Entrades etiquetades ‘xorrades’

Obrers intel·ligents…
... així anem bé.

// octubre 2nd, 2008 // 2 comentaris » // Curiositats

Palabra del nuevo presidente del Tribunal Supremo
I tornem amb el Producte Recomanat. Vaig a intentar fer aquesta secció de forma quinzenal, a veure si puc seguir el ritme. No vull dir que cada 15 dies exactes pose un post; sinó que intentaré fer-ne dos al mes, durant les primers dies de cada quinzena.

Parlem ara de libtrash. Es tracta d’una llibreria per a entorns Linux que permet enviar una cosa que esborrem mitjançant la consola a la paperera de reciclatge. Això ja s’encarreguen de fer-ho els entorns gràfics a més alt nivell, però si ho fem des de la consola (amb un rm) el fitxer desapareix per sempre més.

Per instalar-lo a Ubuntu (i a altres Debian o derivats) només cal executar

sudo apt-get install libtrash

ja que la llibreria es troba als repositoris de la distribució.

Després per fer-la funcionar, cal exportar la variable LD_PRELOAD de la següent forma:

export LD_PRELOAD=/usr/lib/libtrash/libtrash.so.2.4.

Això si, si volem evitar-nos haver-ho de fer a cada entrada en la consola, podem afegir aquesta línia als fitxers .bashrc i/o .bash_profile al nostre directori d’usuari.

Hi ha diversos articles en altres blogs que seguisc (com Lo hice y lo entendí, o Mundogeek) que n’han parlat més a fons, i ja fa més temps, explicant algunes passes per personalitzar més encara el funcionament. Des d’aquell moment que tenia en esborrany aquesta entrada, i com que estic de neteja al bloc, m’he decidit a acabar-la i publicar-la.

Espere que vos siga útil!
M’ha arribat a través del Twitter d’Enrique un enllaç a una nova entrada del seu microblog. I la veritat, és que és per a partir-se de riure.

Ala, després de tot el matí treballant per a posar els pilons eixes tan bonics, ja podeu anar a casa, que ja heu fet prou feina per hui.

Però, un moment… com penseu traure la furgona, sabuts?

Amigos.tw …
... xorrades 2.0

// agost 6th, 2008 // 2 comentaris » // Internet, Programació

Abans tenia alguns dubtes. Ara no sé.

Anònim, missatge a pintat al carrer

Trobat a Muros Hablados

Continuant amb la sèrie d’entrades al voltant del curset que vaig fer la setmana passada, ara és el moment de parlar de l’equador del curset: dimecres.

El dia començava amb una xarrada de Faraón Llorens, qui fins ara era Vicerrector d’Innovació (crec, després de les eleccions no sé quin és el seu càrrec). He de dir la veritat: no vaig anar. Era matí (:P) i no sé perquè em pensava que no parlaria massa de web2.0, sinó de “nadius digitals” i tot això. Per cert, després m’ho van confirmar 😀

Després, quan Faraón va acabar, era el torn d’Héctor Garcia, Kirai per als internautes. Va parlar d’Internet a Japó i Àsia, en una conferència realment apassionant, d’on tots vam eixir sabent perquè el seu mobil no tenia bluetooth, ni melodies xules, i no pot enviar SMS. En canvi, pot veure la TDT, està connectat a Internet a 7.2 Mbps des del seu keitai.

Més tard, Pedro Pernías va parlar un poc, ja a l’aula del curs, de les Biblioteques digitals, i seu paper en l’adaptació de l’educació a un nou paradigma educatiu: l’educació 2.0. Sincerament, em va agradar més del que m’esperava.

I per acabar el dia, Kirai ens va tornar a obsequiar amb una xarrada, ara sobre el funcionament dels cercadors de blogs en internet. Gràcies a la seva experiència a Technorati durant més de dos anys, vam aprendre com feien aquestos cercadors per indexar tota l’activitat de la blogosfera mundial. Curta, però molt bona. Gràcies, Héctor.

Vaig fer un 3/4 del dia, però sense cap dubte, un dia 100% productiu 😉

Està clar que pel món web 2.0 hi ha molts serveis xorra, d’eixos que dius: i això per a que aprofitarà???

