Entrades etiquetades ‘xorrades’

Este local permanecerá cerrado
...igual que el bar

// setembre 11th, 2007 // 2 comentaris » // Curiositats

Anava a escriure un post sobre algunes curiositats de Linux, quan m’he adonat que no tenia cap categoria de Linux al meu bloc. Que estrany! Doncs dins la categoria d’informàtica. Però atenció, tampoc no existeix eixa categoria!

I on han anat a parar totes les entrades referents a Linux, o a altres coses d’informàtica? Repartides per les categories Mozilla, Programació, Xarxa, Universitat i, fins i tot, dins de Personal.

És per això que he decidit posar una mica d’ordre al bloc, afegint la categoria d’Informàtica i situant, de moment, Mozilla i Programació baix d’ella. Ara, poc a poc, aniré editant els apunts que faça falta per tal de situar-los millor dins de les categories existents, i també afegiré etiquetes a alguns que encara no en tenen.

Al mateix temps, m’he adonat que si es lligen les entrades una a una, no apareix ni la data ni l’hora en què s’ha escrit. Això és una cosa que he de modificar. Tampoc no es mostren les etiquetes de cadascuna de les entrades, i altres detallets que s’han de solucionar.

Després de la migració a WordPress des de Pivot, vaig utilitzar un plug-in per no haver de tornar a posar les imatges a tots els apunts que en tenien. Es tractava de Pivot Image Tag Translator. Però fa poc (no em pregunteu per què) el vaig deshabilitar. L’he tornat a habilitar, encara que “refaré” els apunts per a què les imatges es vegen com cal, amb l’alineació que vull.

També vaig afegir fa uns dies els anuncis AdSense de Google, però no m’acaba d’agradar la manera en què els he integrat dins del bloc… Si algú té alguna suggerència, estic obert a escoltar-les.

Ja tinc feina!
Ja feia temps que volia comentar una entrada que vaig veure al bloc d’en Raul, MundoGeek.net.

L’entrada no és més que una mostra de les coses que es poden arribar a fer només utilitzant les aplicacions de text de que disposa Linux. Si una característica té aquest sistema operatius és la màxima de “fes una cosa ben feta, per insignificant que parega”. Així, encadenant accions xicotetes (fent tuberies d’ordres) acabem obtenint resultats extraordinaris.

En aquest cas, l’ordre és la següent:
history | awk '{print $2}' | awk 'BEGIN {FS="|"} {print $1}' | sort | uniq -c | sort -rn | head -10
Amb ella, obtenim les deu ordres de consola més utilitzades recentment, ordenades per quantitat de vegades utilitzades, junt amb eixe nombre de vegades.

El resultat d’executar-lo al meu ordenador és:

234 ls
207 cd
75 sudo
62 exit
28 ifconfig
27 ssh
23 ./go.sh
21 rm
21 gftp
15 less

mentre que al servidor on tinc la web

171 cd
147 ls
47 vim
25 exit
17 mv
16 less
14 rm
13 chmod
6 wget
6 rmdir

S’observa una lleugera diferència entre l’ús en un lloc i en l’altre no?

A veure si s’animeu i seguiu el “meme”!
¿n??ou o?

…?????o? ?nb 1?p s??????? sé? ?od un ??nb??s? ?nb ?? ‘????op ?od ? ??s?? ??1o? ??d s???u?d?o?? ‘s??p so?s?nb? ?u??np 1o?o?1?, p sé?x?, 1 ?nb ?? ‘s??o? s??u?nb s?un ??su??s?p ??1?? ?? su? s?o? ? ‘?ss?u?q ? su???s??? ? so?o? ?p s??s?? s?1 ?p sè?ds?p

😀

d?1? …n? o?-??? s1o? ?s
Ahir, mentre esta reinstal·lant el Windows a un ordenador a la feina, vaig començar a revisar alguns dels blogs del meu Bloglines, que feia moooooolt de temps que no visitiva. I en el de Javier Pérez em vaig trobar amb una entrada que parlava d’un video del Youtube que es massa.

Sempre m’havia preguntat el mateix: per què l’art és art? Què tenen els quadres abstracte que no puguen tindre dibuixos fets per xiquets de pre-escolar?

Doraa amb gat

per què aquest dibuix és art i no ho és aquest altre?

Dibuix d’una xiqueta fet amb el paint

En aquest cas està exagerat, és clar, però crec que tots sabem a que em referisc amb açò. La crítica artística, o millor, els crítics artístics es basen més, des del meu punt de vista, en l’aspecte comercial o personal (de l’artista) que no en les obres artístiques realment.  Que una obra val més només perquè l’ha fet algú famós, encara que siga per llançar-la al fem. El mateix passa en altres camps, tant artístics, com esportius, polítics, filosòfics… però potser en la pintura siga en el que més clarament es reflexa.

En el vídeo es veu que passa si es compara un quadre pintat per xiquets en una escola infantil amb qualsevol dels presents a la fira d’art contemporani ARCO de Madrid.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=8JEJwfENJNI[/youtube]

Fa gairebé 10 anys, ETA va decretar una treva. En aquell moment, governava el Partit Popular de José Maria Aznar. En aquell moment, tot i estar passant per una de les èpoques més sanguinolentes de la història recent de l’organització terrorista (encara no feia un any que havien assasinat Miguel Ángel Blanco), Aznar, va oferir gestos a la banda armada: reagrupació de presos, excarceracions, possibilitat de parlar sobre el futur de Navarra…

Ara, fa poc, es va acabar una altra treva, que tots veiem amb molta espectació i esperança: havia la possibilitat d’acabar amb el terrorisme d’una vegada per totes. Pareixia que tot indicava que podia passar: declaracions de Batasuna (el famós projecte presentat al velòdrom d’Anoeta), gestos del PNB i del PSE, voluntat clara de la societat basca d’acabar amb la violència per poder aconseguir així major autonomia…

Durant tota la treva, ETA no deixa d’assetjar els empresaris d’Euskadi i Navarra,  la kale borrka no desapareix en cap moment (una mitjana de 2 atacs diaris durant els més de 400 dies de treva, incloent incendis d’autobusos, atacs a entitats bancàries, a seus de partits polítics,…), ETA comet un robatori d’explosius al sud de França,…

A més, Aznar diu que Batasuna ha de formar part de la solució, es parla d’autodeterminació, es parla de territorialitat, UPN (la marca electoral del PP a Navarra) i el seu president Miguel Sanz (el mateix que ha posat ara el crit al cel perquè el PSOE venia Navarra als terroristes) diu que “Navarra serà generosa“.

Des de la meva perspectiva, Aznar i tot el PP ho van fer com tocava. Molt millor que ho ha fet ara Zapatero i el PSOE. Van ser molt més valents, i van fer molts mes gestos cap a l’entorn d’ETA que no els socialistes. Però també és cert que, en aquell moment, tota la oposició (principalment el principal partit, el PSOE) van recolzar el govern sense dubtar-ho ni un segon. En aquesta ocasió, el principal partit de la oposició ha utilitzat ETA i la treva com a eina principal per atacar el govern de Zapatero, i han provocat uns nivells de crispació en la societat inimaginables en l’altra treva.

