonesos tenien el sushi i la gamba arrebossada, o els italians tenien la pizza, perquè els valencians no tenien un emoji per a la [...] (mostra l'entrada completa)

Internet
coronavirus, Eugeni Alemany
Joan Nave Fluxà

Una de les coses que m’està fent passar el confinament millor són els relats curts que està fent el meu amic Joan NaveCarbonero“.

Vaig viure amb Joan a Sant Vicent del Raspeig durant un any, quan ell es reincorporava a la Universitat, per acabar els seus estudis de filologia catalana. Durant aquells mesos, també va participar en el Teatre Universitari i crec (però això ja ho dirà ell), que això li va canviar la vida.

Ara es dedica professionalment al teatre, amb la seua companyia “Esclafit Teatre“, i ha publicat algunes de les seues obres: Joanot, Rita Trobador,….

Durant aquest confinament, ha decidit escriure 10 forats (de moment): microrelats per ajudar a passar l’estona. Són tots increïbles, [...] (mostra l'entrada completa)

Poesia
coronavirus, Joan Nave
Coronavirus al microscopi

Sí, també estic de quarantena.

A la meua feina, vam fer una prova de treball en remot dimecres onze de març, tres dies abans que el president del Govern espanyol decretara l’estat d’alarma. I la prova es va convertir en “fins a nova ordre”. Quan la majoria de gent fa 5 dies que està tancada a casa, jo en porte ja pràcticament 8 sense eixir. 😐

La veritat és que sé que estic millor que molta gent: continue treballant, fent pràcticament el mateix que feia a l’oficina (hem hagut de canviar molt com fem les coses). Però sé que hi ha molta gent que ho està passant malament, que no pot treballar i que com més s’allargue açò, pitjor ho [...] (mostra l'entrada completa)

Personal

Bon nadal

Enguany, com ja vaig fer l’any passat, he aprofitat una foto d’un viatge per a fer la felicitació.

Enguany vam anar al Vietnam i a les Maldives, i de la primera part del viatge és aquesta foto.

La foto està feta a Hội An durant el festival de les llanternes, que se celebra cada nit de lluna plena.

(mostra l'entrada completa)
Personal
Hoi An, nadal, nadal2019, Vietnam

Sóc músic de banda

Fa tres anys, vaig viure un dels millors moments que he passat mai tocant a una banda de música. Va ser durant el concert Botifarra a banda amb la Valenciana.

Aquell concert venia després d’un concert de Santa Cecília espectacular, i per tot això, va fer que no poguera estar més agraït de formar part d’un col·lectiu com la banda, tant la de Benissa com la Valenciana de Barcelona.

Han passat tres anys des d’allò, amb tres concerts més de Santa Cecília a Benissa, i un grapat més amb la Valenciana, entre els quals s’inclou l’actuació com a banda convidada al Certament Provincial de València el passat mes de maig al Palau de la Música de València. Aquell dia, amb [...] (mostra l'entrada completa)

Música
banda, Banda de Benissa, corn anglés, la Valenciana, Música, oboè, SomLaBanda

Temps de canvis – i II

Fa més de set anys, vaig escriure una entrada al blog que s’anomenava “L’hora de les decisions“.

En aquell moment, en març de 2012, anava a passar de la vida de post-estudiant, deixant la feina beprecària de la universitat per anar a treballar a Vistaprint. També deixava el combo Sant Vicent/Benissa per anar-me’n a viure sol a Barcelona.

Això em pareixen canvis enormes (i ara, vist en retrospectiva, continuen sent-ho). I possiblement continua sent el “moment” de canvis més significatius de la meua vida, pensant en un dia puntual: quan vaig pujar al cotxe cap a Barcelona.

Però si lleve un poc de zoom i mesure en setmanes, en lloc de dies, ja no es tracta dels canvis més grans.

Així començava l’última [...] (mostra l'entrada completa)

Personal
barcelona, noelia