Un d’ells, clarament, és el Twitter. Alguns l’anomenen microblogging, o lifestreaming, o ves-a-saber-tu-què. Es tracta (per als pocs que no ho sàpiguen) d’una plataforma on posar coses: principalment la resposta a la trascendental pregunta: què estàs fent ara?

Com no, jo com a bon friki, coincidint amb el curset de web 2.0 (i després de moltes insistències d’Òscar) em vaig obrir un compte.

I avuí, a través del twitter d’Óscar J. Baeza, m’he enterat de la nova xorrada 2.0: el Amigos.tw. Es tracta d’una web d’especulació i compra/venda de mascotes. I lo 2.0 és que aquestes mascotes són usuaris del twitter 😀 Segons el seu creador, en només 1 dia ha posat en marxa la web!!!

Així, en estos moments, sóc propietari de gent tan influent com Angel Maria Herrera, Andreu Buenafuente, Ricardo Galli, Javier Casares (el creador de Amigos.tw), Matt Cutts,… i també sóc propietari d’organismes i institucions com Softcatalà, Marbú i Microformats.

També he tingut durant un bon rato a Antonio Ortiz, Óscar J. Baeza, Kirai, mobuzz.tv, Evento Blog,…

Pel que em sembla, quan compres una mascota, pagues el 120% del seu valor: d’això, un 110% va a l’actual propietari, i el 10% restant a la pròpia mascota. Després de la transacció, el valor de la mascota també puja, i si no m’equivoque el seu valor augmenta un 10% (es queda en un 110% del que valia abans de comprar-lo).

Així, guanyes diners si et compren/venen, així com també venent mascotes que hages comprat prèviament. També hi ha una altra manera de guanyar diners: actualitzant la teva llista d’amics (1 vegada al dia, 10.000 twitees) i amb invitacions (5 al dia, 5.000 twitees cada una).

Ara, crec que no seria massa bon especulador jo… No tinc un duro en estos moments!!!

Amigos.tw 2008/08/06

Edats binàries…
... jo en tinc 2^4.64

// juny 17th, 2008 // 1 comentari // Curiositats, Informàtica

La superstició duu mala sort

Raymond Smullyan

Ja fa temps que vaig escriure TV3 s’ha acabat.

Des d’aquell moment, moltes han sigut les notícies que han aparegut als mitjans de comunicació (sobretot Vilaweb) al respecte del famós acord de reciprocitat que havien de pactar ambdues Generalitats, amb els consellers Tresseras (G de Catalunya) i Rambla (G Valenciana).

Ahir vaig veure, sorprés, una notícia de Vilaweb que informava que l’acord estava ja tancat. Sincerament, em va semblar massa optimista. Només una hora després, van publicar una altra noticia rectificant lleugerament la notícia anterior: l’acord estava prop.

Com que no havia vist cap altra notícia a cap lloc, ni entrades a blogs, ni res d’això, no m’ho acabava de creure. I fa no res, faig una ullada a la premsa del dia, i em trobe amb aquest titular del diari Público:

TV3 se volverá a ver en todo el País Valenciano

No només m’ha alegrat veure la notícia en si, sinó que el fet que es referisquen al País Valencià amb eixa denominació i no amb altres que s’estan fent famoses últimament (“la Comunitat” a seques en molts periòdics) m’ha alegrat quasi més encara.

De tota manera, fins que no arribe el dia que pose la tele a ma casa i veja TV3, no m’ho creuré.

seguirem informant…

Aquest és un dels motius pels quals vull que es veja TV3 al País Valencià. Com podem estar sense veure aquest programa????

Gràcies, Isma ;)

Aquesta pàgina explica les condicions d’ús de tota la web. L’accés a la informació que hi ha en ella implica l’acceptació de totes les condicions. Per tant, si no hi esteu d’acord en alguna d’elles, és tan fàcil com no entrar més. A més, com que la pàgina és meua, em reserve el dret de modificar aquesta política en qualsevol moment. També avisar que, com que no sóc advocat, tot el que vé a continuació no és una “llei”, però em sembla important que quede constància en algun lloc.

Galetes o Cookies.

Aquesta web utilitza cookies, que són petits fitxers de dades que es generen en el vostre ordenador. Gràcies a açò, es pot aconseguir cert tipus d’informació per millorar la usabilitat de la web.