No vos perdeu el video, no té desperdici

Vist a: La otra tregua: la debacle del Partido Popular, al bloc de Javier Pérez

Avui he tingut un ratet lliure, i he aprofitat per començar a fer proves amb el Google Maps.

Joanba i jo havíem parlat diverses vegades de posar publicitat a Infobenissa, que ens ajudara a pagar les despeses (domini, allotjament, alguna “reunió-sopaeta”, etc), però aquesta publicitat hauria de ser localitzada en el poble, i no genèrica (la majoria de la gent que entra a la web és gent del poble, que li podria interessar publicitat d’un restaurant de la zona, però no publicitat contextual com la que fa Google amb el seu programa AdSense, per exemple).

I una bona manera d’oferir aquesta publicitat, junt amb altra informació d’utilitat, és utilitzant el servei Google Maps. D’aquesta manera, podrem geolocalitzar comerços del poble, bars i restaurants, hotels,… oferint més informació (adreça, telèfon, etc.) d’aquells que estiguen interessats en aparèixer a la nostra web.

De tota manera, per poder fer això, segurament ens caldria convertir “Pikaspart & Fescordell” en algun tipus d’associació, per poder fer les coses com cal (no sóc massa partidari d’anar fent xanxullos, i si volem que la gent es prenga la web de manera seriosa, nosaltres hem de ser els primers en ser seriosos.

Bé, ací les primeres provetes; molt cutres, de moment, però que m’han aprofitat per a conèixer un poc millor el potencial i la forma de treballar del servei.

seguirem informant…
M’ha vingut al cap aquesta cançó, d’un grup basc anomenat Ken Zazpi. És un poc trista, però no sé, hui em sembla que és la més adequada.

Ilargia, de Ken Zazpi

Esaiozu euriari berriz ez jauzteko,
esan bakardadeari gaur ez etortzeko.

Eusten nauen soka zara eta itotzen nauena,
ametsak sortu zizkidana, galtzen dituena.

Zuretzat ilargia lapurtuko nuke gauero,
eta zu itsu zaude bere argia ikusteko,
irribarrez, gero minez, eragin didazu negarra,
nire sua itzali da,
ez zara gaueko izar bakarra, ez zara!!

Esan sentitzen dudana ez dela egia,
une baten sinesteko ez garen guztia.

A en Antoni Gaudí el va matar un tramvia,
la seva obra “La sagrada família” la matarà un tren d’alta velocitat.

Vist a:  Els temps estan canviant, al bloc Topant de cap
Fa vora 4 setmanes vaig anar a la Universitat d’Alacant a corregir una pràctica del doctorat, de l’assignatura de XML, marcat de textos i biblioteques digitals. El mateix dia vaig veure que havien tret una convocatòria urgent per a unes places per a un projecte del DLSI relacionat amb el tema, però el plaç s’acabava el mateix dilluns 23 de juliol.

Vaig preparar la documentació, i dilluns la vaig enviar per correu. Quina va ser la meva sorpresa el dia 27 quan, després de veure el barem provisional de la plaça I-29/07, vaig veure que m’havien agafat. Faltava esperar que es confirmara tot, però tot indicava que tindria la plaça (m’haurien de passar 3 persones en els només 2 dies de reclamacions per perdre-la!). Així, dimarts (31 de juliol) era el dia en què havia d’eixir el barem definitiu.

Eren vora les dues del migdia, i encara no havien eixit els resultats. I de sobte, un número de telèfon mòbil d’eixos llarguíssims (si vos han tocat mai des de la Universat sabeu quins dic). Em confirmen que m’han agafat per a la plaça (wewewe!!!), i que l’endemà a les 8 i mitja del matí he d’estar allí.

Un moment. Demà? 1 d’agost? La xica que em parlava, tota amable, em diu: Estàs interessat, no? I clar, veges tu que li dius! Clar que estic interessat!!!

En eixe moment, tot va ser una pressa. Avisar a la meua cosina (estava treballant a Connecta, una botiga d’ordinadors, des de principis d’any, compaginant-ho amb el doctorat), de que l’endemà no anava a treballar. Avisar als pares de que m’han agafat, a la novia, parlar amb Héctor per si encara li quedava lloc al pis… Tot a presses i correres, però la qüestió és que l’endemà, a les 8 i mitja del matí, allí estava.

Taller DigitalDesprés de signar el contracte a l’oficina del rectorat de la UA, vaig anar a l’edifici d’Instituts Universitaris, on es troba el Taller Digital, l’empresa (pública, 100% propietat de la UA) on treballaré durant els propers 5 mesos (be, ara ja realment 4 mesos i mig) desenvolupant “Eines didàctiques per a biblioteques digitals“.

seguirem informant…
A veure si a partir d’avuí tinc un poc més de temps per actualitzar el bloc, i donar-li una miqueta de vida.

Sempre estic dient el mateix, però enguany, si tot va bé, tindré material suficient per a este bloc i per a un altre 😉

I per a començar obrint boca, un cartell que vaig veure diumenge passat a un bar del meu poble i que em va fer gràcia:

Però per al que no s’haja fixat bé, que ho torne a mirar…

Correcte, tanquen per vacances i per descans. Però el descans no és del personal, no:

Descans dels clients! 

seguirem informant…

sǝʇsǝɟ ǝp séɹdsǝp
...1oظǝɹɐɯ uınb

// juliol 5th, 2007 // 4 comentaris » // Curiositats

Anava a escriure un post sobre algunes curiositats de Linux, quan m’he adonat que no tenia cap categoria de Linux al meu bloc. Que estrany! Doncs dins la categoria d’informàtica. Però atenció, tampoc no existeix eixa categoria!

I on han anat a parar totes les entrades referents a Linux, o a altres coses d’informàtica? Repartides per les categories Mozilla, Programació, Xarxa, Universitat i, fins i tot, dins de Personal.

És per això que he decidit posar una mica d’ordre al bloc, afegint la categoria d’Informàtica i situant, de moment, Mozilla i Programació baix d’ella. Ara, poc a poc, aniré editant els apunts que faça falta per tal de situar-los millor dins de les categories existents, i també afegiré etiquetes a alguns que encara no en tenen.

Al mateix temps, m’he adonat que si es lligen les entrades una a una, no apareix ni la data ni l’hora en què s’ha escrit. Això és una cosa que he de modificar. Tampoc no es mostren les etiquetes de cadascuna de les entrades, i altres detallets que s’han de solucionar.

Després de la migració a WordPress des de Pivot, vaig utilitzar un plug-in per no haver de tornar a posar les imatges a tots els apunts que en tenien. Es tractava de Pivot Image Tag Translator. Però fa poc (no em pregunteu per què) el vaig deshabilitar. L’he tornat a habilitar, encara que “refaré” els apunts per a què les imatges es vegen com cal, amb l’alineació que vull.

També vaig afegir fa uns dies els anuncis AdSense de Google, però no m’acaba d’agradar la manera en què els he integrat dins del bloc… Si algú té alguna suggerència, estic obert a escoltar-les.

Ja tinc feina!
Ja feia temps que volia comentar una entrada que vaig veure al bloc d’en Raul, MundoGeek.net.