No obstant, podeu configurar el vostre navegador per a que vos notifique o rebutje la creació d’aquestes galetes, i podreu continuar visitant aquesta pàgina. Això si, és possible que pel fet de deshabilitar-ho alguna funcionalitat no es puga utilitzar: no em responasiblitzaré d’aquesta manca de bon funcionament o accés a la web.

Marques web o Web Beacons.

Aquesta pàgina també pot contindre web beacons, una petita imatge que permet contabilitzar els usuaris que accedeixen a la pàgina, o a algunes cookies determinades.

Accions de tercers.

També és possible que trobeu a la web algunes pàgines o seccions de pàgines amb publicitat, o promocions d’algun tipus. La informació de cadascuna d’aquestes seccions es troba subjecta a la seva pròpia política de privacitat, que no té perquè ajustar-se a la d’aquesta pàgina.

Política de privacitat de la publicitat:

  • Google Adsense: http://www.google.com/intl/es_ALL/privacypolicy.html

També analitze informació de tràfic per observar els patrons i característiques dels visitants de la web.

Política de privacitat de l’analitzador de tràfic:

  • Google (Analytics): http://www.google.com/intl/es_ALL/privacypolicy.html

Política De Protección De Datos Personales

Per a poder realitzar comentaris, o contactar amb mi, s’hauran de proporcionar certes dades de caràcter personal, i se’n recolliran d’altres, que només s’utilitzaran per al motiu pel qual s’han demanat.

Aquestes dades personals són el nom, l’adreça de correu electrònic, o l’adreça IP, entre altres. Personalment, no vull per a res tota aquesta informació, però el gestor de blogs que utilitze (WordPress), ho emmagatzema automàticament, o siga que és gairebé impossible no demanar-les.

De forma general, no compartiré amb ningú aquesta informació, exceptuant quan m’hagueu autoritzat, o en algun dels següents casos:

a) Quan siga demanat per una autoritat competent, després d’havers-se seguit el tràmit legal corresponent.

b) Quan considere que és necessari per a fer cumplir les condicions d’ús d’aquesta pàgina.

Comentaris

També, com que la pàgina és meua, em reserve el dret d’esborrar aquells comentaris que em pareguen ofensius, de mal gust, insultants, despectius, o qualsevol calificatiu semblant; això si, no editaré cap comentari per eixos motius: o el deixe tal i com està, o l’esborre. Un avís: a data de 6 de juny de 2008, no he hagut d’esborrar cap comentari per aquestos motius. Que continue així 😉

Contacte

Si teniu alguna pregunta que fer al voltant de tot el rotllo que vos he soltat abans, només m’ho heu de dir des de la pàgina de contacte, o a la meva adreça de correu electrònic, que és com la web, però amb una @ enlloc del primer . de xavi.ivars.me

Doncs continuant amb el llistat de manuals, tutorials i referències d’utilitat, és el moment de tutorials de bash, una de les consoles disponibles en els sistemes Linux.

A més del canal de xat #bash del servidor irc://irc.freenode.org, m’han agradat els següents manuals:

He actualitzat la pàgina de manuals amb aquestes novetats.

Espere que a algú li servisquen!

Dissabte passat Robert va vindre a sopar a ma casa. Fins que es va fer hora de sopar, vam estar tirats al sofà, sense poder moure. Quin estrés!

Com normalment sempre que sopem, acabem volent arreglar el món, queixant-nos del sistema i dels polítics que el controlen… Però després vam anar a sopar, i després de festa un ratet al Tallarina.

Tot açò ve per una frase que he llegit al Diccitionari de Víctor Pàmies

Ja que no podem canviar de país, canviem almenys de conversa.

James Joyce

Últimament, la part de la blogosfera que acostume a seguir ha canviat significativament.

Després de reduir moooolt els fils que tenia al Reader, i ara de fer la neteja 2.1 de què vaig parlar en eixa entrada, se m’ha quedat en només una cinquantena de blogs. I segur que encara en llevaré alguns més 😉

Defuncions…

Però no només quins blogs seguisc han canviat, sinó que també han canviat alguns d’ells per dins. Un dels blogs que més m’agradava, “No hi havia a València”, s’acabava amb l’anunci del seu autor, Felip (orxater), un jove benissenc.

Un altre que també està off és el de la Mirada Crítica. Després del seu tercer aniversari, no ha tornat a escriure res més.