L’entrada no és més que una mostra de les coses que es poden arribar a fer només utilitzant les aplicacions de text de que disposa Linux. Si una característica té aquest sistema operatius és la màxima de “fes una cosa ben feta, per insignificant que parega”. Així, encadenant accions xicotetes (fent tuberies d’ordres) acabem obtenint resultats extraordinaris.

En aquest cas, l’ordre és la següent:
history | awk '{print $2}' | awk 'BEGIN {FS="|"} {print $1}' | sort | uniq -c | sort -rn | head -10
Amb ella, obtenim les deu ordres de consola més utilitzades recentment, ordenades per quantitat de vegades utilitzades, junt amb eixe nombre de vegades.

El resultat d’executar-lo al meu ordenador és:

234 ls
207 cd
75 sudo
62 exit
28 ifconfig
27 ssh
23 ./go.sh
21 rm
21 gftp
15 less

mentre que al servidor on tinc la web

171 cd
147 ls
47 vim
25 exit
17 mv
16 less
14 rm
13 chmod
6 wget
6 rmdir

S’observa una lleugera diferència entre l’ús en un lloc i en l’altre no?

A veure si s’animeu i seguiu el “meme”!
¿n??ou o?

…?????o? ?nb 1?p s??????? sé? ?od un ??nb??s? ?nb ?? ‘????op ?od ? ??s?? ??1o? ??d s???u?d?o?? ‘s??p so?s?nb? ?u??np 1o?o?1?, p sé?x?, 1 ?nb ?? ‘s??o? s??u?nb s?un ??su??s?p ??1?? ?? su? s?o? ? ‘?ss?u?q ? su???s??? ? so?o? ?p s??s?? s?1 ?p sè?ds?p

😀

d?1? …n? o?-??? s1o? ?s

Alguns yankis són burros de veres
Per això mana Bush...

// juny 8th, 2007 // 4 comentaris » // Curiositats, Internet

Xavi IvarsSi vols saber una miqueta més sobre mi, estàs en el lloc indicat.

El meu nom complet és Xavier Ivars i Ribes, i sóc de Benissa, un poble de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.

Estudiant i treballant…

Després d’estudiar el batxillerat a l’Institut Josep Iborra, a Benissa, vaig començar la carrera d’Enginyeria en Informàtica a la Universitat d’Alacant l’any 2001, anant-me’n a viure a Sant Vicent del Raspeig. Durant 5 anys vaig viure allí, coneixent a molt bons amics, i aprenent molt.

Després d’un any de nou al poble, treballant a Connecta Front-Back, i mentre començava amb el doctorat Aplicacions de la Informàtica, vaig tornar a la Universitat, concretament al Taller Digital, com a programador. I després d’un altre any, vaig entrar com a Tècnic Superior del Projecte SCABD al Grup Transducens del DLSI. En aquest context vaig presentar la meva tesina sobre models de paraules. Poc després, i fins a març de 2012, vaig estar com a Tècnic d’un altre projecte, ara europeu, i també relacionat amb les Biblioteques Digitals: el Projecte IMPACT.

El maig de 2012 me’n vaig vindre a Barcelona a  treballar a Vistaprint, on actualment estic com a Senior Software Engineer.

Targeta de presentació - Xavi IvarsUn poc “friki”…

La meva afició a tot allò relacionat amb Internet i la resta de tecnologies de la informació i la comunicació està relacionada amb allò que he estudiat, però també amb la inquietud de donar a conèixer el meu poble a tot el món. Amb eixa intenció vaig començar a treballar junt a Joanba a Infobenissa, un portal informatiu de la localitat. També, durant la carrera, vaig fer algunes pàgines web per a empreses, (per a traure’m algun duret, que sempre fa falta)

Música i festes…

Una altra de les meues aficions és la música. Des de ben menut m’ha agradat, i actualment toque l’oboè a la Banda de Música del poble, i el saxo a la Xaranga la Morralla. També he tocat en algunes ocasions la dolçaina, instrument típic valencià, a la Colla Pere Bigot.

També sóc membre de la Filà Califes des que vaig nàixer: vaig eixir per primera vegada a l’entrada de Moros i Cristians del meu poble el juny de 1983, amb només 3 mesos.

Parlant de tot…

També en l’àmbit tecnològic, però també lingüístic, forme part des d’octubre de 2004 de Softcatalà, associació sense ànim de lucre que es dedica a localitzar (traduir i adaptar) programari al català, i també la seua “filial” valencianaSoftvalencià.

La meua tasca actual es concentra en el manteniment de les eines lingüístiques (traductor i corrector), gestió web i de les xarxes socials, i després un poc de tot: traducció d’alguna cosa quan fa falta, suport al desenvolupament del Catalanitzador, etc. En el passat, vaig estar centrat principalment en traduccions a l’entorn Mozilla: Firefox, Thunderbird i extensions.

Jo per la web…

Com a bon informàtic, tinc compte et totes les webs en les que es pot 🙂 Aci van alguns enllaços als principals perfils

Facebook – TwitterPerfil de Google – Instagram

Si vols saber alguna cosa més de mi, pots utilitzar la pàgina de contacte 😉
Aquest matí, quan m’he alçat, m’he quedat flipat.

M’havien telefonat (per ser sincers, m’ha despertat el telèfon). Em cridaven de la Universitat, de part del DLSI, del grup d’investigació GPLSI, i volien plantejar-me una cosa.

Estan treballant en un projecte d’Extracció d’Informació, i pel que sembla han obtingut resultats força esperançadors. Tant, que una gran empresa de la branca( no diré quina… va, sí que ho diré: Google Logo 😉 ) els ha proposat encentar un projecte en comú.

Per això necessiten becaris, tant a la Universitat com al Google. I ací és on entre jo: m’han proposat com a un dels possibles becaris per treballar al Google Campus, la seu que té l’empresa a Mountain View, als Estats Units. En principi, el projecte seria per a 10 mesos, prorrogables en 6 més, però qui sap!

Ja ho va dir el del Levante, en l’entrevista que ens van fer per a Infobenissa: que tremole Google!!!

Actualització (29-12-06): Algú s’ho havia cregut? 😛
Aquesta pàgina és un recull de cites, frases cèlebres, refranys, que he anat recopilant a poc a poc de molts llocs distints (altres pàgines i blocs de la xarxa, xarrades d’algun amic, …). Moltes d’elles són anònimes; altres, de gent molt famosa/prestigiosa/important/coneguda (Einstein, Asimov, Fuster,…), i altres de gent més propera a mi: es tracta de frases que, en un moment donat, han dit alguns amics. Aquestes, sense dubte, mereixerien una pàgina especial.

I potser la tinguen 😉

Més endavant, intentaré posar-les en categories, per estructurar la pàgina d’alguna manera.

  • “La vida és una contradicció: "separat" s'escriu tot junt, i "tot junt" s'escriu separat.”
    Anònim
  • “Mai t'arrepentisques d'allò que has fet, sinó del que mai t'has atrevit a fer.”
    Anònim
  • “Pots ser allò que tu vulgues; només hi ha un obstacle: tu mateix.”
    Anònim
  • “La documentació en el "software" és com el sexe: quan és bona i abundant, de categoria; quan n'hi ha poca i roïna, és millor que res.”
    Gabe Helou
  • “Empty your mind. Be formless, shapeless. Like water. You put water into a bottle and it becomes the bottle. You put in a teapot, it becomes the teapot. Water can flow, or it can crash.

    Be water, my friend!”
    Bruce Lee
  • “Les coses simples haurien de ser simples, i les coses complexes haurien de ser possibles”
    Alan Kay
  • “A menys que les coses simples siguen realment simples, les coses complexes esdevenen impossibles”
    Alan Kay
  • “Pots ser allò que desitges; només hi ha un obstacle: tu mateix”
    Anònim
  • “L'amor és un poema de pells, on el sexe és l'accent d'un senzill llenguatge”
    Lluís Llach
  • “Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense.”
    Ovidi Montllor
  • “Hi ha dues coses infinites: l'Univers i l'estupidesa humana. I de l'Univers no n'estic segur.”
    Albert Einstein
  • “Tots som molt ignorants. El que ocorre és que no tots ignorem les mateixes coses.”
    Albert Einstein
  • “El món no està amenaçat per les persones dolentes, sinó per aquells que permeten la maldat.”
    Albert Einstein
  • “La vida es tot alló que et va passant, mentre intentes fer altres plans”
    John Lennon
  • “Tots els animals són iguals, però alguns són més iguals que els altres.”
    George Orwell
  • “Quan Bush resa, Déu es tapa les orelles.”
    Adolfo Pérez Esquivel
  • “Perdem la meitat de la vida en decidir com hem de passar l'altra meitat”
    Anònim
  • “Disfruta avuí, és més tard del que creus.”
    proverbi xinés
  • “Dues coses m'admiren: la inteŀligència de les bèsties i la bestiesa dels homes.”
    T. Bernard
  • “De totes les aberracions sexuals, la més singular potser sigui la castitat.”
    R. de Goncourt
  • “Si els que parlen de mi sabessin exactament el que jo penso d’ells, encara parlarien pitjor.”
    Sacha Guitry
  • “Si vius tots els dies com si fóra l'últim, algun dia tindràs raó”
    Steve Jobs
  • “Si poses un milió de mones a escriure en un milió de teclats, és possible que un d'ells escriga un programa en Java. La resta, escriuran programes en Perl.”
    Anònim
  • “No hi ha enigmes. Si un problema pot plantejar-se, també pot resoldre's.”
    Ludwig Wittgenstein
  • “La millor manera de predir el futur és inventant-lo.”
    Alan Kay
  • “Si no saps per on vas, torna per a saber d'on vens.”
    Proverbi africà
  • “Odie els dilluns”
    Garfield
  • “Si a les persones els posaren tants entrebancs com als ordinadors per a considerar-los intel·ligents, el 90% de la humanitat seria considerada estúpida”
    Isaac Asimov
  • “Mai subestimeu l'ample de banda d'una camioneta plena de cintes que va a tota velocitat per la carretera.”
    Andrew S.Tanenbaum
  • “L'ignorant afirma, el savi dubta i reflexiona.”
    Aristòtil (384 AC - 322 AC)
  • “La malaltia de l'ignorant és ignorar la seva pròpia ignorància.”
    Amos Bronson Alcott (1799-1888)
  • “No n'hi ha prou amb saber, també s'ha d'aplicar. No és suficient voler, també s'ha de fer.”
    Johann Wolfgang Goethe (1749-1832)
  • “La veritat existeix. Només s'inventa la mentida.”
    Georges Braque (1882-1963)
  • “A en Antoni Gaudí el va matar un tramvia, la seva obra “La sagrada família” la matarà un tren d’alta velocitat.”
    Jaume Costa Puig
  • “No et subestimes, sempre hi haurà altres que ho faran per tu.”
    Joseph Prescott
  • “Si la tauromàquia és cultura, el canibalisme és gastronomia.”
    Anònim
  • “Si som nacionalistes, és perquè ens obliguen”
    Joan Fuster
  • “Si la meva teoria de la relativitat és exacta, els alemanys diran que sóc alemany, i els francesos que sóc ciutadà del món. En canvi, si no ho és, els francesos diran que sóc alemany, i els alemanys, que sóc jueu.”
    Albert Einstein
  • “Xicona, comença a patir, perquè hem acabat amb les guapes i ara anem a per les lletges”
    Àngel Martínez, "Marto"
  • “Passem molt més temps a la feina que a casa; per tant, equivoque’s de parella però no de feina.”
    la Vanguàrdia, 11/12/2007
  • “No es proposeu coses que mai canviareu, i canvieu coses que no es proposaríeu”
    Orxater
  • “Por qué no funciona mi detector?