Resurreccions…

Per contra, resurreccions també n’han hagut. A destacar les dels companys de Softcatalà Gil i Sílvia, que últimament tenen moltes ganes d’escriure.

Naixements…

Enrique Benimeli, company al doctorat, ha començat un nou projecte de blog. Encara és molt recent, però segur que ens mostra coses interessants. Per cert, Enrique ha començat també un projecte interessat basat en les dades lingüístiques d’Apertium: TinyLex. TinyLex és un programa en J2ME que permet consultar diccionaris bilingües al mòbil. Mola! 😉

Borrellons…

Finalment, un dels blogs que més il·lusió m’ha fet que es començaren, el de la meua germana. Amb el suggerent nom de Els borrellons del melic, ens apropa un punt de vista molt especial, el seu 😀 Es tracta d’un blog personal, donant importància al terme personal: coses del dia a dia, família, amics… però també política, religió i altres coses són les que de segur ens parla. Belén, sort i a escriure.

Per cert, el tema del blog, que encara no està acabat, l’he fet a partir del Garden Theme i una modificació del mateix, [des]enfocada.
A meitat d’aquest mes de juny, el dimarts 17, tinc un bitllet de tren. A les 9.30 ix un Euromed des d’Alacant amb direcció Barcelona-Sants.

Passaré en la Ciutat Comtal fins el divendres 20, de visita turística. Com les altres vegades que he anat, Maria Luisa m’esperarà a l’estació, i anirem cap al seu pis on estarà el dinar preparat (a que si???). La resta de dies ja m’encarregaré jo de la cuina, per a dinar, i sopar soparem per ahi algun dia, no?

Ella està d’exàmens, però com que no en te cap entre el del 17 i el del 26, puc fer-li una visiteta de tres dies sense destorbar massa.

Aprofitarem per a fer algun viatge al pis de l’any que ve i, a part d’això, no tenim massa obligacions (llevat d’anar al cinema, a passejar per les Rambles, veure la font de Montjuic,… i alguna coseta més 😉

Seran només tres dies, però estic segur que ens ho passarem bé.

Per cert, Maria Luisa, per a que veges 😛

Accent

Ací mostre un llistat complet dels llibres de Ferran Torrent.

Apareixen marcats en diferents colors segons els tinga, els haja llegit o ni una cosa ni l’altra.

  • No emprenyeu el comissari, 1984
  • Penja els guants, Butxana, 1985
  • Un negre amb un saxo, 1987
    • Un negre amb un saxo (no el trobe)
  • Cavall i Rei, 1989
  • L’any de l’embotit, 1992
  • Gràcies per la propina, 1994
    • Gràcies per la propina (pensava que no el tenia)
  • La mirada del tafur, 1997
  • Semental, estimat Butxana, 1997
  • L’illa de l’holandés, 1999
    • L’illa de l’holandés
  • Cambres d’acer inoxidable, 2000
  • Societat limitada, 2002
    • Societat limitada (Reis Mags’09. Gràcies, Sergio i Amanda!!!)
  • Espècies protegides, 2004
    • Espècies protegides (Reis Mags’09. Gràcies, Pepa!!!)
  • La vida en l’abisme, 2004
    • La vida en l’abisme (Sant Jordi’08. Gràcies, pares!!!)
  • Judici final, 2006
  • Només socis, 2008
    • Només socis (Sant Jordi’08. Gràcies, Maria Luisa!!!)

Última actualització: 12 de juny de 2008
En aquesta pàgina faré una mena de Club de Lectura (no es això, però m’agrada el nom :P) on aniré llistant totes les coses interessants relatives a llibres que vaja escrivint en el blog.

Ja feia temps que tenia pendent aquesta entrada i dic: perquè no escriure-la ara?

El passat 21 d’abril vaig escriure l’entrada Només socis, on entre altres coses mostrava un llistat de tots els llibres de Ferran Torrent, marcant els llibres segons si els havia llegit, els tenia o no sabia res d’ells.

Després de Sant Jordi, la llista va canviar un poc: Maria Luisa em va regalar el de Només Socis i els meus pares el de La vida en l’abisme. També, buscant per l’estanteria de ma casa, em vaig adonar que no trobava Un negre amb un saxo, que estic segur que el tenia, i al mateix temps vaig trobar el de Gràcies per la propina, que pensava que havia llegit però no tenia. De manera que he actualitzat la llista, amb les novetats.

A més, he tret la llista i l’he posada en una pàgina dissenyada a l’efecte, en es quedarà reflectida por los siglos de los siglos, el que em permetrà també anar ampliant un poc el contingut estàtic de la web.  De moment, ja l’he ampliada amb un Club de lectura.

Seguirem informant…
No havia sentit mai la paraula borrellons fins que la meua germana li va posar eixe nom al seu blog. Des d’eixe moment, sembla com si els borrellons s’hagueren multiplicat. Hi ha per tots els llocs.

A través del blog d’Enrique, he arribat al de la Carme, i resulta que als seus hàmsters els diu “borrellons” 😀

Segons el diccionari

BORRELLÓ m.
|| 1. Borrall de llana o d’altra matèria semblant (Pont de S., Val.); cast. guedeja, burujo.
|| 2. Partícula de fil o d’altra matèria subtil (val.).
|| 3. Floc de neu; cast. copo. Va nevar, nevar! Els blancs borrellons anaven caient, Massó Croq. 102.
|| 4. Rosegó de pa (Bonansa, Pallars Sobirà); cast. mendrugo.
|| 5. Nen, infant petit (en llenguatge afectuós del Pallars Sobirà). «Quin borrelló, que teniu!»: quin infant, que teniu! (Ribera del Flamicell).
Refr.
: «El cel a borrellonets, la neu a cabassets» (Alcoi).
Fon.:
bore?ó (Ribagorça, València).
Etim.:
derivat de borra.

A més, està l’accepció que té, segons diverses fonts contrastades (gent de la Marina Baixa – Héctor -, de l’Alcoià – una companya de pis de la meua germana-), ací al País Valencià. I aquesta cançó dels Ovidi Twins explica d’una forma inmillorable eixe sentit de la paraula.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=aZgyEjos3dw[/youtube]
He vist l’entrada de la Carme on parla de les edats humanes en base binària.

Com que m’ha agradat, pues la copie!

  • amb 2^0 anys, camines
  • 2^1, parles
  • 2^2, guarderia
  • 2^3, la primera comunió
  • 2^4, si tens sort el primer nòvio (o el primer polvo)
  • 2^5, el primer treball
  • 2^6, et jubiles
  • 2^7, no se coneix que hi haja aplegat ningú

És a dir que l’esperança de vida en log2() es 6.5 com a molt, per les dones, 6.6

Ja veieu, alguns profes són quasi tan frikis com els alumnes 😉

Chikilicuatre benissero…
... quina currada!

// abril 18th, 2008 // 1 comentari // Curiositats

Els ordenadors no resolen problemes, executen solucions.

Laurent Gasser

Dijous passat vaig anar al concert que va fer Feliu Ventura a la Universitat d’Alacant.

El concert estava organitzat pel SEPC, en un cicle on Feliu, juntament amb el grup Naia, han recorregut les principals universitats del País (Blai ja va parlar del que van fer a la Universitat de València).

Concert de Feliu Ventura a la UA

Vam anar Héctor i jo, i allí ens vam trobar amb amics com Pau, Miquel “el Roig” (que era dels organitzadors), i David (dolçainer de Mugroman).

Com no podia ser d’altra manera, vam arribar tard (que voleu, Héctor i jo junts…) i no vam veure el concert de Naia. Va ser una llàstima, perquè tenia ganes de veure’ls. Però si que vam arribar per veure el principi (i tot el que va seguir) del concert de Feliu.

L’havia vist ja dues vegades: a Benissa junt amb Llach en la gira Que no s’apague la llum i també ací a Benissa el dia de la inauguració del Casal Cultural – ACPV. El primer dia, amb tota l’orquestra de Llach, i la segona vegada només amb el seu amic Borja Penalba a la guitarra.

Dijous era més de l’estil del segon concert, encara que havien incorporat una nova guitarra (elèctrica i acústica, segons la cançó). Però em va agradar molt més. L’ambient del concert era molt bo, es sentia una d’eixes sensacions que només se senten en moments especials, en concerts especials.

Va ser curtet (almenys m’ho va semblar), però molt bo. Cada vegada m’agrada més Feliu Ventura. I és una llàstima que la merda de classe política que tenim (tots, no se’n salva ni un) al nostre país no facen més coses per promocionar la nostra música, la música dels nostres cantants.