    Porque no has empleado el sentido arácnido”
    Jaime
  • “- D'on vens?
    - Segons els demòcrates, del mono.”
    House
  • “- Per a que aprofita l'Internet Explorer?
    - Per a descarregar el Firefox.”
    Anònim
  • “Una nació és el desig de molts de portar a terme grans projectes tots junts.”
    Marcel Rioux
  • “El software i les catedrals s’assemblen molt. Primer els construïm, i després preguem.”
    Anònim
  • “Els ordenadors no resolen problemes, executen solucions.”
    Laurent Gasser
  • “Qui que no siga un cretí s’agrada a si mateix?”
    Joan F. Mira
  • “Els catalans i els valencians (com deia Winston Churchill dels americans i els anglesos) som dos pobles separats per la mateixa llengua.”
    Joan F. Mira
  • “Una cosa és claríssima: ací només podem ser llevant mirats des de la meseta, en perspectiva purament peninsular, continental. Mirats des de la mar, des de qualsevol punt del Mediterrani, som més ponent que ningú.”
    Joan F. Mira
  • “Sovint m’agradaria tornar a ser creient: era tan confortable!”
    Joan F. Mira
  • “El perdó cau com pluja fina sobre la terra. És dues vegades beneït: beneïx aquell que el dóna i aquell que el rep”
    William Shakespeare
  • “Comentar el codi és com netejar el bany; ningú vol fer-ho, però el resultat sempre és una experiència més agradable per a un mateixa i per als seus convidats.”
    Ryan Campbell
  • “Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer. Vostra raó es va desfent, la nostra és força creixent.”
    Ovidi Montllor
  • “L'autèntic perdedor no és aquell que no guanya. L'autèntic perdedor és aquell que té tanta por a no guanyar que ni tan sols ho intenta.”
    Alan Arkin
  • “La superstició duu mala sort.”
    Raymond Smullyan
  • “Ja que no podem canviar de país, canviem almenys de conversa.”
    James Joyce
  • “El valor del teu temps augmenta cada minut passats els 25 anys.”
    Mark Cuban
  • “La vida és com un examen en el que no has estudiat: creus que ho saps tot sobre ell... fins que te'l tornen corregit.”
    Alejandro Cifuentes
  • “Abans tenia alguns dubtes. Ara no sé.”
    Anònim, missatge pintat al carrer
  • “Déu no contesta; Google sempre, immediatament.”
    El Tilo de Olivos
  • “Troba un treball que t'agrade, i no tornaràs a treballar ni un sol dia de la teva vida.”
    Confunci
  • “Si alguna vegada acabem destruint el món, l'última veu en sentir-se probablement siga la d'un expert dient que «això no pot passar»”
    Peter Ustinov
  • “No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida.”
    Randy Pausch
  • “Els joves d’avui en dia són uns tirans. Contradiuen els seus pares, devoren el menjar i li falten al respecte als seus mestres.”
    Sòcrates (470 AC-399 AC)
  • “Quan tota la resta falle, llig les instruccions.”
    L. Iasellio
  • “El dia que quan a un infant se li pregunte que vols ser quan sigues gran i conteste una bona persona segurament la societat que tots volem estarà molt més a prop.”
    Lluís Llach
  • “Mai trenques el silenci si no és per a millorar-lo.”
    Ludwig van Beethoveen
  • “Ningú pot cometre un error més greu que aquell que no va fer res perquè només podia fer un poc.”
    Edmund Burke
  • “Utilitze Gmail per a la meva feina. Almenys quan deixa de funcionar la majoria de la resta del món sap que ha deixat de funcionar. Un avantatge del monopoli.”
    James Lappin
  • “A vegades està be contrastar el que ens agrada amb altres coses. Això fa que ho apreciem més encara.”
    Darby Conley
  • “Si no arrisques res, estàs arriscant més encara.”
    Erica Jong
  • “Si el nostre planeta fora un banc, ja l'haurien salvat de la crisi.”
    Activistes de Greenpeace
  • “En el fons, la teoria de probabilitats és només sentit comú expressat amb números.”
    Pierre Simone Laplace
  • “La llum viatja més ràpid que el so. Per això, algunes persones semblen brillants fins que les sents parlar.”
    Anònim
  • “Després de tot, la mort és només un símptoma de que hi va haver vida.”
    Mario Benedetti
  • “Jo no sé si Déu existeix, però si existeix, sé que no li molestarà el meu dubte.”
    Mario Benedetti
  • “Aquell gol que va fer Maradona als anglesos amb l'ajuda d'una ma divina és, per ara, l'única prova fiable de l'existència de Déu.”
    Mario Benedetti
  • “Amb cinc minuts en tenim prou per somniar tota una vida, així de relatiu és el temps.”
    Mario Benedetti
  • “Hi ha poques coses tan ensordidores com el silenci.”
    Mario Benedetti
  • “Quan pensàvem que teníem totes les respostes, de sobte, van canviar totes les preguntes.”
    Mario Benedetti
  • “Contra l'optimisme no hi ha vacuna.”
    Mario Benedetti
  • “Després de fitxatge de 95 milions de Ronaldo, a verue qui es posa davant dels alumnes a treballar en Educació per a la Ciutadania.
    Aníbal de la Torre
  • “El que tenen bo els booleans és que, encara que t’equivoques, estàs a només un bit de la solució correcta.”
    Anònim
  • “La ciència no impedeix creure en Déu. El que permet és no haver de fer-ho.”
    Lawrence Krauss
  • “Una llengua no mor perquè no guanye nous parlants; només mor si la deixen de parlar aquells qui la parlen”
    Manuel Sanchis Guarner
  • “A mesura que una emoció és més important, calen menys paraules per expressar-la.”
    J. Michael Straczynski
  • “Es genial treballar amb ordinadors. No discuteixen, ho recorden tot i no es beuen la teva cervesa.”
    Paul Leary
  • “Estimat café: teníem un tracte. Jo et posava dins del meu cos, i tu em donaves super-poders. Què carai ha passat?”
    Cory Doctorow
     vist al Twitter
  • “Si tu tens una poma, i jo tinc una poma, i les intercanviem, ambdós continuem tenint una poma. Si tu tens una idea, i jo tinc una idea, i les intercanviem, tindrem dues idees cadascú.”
    Bernard Shaw
     Trobat a Diari atemporal i interestel·lar, de Miquel Simó
  • “Els que conserven amb les dones l'amistat molt de temps no la conserven perquè les estimen, sinó perquè les van estimar.”
    Juan de Zabaleta
  • “Dis-li a una persona que hi ha un milió d'estreles al cel i et creurà cegament. En canvi, posa un cartell que diga "acabat de pintar" i necessitarà tocar-ho per a comprovar-ho.”
    source: Vist al Twitter d'Arclight
  • “No ens atrevim a moltes coses perquè són difícils, però són difícils perquè no ens atrevim a fer-les.”
    Sèneca
     Vist a Esfera TIC
  • “L'educació no consisteix en omplir una botella, sinó en encendre un foc.”
    William Butler Yeats
  • “Una guitarra són matemàtiques i geometria. Si s'impregna de sentiments i neurotransmissors, això ja és art.”
    source: Vist al Twtter de @yelsp
  • “S'heu fixat en la meravella de la ciència? Un tio diu una cosa, però no s'accepta fins que no es demostra que és certa.”
    source: Vist al twitter d'Eulez
  • “Quan done menjar a un pobre em diuen sant. Quan pregunte per què un pobre no té menjar, em diuen comunista.”
    Hélder Pesoa Cámara, arquebisbe brasiler
  • “"Es pot sobreviure a un govern de dretes? Sí es pot. Es pot sobreviure a un govern d'incompetents? No, no es pot."”
    @monicaoltra al #PleCorts
  • “Un fanàtic és algú que no pot canviar d’opinió i no vol canviar de tema.”
    Winston Churchill
     Diccionari Cultural
  • “Allò que val és la consciència de no ser res sino s’és poble.”
    Vicent Andrés Estellés
  • “En política les casualitats no existeixen. I si existeixen, han estat perfectament planificades.”
    Winston Churchill
  • “Dos cosas. Demasiadas para un sólo cerebro”
    Heriberto
  
i.

Dimecres passat vaig anar al concert que va fer Lluís Llach a la Universitat d’Alacant. Amb tota la family, i Héctor que també es va apuntar, vam anar cap allí.El saló d’actes del paranimf estava a rebentar. I no era per a menys.

A les 8 i mitja va començar el recital, i des del primer moment es va notar un ambient especial. Els concerts de Llach m’han permés sentir unes sensacions que no he sentit en cap altre lloc. Gent major, encorbatada, sentada al costat de peluts, i tots emocionant-se per les mateixes cançons, les mateixes paraules, els mateixos versos.

Com és habitual en els concerts de Llach (almenys en els 3 que he vist), abans de cada cançó feia la seva reflexió politico-emocional relacionada, i molts dels aplaudiments van anar per eixes reflexions.

Després d’acabar-se el concert, i de la típica tornada a l’escenari per cantar un parell o tres més de cançons, la majoria de la gent no se n’anava. Aplaudiem, i van tornar a eixir els músics. I quan se n’anaven, Llach va tornar a eixir i en va cantar una altra.

Finalment, quan va acabar, la gent va tornar a começar a aplaudir, fins que va haver d’eixir de nou, i va dir: “Haurem d’acordar un final, perquè no vull morir-me dalt d’un escenari”. Els músics aparegueren de nou a l’escenari, i van començar la que seria l’última cançó de la nit, i de sempre, de Llach a Alacant.

Però no estaven sols. Tots els del públic la vam cantar junt amb ells.

Va ser el final perfecte a un concert perfecte.