I per acabar, un trosset de vídeo que vaig gravar al concert. Però abans, una frase que va dir Feliu, amb molta ironia, i que em va fer molta gràcia.

La mar és molt important per a nosaltres [els valencians]. Però el vent encara és més important. Perquè, sense vent,… … no hi ha copa amèrica.

I ara el vídeo.

seguirem informant…
Òscar em va recordar un poema de Vicent Andrés Estellés que va recitar Feliu Ventura durant el concert.

El poema en qüestió m’agrada, sobre tot perquè expressa d’una manera genial una cosa tan quotidiana com menjar-se una pebrera torrada.

Escriure bé és una cosa que sempre m’hauria agradat saber. És un dels motius que em fan escriure en aquest bloc, intentar millorar poc a poc la meua forma d’escriure.

Però si sóc sincer, mai havia llegit res d’Estellés, considerat com un dels millors poetes valencians del segle XX. I crec que açò s’haurà de canviar, si més no perquè llegir dels grans sempre és bo.

Res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
cante llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.

M’agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té en llevar-li la costra socarrada.
l’expose dins el plat en tongades incitants,
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en un oli que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

Després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,
eucarísticament,
me’l mire en l’aire.

De vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.
cloc els ulls i me’l fot.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Per cert, el poema el vaig trobar a un blog que no coneixia, i que sembla que està mort (o almenys en coma: no actualitzat des de 2006): De calories i plaer.

Qui vol dir alguna cosa i no sap com expressar-la amb claredat (parlem del fet de parlar, no d’escriure), serà com si no diguera res, i qui parla de manera confusa, potser és que no té clar què vol dir.

Joan Francesc Mira
Per als que no sabeu que són els fils de subscripció (feed, RSS, …), Benjamí fa una bona explicació en aquesta entrada.

Durant molt de temps vaig utilitzar Bloglines com a plataforma des d’on llegir els blogs que tenia sindicats (després d’un suggeriment de Joanba). Al principi, tot era un afegir blogs nous, com si d’una competició es tractara.

Però, com era previsible, la quantitat de feeds va començar pujar com l’espuma, i vaig optar per, de tant en tant, anar esborrant-ne algun (normalment per a sentir-me millor després d’haver-ne afegit uns quants). L’etapa Bloglines va acabar amb 124 blogs sindicats.

Més tard vaig passar a utilitzar el Google Reader (després d’haver-ho intentat prèviament sense èxit) i la mecànica era la mateixa: de tant en tant afegia algun blog nou i molt de tant en tant n’esborrava algun.

Açò generava un lent però constant augment de les subscripcions, fins que la cosa em va resultar ja alarmant. No recorde ara la quantitat, però segur que superava de llarg els 150.

En eixe moment arriba la primera fase de neteja: gràcies a les estadístiques que proporciona el Google Reader, vaig ser capaç d’esborrar un bon grapat de blogs que rarament s’actualitzaven, i també un altre grapat dels quals gairebé mai llegia res del que deien.

En esta primera neteja, que es va fer en diverses fases, la quantitat de blogs sindicats va tornar a baixar, però el descens es va veure compensat ben prompte amb noves incorporacions que, per contra, si que s’actualitzaven sovint. Com es sol dir, era fugir del foc per caure a les brases. Tenia menys blogs, sí, però amb un total de més apunts interessants.

I és eixa paraula la realment important: interessants. Interessants per què? Per què un dia, el mateix autor, va escriure alguna cosa que valia la pena? Per què així sóc el primer en enterar-me de les funcionalitats que tindrà el proper Google el-que-siga Beta? Per què estaré al dia de tot el que passa per la blogosfera? I tot això és realment interessant?

La resposta: per a mi, NO.

I va començar l’operació “Neteja del Google Reader 2.0”. En aquesta ocasió, els motius per esborrar eren distints. Millor dit, era només un.

Per què / Per a què collons vull jo saber el que diu XXX ?

Si era capaç de trobar una resposta immediata (encara que valia una resposta xorra, com “perquè si!”) a “la pregunta”, el blog continuava sindicat.

D’aquesta manera he aconseguit baixar a 68 els blogs sindicats, dels quals almenys 20 me’ls cepillaré (com Guerra l’estatut català) en la Neteja 2.1.

El millor de tot? Que poc a poc, tal i com vaig fer amb el correu, menys quantitat de coses = més, millor i més facil organització. Una cosa que a mi em fa molta falta.

Una cosa és claríssima: ací només podem ser llevant mirats des de la meseta, en perspectiva purament peninsular, continental. Mirats des de la mar, des de qualsevol punt del Mediterrani, som més ponent que ningú.

Joan Francesc Mira

M’han passat l’enllaç a un video del youtube, que m’ha deixat al·lucinat. Es tracta d’un vídeo que ha fet una xica de Benissa, Patri Ortolà (que, per cert, no sé qui és), que presenta de la següent manera:

al meu poble diuen que “a qui no té faena deu li’n dóna”… el cas és que jo si que tinc feina, però… ací va, després de dues setmanes d’haver-lo fet m’he decidit.

I ací va el vídeo en qüestió. Mereix ser tafanejat, “meneame”nat, i fins i tot, “digg”at. 😀

[youtube]http://youtube.com/watch?v=RvLCNauxQRw[/youtube]

Potències de 10…
... que grans i menuts som alhora

// març 5th, 2008 // No hi ha comentaris » // Curiositats, Internet

No comment
Quan ja tot el món ha fet els seus comentaris al gran esdeveniment del segle (almenys ho semble, pel bombo que li estan donant per tots els llocs).

I  és per això quede tant en tant val la pena prendre’s les coses amb una miqueta d’humor, tal i com ens mostra RinzeWind, al seu bloc Las penas del Agente Smith

Cosas que se van aprendiendo en el debate

La veritat és que em vaig riure molt mentre ho llegia.

Seguirem informant…
Ja fa temps vaig veure aquest vídeo, i l’havia deixat pendent de publicar-lo algun dia ací al bloc, perquè és realment curiós.

El vídeo tracta de la mida relativa que tenen totes les coses de l’univers, i quin és l’efecte d’afegir un zero quan treballem amb aquest tipus de magnituds.

El vídeo segueix tota l’estona la mateixa dinàmica: comença mostrant-nos una imatge d’un metre quadrat, des d’un metre de distància (100 metres X 100 metres) i, cada deu segons que passen, la càmera “afegeix un zero” a les dimensions de la imatge que ens mostra (al cap d’un segon, la imatge és de 101 x 101, després 102 x 102 i així successivament) i a la distància des de que ens ho mostra fins arribar a 1024. Resulta com a mínim curiós veure com desapareix el nostre planeta en la immensitat de l’univers. Fins i tot la nostra galàxia s’ha perdut de vista. O no?

Una vegada ja hem arribat al punt més allunyat, cada dos segons es redueix fins que tornem a arribar a l’escena inicial. Però no para ací. Ara comença a la invers, i cada deu segons s’apropa una potència de 10 a la imatge, mostrant-nos la mà de l’home que apareix en la imatge inicial, fins arribar a la pell, les cèl·lules,… Quan arriba a 1 micra (10-6 metres) ja es poden veure perfectament els nuclis de les cèl·lules formats per les cadenes d’ADN. El vídeo continua arrimant-se, i a 10-9 metres ja s’observen els àtoms que formen les mol·lècules d’ADN. Tres potències de 10 després, a 10-12 ja es pot apreciar el nucli dels àtoms, format per protons i neutrons, i continua fins que arriba a un nivell subatòmic.

Interessant video, i prou frikada 😀

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=BBsOeLcUARw[/youtube]

Ja sé que vull per a reis…
... a que mola?

// gener 3rd, 2008 // 1 comentari // Curiositats, Miniposts

Per a Reis vull un joc de Tetris com aquest:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=G0LtUX_6IXY[/youtube]

Hi ha gent per a tot…

Quina frase…
... m'ha fet gràcia :D

// desembre 14th, 2007 // No hi ha comentaris » // Cites, Curiositats

Anit, quan tancàvem la Farola, ens vam ajuntar allí mitja banda: Albarítono, Juanet, Marcos, Robert, Marto,… I Marto va amollar una frase de les seues, memorable com totes elles.

Xicona, comença a patir, perquè hem acabat amb les guapes i ara anem a per les lletges

Senzillament, Marto.
No demano gran cosa

No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l’amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.

O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d’estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l’amor sense crosses.