Estos dies he estat veient (tornant a veure) alguns capítols de la primera temporada de Porca Misèria. Per als que no la conegueu, és una sèrie de TV3 que és, sense cap dubte (per a mi, clar), una de les millors sèries de televisió que s’ha fet.

Vaig començar a veure-la quan va començar. Jo feia 4t a la Universitat, i a Sant Vicent es veu TV3. Allí ens vam aficionar Ana, Héctor i jo. Totes les setmanes la veiem. L’any passat, al pis nou, ja no la vam seguir, perquè allí no s’agafava bé el senyal. De tota manera, eines com l’eMule i webs com Comparteix van fer que, poc a poc, anàrem aconseguint tots els capítols. Ara estan gravant la 4a temporada, que segons he sentit, començaran a emetre després de l’estiu.

És una sèrie real, amb personatges reals. A mi m’agrada molt el Pere. És un tio simpàtic, molt sensible, i que moltes vegades no sap posar els peus a terra, i es monta unes pel·lícules que són massa. Però en el fons és un bon tio.

Una altra de les coses que m’agraden és la banda sonora de la sèrie. Tots els capítols acaben amb una cançó per reflexionar, la majoria de vegades d’algun grup que canta en català, i li dona un final especial.

Despús-ahir vaig veure el capítol anomenat “Boig per tu” on, com es podia esperar, la cançó de Sau prenia protagonisme. I en eixe moment, em vaig posar a pensar en les meves coses.

Cada vegada m’agrada més la lletra d’eixa cançó, i cada vegada és més cert el que diu.

Ací va una versió de la Beth.

La terra humida escric
nena estic boig per tu,
em passo els dies
esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny;
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu.

Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.

Em quedaré atrapat
ebri d´aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu
servil i acabat boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu
servil i acabat boig per tu.

Whisky’ns - Lluny

Continuant amb els posts musicals, hui en toca un dels Whisky’ns.

Aquest és un grup que, tot siga dit, vaig conèixer gràcies a l’eMule. És un grup pop prou light, però no estan malament. I hi ha algunes cançons que valen la pena.

Esta que pose és del disc Lluny, que van editar l’any 2001. Ja direu…

Recordant el temps que he passat al teu costat,
em costa imaginar que la vida pugui ser més dolça.
Vaig trobant pas a pas mil i un encants
quan penso en els teus ull.
Si pogués tenir-los per sempre…

Poc a poc, els dos,
sense por d´estendre els braços.
Fent camí per fer el pas segur que es necessita.

Per poder dir un altre any:
Vull que siguis aprop
i que sols siguis tu qui camina.

Dolç plaer seguir-te amb les meves mans
i descobrir racons prop del lloc on tot comença.
Ara, mira els anys com s´allunyen per deixar-nos imatges
que ens duran tantes coses compartides.

Poc a poc, els dos,
sense por d´estendre els braços.
Fent camí per fer el pas més ferm que es necessita.

Per poder dir un altre any:
Vull que siguis aprop
i que sols siguis tu qui camina
pel meu somni més gran;
despertar al teu costat
i seguir el teu pas dia a dia

Seguirem informant…
Ja estem en plena campanya electoral, i és l’hora de començar a viure-la.

Al meu poble, a Benissa, es presenta una campanya dura entre l’actual equip de govern (PP + PSI – ara PSD-) i l’oposició (PSOE i CIBE-BLOC).

A Infobenissa estem preparant un seguiment de les eleccions, amb entrevistes als quatre caps de llista, i molta més informació. Només cal veure el fòrum, mogudet com est, amb partidaris de totes les parts. Joanba i jo, com a administradors de la pàgina, no podem, i molt menys volem, posar-nos a favor ni en contra de cap candidatura municipal, ja que busquem informar d’una manera objectiva i independent.

Una altra cosa és a nivell de país (si, les “autonòmiques”). Personalment crec que un canvi és, no només convenient, sinó que esdevé necessari per a la supervivència dels valencians com a poble. Però no un canvi on Camps passe a dir-se Pla, i Font de Mora es diga Toni Such,… un canvi on PP passe a ser PSOE i punt.

És necessari un canvi real, un canvi de forma de governar, on la pluralitat de la societat valenciana es tinga en compte.

Un canvi on es respecte el nostre patrimoni cultural, artístic i mediambiental, on el nostre territori no siga depredat per quatre especuladors (es diguen Ballester, Santa Ana, Ortiz o Cotino, o siguen amics/germans/cosins/cunyats de qui siguen), i la nostra llengua, els nostres músics, els nostres escriptors, els nostres actors, compten a l’hora de fer programacions culturals.

Un canvi on la sanitat es convertisca en una prioritat, que augmente el personal sanitari, que es potencie la sanitat pública com a bé per a tots els ciutadans, i es construisquen els hospitals i centres de salut necessaris per a la població real.

Un canvi on l’educació, maltractada com està, passe a ser “l’àrea més volguda” pel govern, amb instituts com Déu mana, sense centenars de barracons escampats per tots els llocs.

Reflexionem…

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=WMgIEmwU_0Y[/youtube]

Ángel Pérez, candidat d’EU a Madrid, parla de la política cultural de la capital de l’Estat. Tot i que ací, a Benissa, Madrid ens pilla un poc lluny, no té desperdici.

Al País Valencià, en canvi, si que patim un poc d’actes faraònics o divins i poca atenció a les coses més terrenals

Seguirem informant…

El boom de les últimes setmanes a Benissa, parlant d’Internet, ha sigut sense dubte l’aparició d’uns quants vídeos al Youtube que havia posat Vicent Messeguer, el que va ser el meu professor de Dibuix Tècnic a primer de B.U.P.

Sempre he considerat Vicent un dels millors mestres que vaig tindre durant els quatre anys d’institut. Era una persona increïble, que demostrava estima per allò que feia, i que et feia que a tu també t’agradara.

Tenia per costum gravar les seves classes de primer de B.U.P., de manera que tenia un arxiu de tota la gent que havia anat entrant a l’institut durant la seva estada entre nosaltres.

Quan el vaig veure, a les poques hores de posar-lo, em vaig emocionar molt. Quines caretes teniem! Jo vull baixar-me’l!!!

I va ser quan em vaig posar a buscar una extensió del Firefox que ho permetera. I la vaig trobar. Es tracta de VideoDownloader, que et descarrega el video en FLV.

Després, des de Linux, és tan fàcil com fer

bash$ ffmpeg -i video.flv video.avi

i ja està fet!!!

Bé, i ací està el culpable del delicte al Youtube…

[youtube]http://youtube.com/watch?v=uDQZeBInSkY[/youtube]

… i per a descarregar:

.

A vore si em trobeu!!!

Contracte 1923M’han enviat per correu una cosa molt curiosa. Es tracta d’un contracte per a una mestra de l’any 1923.

En ell, s’especifiquen les clàusules per les quals es regirà el contracte: tasques de la mestra i actitud que ha de tindre si vol mantindre la feina. I en aquestes clàusules hi algunes coses realment acollonants.

Entre altres coses, la futura mestra ha de complir les següents:

  • No casar-se.
  • No anar amb homes.
  • Estar a sa casa des de les 8 de la vesprada fins a les 6 del matí.
  • No a anar a les geladeries del centre de la ciutat.
  • No fumar ni beure.
  • No anar amb cotxe amb cap home que no siga el seu pare o el seu germà.
  • No mostrar el turmell.

Si incompleix qualsevol de les clàusules, el seu contracte es veuria automàticament rescindit….

Les oposicions que fan ara els diplomats en Magisteri, tot i ser dures (no com la carrera, que moltes assignatures són xorrades a més no poder…), no son res comparat amb estes “condicions”.

Per això les mestres d’eixa època es quedaven matxutxes!!! No les deixaven casarse!!!

Parlant amb els meus pares del tema, diuen que eixes condicions tampoc no eren res de l’altre món en la seva època (40, no perquè no foren restrictives, sinó perquè era el que ja feien la majoria de dones, i el contracte eixe no feia més que posar-les per escrit.

Simplement… acollonant.

 

Contracte 1923M’han enviat per correu una cosa molt curiosa. Es tracta d’un contracte per a una mestra de l’any 1923.

En ell, s’especifiquen les clàusules per les quals es regirà el contracte: tasques de la mestra i actitud que ha de tindre si vol mantindre la feina. I en aquestes clàusules hi algunes coses realment acollonants.

Entre altres coses, la futura mestra ha de complir les següents:

  • No casar-se.
  • No anar amb homes.
  • Estar a sa casa des de les 8 de la vesprada fins a les 6 del matí.
  • No a anar a les geladeries del centre de la ciutat.
  • No fumar ni beure.
  • No anar amb cotxe amb cap home que no siga el seu pare o el seu germà.
  • No mostrar el turmell.

Si incompleix qualsevol de les clàusules, el seu contracte es veuria automàticament rescindit….

Les oposicions que fan ara els diplomats en Magisteri, tot i ser dures (no com la carrera, que moltes assignatures són xorrades a més no poder…), no son res comparat amb estes “condicions”.

Per això les mestres d’eixa època es quedaven matxutxes!!! No les deixaven casarse!!!

Parlant amb els meus pares del tema, diuen que eixes condicions tampoc no eren res de l’altre món en la seva època (40, no perquè no foren restrictives, sinó perquè era el que ja feien la majoria de dones, i el contracte eixe no feia més que posar-les per escrit.

Simplement… acollonant.

 

Llegint el bloc de Javier Pérez, m’he trobat amb un video sobre els americans que és bonissim. El video demostra la poca cultura que tenen els yankis, la falta que tenen de viatjar i, sobre tot, el perill que patim la resta dels humans de què un país així, els Estats Units d’Amèrica, domine el món.

Ací un xicotet recull de les burrades que diuen, traduïdes de l’entrada al bloc de Javier Pérez :

CNN: Anomeneu un país que comence per “U” (tenint en compte: USA – Estats Units d’Amèrica en anglés – comença per “U”)
Yanki: Iugoslavia.
Yanki: Utah.
Yanki: – a les seves filles – ¿Un país que comence per “U”?
Yanki: Utopia, jijiji.
Yanki rubia: ¿Un país? Errr… mmm…
CNN: – contestant a l’anterior – I que dieu d’aquest?
Yanki rubia: – indiferent – què?
CNN: United States of America (USA, EUA…)
Yanki rubia: – sorpresa – ¡Aaaaaaaah!

CNN: Qui forma la “Coalition of the willing” (nota: coalició de països que van enviar tropes per invadir Iraq)?
Yanki: No tinc ni la mes remota idea.
Yanki: Afganistan, Kwait.
Yanki: Iraq, Pakistan… Nova Zelanda!

CNN: Quina és la religió d’Israel?
Yanki: Israelí.
Yanki: Musulmans.
Yanki: Islàmics.
Yanki: Catòlics, probablement.

CNN: De quina religió són els monjos budistes?
Yanki: Monjos budistes? Islàmics? No sé…
Yanki: ¿?

CNN: Qui va guanyar la Guerra del Vietnam? (van guanyar els comunisties vietnamites, patint els EUA una humiliant i tràgica derrota històrica)
Yanki: (…) Nosaltres (ells, els yankis). Ja ja ja ja… – a una altra persona – On estàvem quan va passar la Guerra del Vietnam?

CNN: Qui és Fidel Castro?
Yanki: Un cantant.

CNN: Quants costats té un triangle?
Yanki: Merda! Quatre.
Yanki: No te costats… Un?

CNN: Quina moneda s’utilitza al Regne Unit?
Yanki: Uooo… eee… aaa… Què és el Regne Unit? No se. “Diners de la Reina Elisabeth”? És tot el que sé… Yanki: Possiblement diners americans…

Mireu el vídeo sencer, no te pèrdua.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=fJuNgBkloFE[/youtube]

Heu vist, a l’escena del mapa, quins són els propers estats que haurien de ser atacats pels Estats Units? Itàlia, França, Alemanya,… prepareu-se!!!

I Austràlia més, perquè sembla que els americans es pensen que tots els països del món estan al sud del Pacífic…

Be a pointer, my friend…
... mira que es pot ser friki

// novembre 21st, 2006 // No hi ha comentaris » // Personal, Programació

Ara si q sí. Va de bo.

Ja m’he posat a fer el projecte en serio, el meu super OMR, i els avanços són prou significatius.

En primer lloc, necessitava obtenir imatges de partitures adequades, ja que encara no ho havia aconseguit. El procés de transformació des de PNG a PBM no era l’adequat, ja que al ser el PNG una imatge escalar i no vectorial, la imatge s’emborronava.

Per aconseguir el PBM des d’una imatge escalar, he utilitzat la conjunció jEdit + LilyPondTools + Lilypond per aconseguir una partitura en un fitxer PostScript [en] (açò em recorda a Javier Gil, profe de Perifèrics, encara que ell deia “pojcri“).

A partir d’ací, i utilitzant la potent eina GhostScript, puc transformar els fitxers .ps directament a imatges PBM, en aquest cas Text PBM

xavi@xavi:~$ gs -sDEVICE=pbm -sOutputFile=partitura.pbm partitura.ps

A partir d’aquest moment, ja tenia tot el que necessitava per a començar a treballar. Així que a picar codi!

Després de reescriure tot allò que tenia fet (estava molt mal programat, de veres, i tampoc no era massa), m’he plantejat el mecanisme a seguir per fer el projecte. El mètode de desenvolupament eXtreme Programming (conegut per les nostres comarques com sobre la marxa) resulta adequat per a este propòsit, ja que com no se massa bé que he de fer, ni com fer-ho, a base de xicotetes metes vaig avançant.

En primer lloc he localitzat els pentagrames, fent histogrames per files (calculant la quantitat de píxels negres que hi havia en cada fila), i determinant que són linies d’algun pentagrama aquelles files que tenen més de la meitat dels píxels negres. Potser en algunes partitures, amb moltes notes (sobre tot si està construida a propòsit), aquesta consideració sobre la proporció hauria de variar, però de moment funciona.

Una vegada obteses les línies dels pentagrames, les agrupe de 5 en 5, per saber la quantitat de pentagrames de que consta la partitura, sabent a més en quines línies de la imatge es troba cadascun d’ells.

Després, esborre aquestes línies, de tal manera que la partitura es queda sense cap pentagrama, només amb les notes. A partir d’este moment, on em trobe ara, el que he de fer és començar a buscar notes com un descosit, o siga q, això vaig a fer.

Altres entrades parlant del projecte:

Seguirem informant…

Ací estic jo, pegant-li dur al projecte, intentant acabar-lo per a setembre. I hui tinc bones notícies: ja trobe algunes primitives!!! Les claus de sol, els silencis de negra, i totes aquelles notes que estiguen fora del pentagrama ja són meues!!!

Ara ja només em falta modificar un poc l’algorisme per a que les notes reconegudes siguen totes, independentment d’on estiguen, i haurè arribat a una altra meta.A partir d’ara? Validar totes les primitives trobades (per detectar algun error), ordenar-les, agrupar-les per generar notes i escriure el document MusicXML equivalent.

Seguirem informant…

Continuem amb el projecte.

Després d’alguns dies un poc off, amb una intensitat menor a la que tocaria, la cosa va agafant cos, però no sé si a la velocitat necessària per a acabar-ho a hora. Després de fer algunes xapuces ja llig totes les notes. Les xapuces són que he hagut de fer fins a 5 models per a detectar algunes de les primitives, ja que a l’eliminar les línies dels pentagrames, si no era impossible trobar-ho.Ara els següents passos són crear la resta de primitives que falten (silencis de corxera i semi-corxera, claus de fa i de do, numeració als compassos, becaires, bemolls, diesis -sostenidos-,…) i a continuació fer una validació de les primitives trobades, comparant-ho amb la partitura completa, amb línies i tot. Aquesta validació haurà de tindre en compte només els píxels negres, i haurà d’utilitzar el model de primitiva complet.

Després, toca ordenar les primitives als pentagrames que toca, i intentar refer les notes, cosa que no hauria de costar massa. I finalment, passar-ho tot a MusicXML.

I, el problema més greu que veig ara, la documentació 🙂

- Xavi - Projecting People

seguirem informant
Després de més d’un any utilitzant el Pivot com a gestor de la meva pàgina personal, havent-lo maquejat lo inimaginable per a que aparentara ser un CMS complet, ara va i em pega per canviar a WordPress!

Bé, la veritat és que el canvi ja feia temps que el tenia planejat, amb el tema traduit i tot, però faltava posar-ho en acció. Durant dos mesos (on l’activitat al bloc anterior havia sigut nula) havia anat fent alguna coseta ara, alguna coseta després, però sense gastar més de cinc o deu minuts el mateix dia per arreglar cosetes (hi ha moltes altres coses per fer).

Encara hi ha moltes coses per retocar, segur que hi ha errors, imatges que no es veuran, enllaços incomplets, etc… però poc a poc, sense pressa, aniré corregint-ho tot.

Tinc pendent un altre post on parlar de la migració de Pivot a WordPress, però tot arribarà.

I com anava dient…

seguirem informant
En el marc del Taller de Redacció de Blogs Culturals que estic fent a la UA, se’ns planteja escriure una entrada al nostre bloc al voltant de la introducció d’Internet a les escoles.

Fa un parell de setmanes, vaig assistir a unes Jornades que precisament parlaven d’això, de la introducció de les Tecnologies Digitals a l’Aula. A les jornades van presentar la seva experiència molts professors i mestres de tots els nivells, des d’infantil fins a l’àmbit universitari, i també alguns representants del món polític.

La idea que tots defensaven era la mateixa: cal introduir les tecnologies, i entre elles Internet, a l’aula.

Però el problema és que els plans d’estudis i, des del meu punt de vista més important, els professors, no estan adaptats a aquestos canvis tecnològics.

Vivim en una societat on els nadius digitals tenen tot tipus de gadgets (des de mòbils, videojocs, ordinadors,…) i si quan arribem a l’aula els tornem a la prehistòria de la pissarra i el clarió, malament anem.

Però com va plantejar Faraón Llorens, actual Vicerrector de Tecnologia i Innovació Educativa (i que va ser el meu professor de Lògica Computacional), aquestos nadius digitals estan essent educats per bàrbars digitals o, en els millors dels casos, immigrants digitals.

I fins que aquest punt no es solucione (deixant de banda l’IMPRESCINDIBLE SUPORT POLÍTIC), és impossible realitzar aquesta introducció de tecnologies a l’aula amb un mínim d’èxit.

seguirem informant…
Continuem amb la sèrie d’entrades relacionades amb el Taller de Redacció de Blogs Culturals. En aquest cas, es tracta de comentar un lloc que ens agrade.

Com a bon benissero, orgullós del meu poble, no puc deixar passar l’ocasió de mostrar la bellesa del casc antic del poble a tot el món. Tota la zona que va des de l’Ajuntament fins el Convent Franciscà, destaca per lo típics que són els carrers: estrets, molt estrets, i amb molts cantons.

Plaça de Benissa
Imatge basada en un plànol de Casvali Publicitat

Pràcticament enmig de la zona allargada que es mostra a la imatge de dalt, trobem la plaça del poble, anomenada Plaça del Rei en Jaume I des de la tornada de la demòcràcia. En ella, i des del 1975, trobem una font que van fer els festers del poble amb els diners que van sobrar de les festes.

I és en eixa font on ens trobem sempre els amics. Sense quedar abans, tots els dies que hem d’ixir de festa anem acudint, primer uns i després els altres, fins que es fa hora d’anar al Tallarina a Xaló per a fer-nos el primer burret.

També és el nostre punt de trobada totes les vesprades de l’estiu. A partir de les set i mitja, ja pots trobar a les nostres “Cafeteres” particulars a la geladeria, fent-se el seu tallaet de la vesprada.

Plaça de Benissa

Però els nostres amics no tenim l’exclusiva! Pel matí pots trobar a la gent major, sobretot homes (les dones utilitzen el mercat), com s’aprecia en la foto, que fan les seves xarrades, recordant vells temps, i mostrant una de les relacions socials més actives de tot el poble.

seguirem informant…
Tercera entrada del Taller de Blogs. En aquesta ocasió, es tracta d’integrar YouTube al nostre bloc.

Jo he triat l’entrevista que li van fer a Toni Hermoso, aprofitant l’eixida del Firefox 2.0

[youtube]-fqEy6z1vjk[/youtube]

Ara vorem si funciona!
El taller de Taller de Blogs continua.

Ara es tracta de parlar d’un moment feliç (o trist) de la nostra vida. M’ha vingut al cap el dia en que vam guanyar l’EID, va ser un gran dia.

Només fa un any d’allò, però vist ara em sembla que fa molt de temps, molt més d’un any, que va passar. I com en totes les coses bones que ens han passat en el passat (un poc reduntant, no?), ens sentim nostàlgics.

Van ser uns moments de molt de treball, moltíssim. Però el treball la valdre la pena, sense dubte. Vam guanyar molta experiència, tant en desenvolupament d’aplicacions com en gestió de projectes. I sobre tot, ens vam haver de buscar la vida per poder fer-ho. I ho vam fer!

Ara hi ha nous reptes, nous projectes, nous interessos,… però el DomoSim sempre estarà ahí.

seguirem informant…
No puc deixar de posar-ho, que bo

Be a pointer, my friend

vist a Bitassa a lloure