O bé, si sembla massa:
fer l’amor sense haver d’estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.

O bé, si sembla massa…

Miquel Martí i Pol

Funcionaris de la Generalitat tanquen amb nocturnitat i sense avís previ el repetidor que ACPV té a la Serra de la Carrasqueta (Alacantí)

Contràriament a l’anterior intent de tancament, el passat 27 d’abril, en aquesta ocasió la Generalitat Valenciana ha procedit a l’accès forcòs a les intal·lacions sense el permís pertinent del propietari de les mateixes, ACPV. El Consell ha pretés que la veu de protesta de milers de valencians i valencianes no s’escoltara aquesta vegada i deixara en evidència l’atac antidemocràtic del PP valencià als drets més elementals a qualsevol societat democràtica, el dret a la llibertat d’expressió i el dret a la llibertat informativa, i a la normalització de la nostra llengua al País Valencià.

Des d’anit a les deu –i després de més de vint anys– la senyal de TV3 no arriba al sud del País Valencià. ACPV fent palés el seu compromís inalterable en favor de la llengua, la cultura i les llibertats democràtiques dels valencians acusa la Generalitat Valenciana d’atemptar contra la democràcia i la llibertat al País Valencià, i es compromet a seguir lluitant pel restabliment complet d’aquestes. Igualment insta la societat valenciana a respondre contundentment, des de tots els àmbits, a aquesta agressió sense precedents en els darrers trenta anys. I fa extensible aquesta crida a la societat civil i a la classe política del conjunt dels Països Catalans a comprometre’s plenament en aquesta tasca, la qual no sols és responsabilitat i afecta els valencians sinó el conjunt de la comunitat cultural catalana.

Avui es reunirà d’urgència la Junta Directiva d’ACPV per analitzar la situació creada, i respondre amb la contundència i la fermesa que requereix aquest atac antidemocràtic a la llibertat d’expressió i al dret a la pluralitat informativa. En els propers dies informarem complidament de les actuacions de la nostra entitat al respecte.

Amb aquesta nota de premsa em despertava ahir. Em va arribar al correu, mentre passava l’últim dia d’un llarg pont a Barcelona amb la meua xicona. “No pot, no tenen vergonya!” És el primer que em va passar pel cap.

Volia posar-ho immediatament al bloc, però vaig pensar que ja ho faria: volia escriure alguna cosa més treballada que la nota de premsa i punt.

Després a migdia vaig veure el telenotícies:

(aquest video és del TN de la nit, no he pogut trobar les imatges del TN del migdia)

i dic: esta nit ho pose. Però per la nit, vaig arribar fet pols i no vaig escriure res.

He llegit el Mail Obert de Vicent Partal, i l’entrada d’Enric Morera al seu bloc. També el que ens conten a la Mirada Crítica, a Des de Llíria cap a Ítaca, el que diu Isaura Navarro, Toni Roderic, … i tants altres blocs i notícies de tots els mitjans.

I després de llegir-ho tot, no sé que dir. No sé que pensar. Bé, si que ho sé. No vull ser d’aquest país. Tinc igual com es diga. Tant em fa Espanya, que Comunitat Valenciana/País Valencià, Benissa, o la Unió Europea. Em dona exactament igual. No vull ser d’un lloc on, uns fent i altres permetent, es tanquen emissions de televisions per motius polítics.

Fa pocs dies, es va aprovar a Benissa una moció presentada pel Bloc demanant que no es tancara el repetidor i que es llevara la multa a ACPV. La van aprovar amb els vots de PSOE, CIBE-Bloc i PSD, amb els vots contraris del PP. D’aquestos últims, com a partit era clar el que anaven a fer, però realment m’haguera agradat que alguns d’ells, gent a la que conec i aprecie, i que sé (o almenys això pensava) que no comulga amb l’anticatalanisme, votaren en contra del seu partit, i defensaren la moció.

Perquè senyors i senyores del PP que vau votar en contra de la moció, es pot ser de dretes, però em podeu explicar que té que vore ser de dretes i tancar una televisió? No li vau dir fel al Chávez quan ho va fer ell? No cal ser el més blavero del món!. Els que teniu una miqueta de consciència de País (o de comunitat, o del que vulgueu) demostreu-ho, planteu-se, o feu com va fer Piqué (encara que va tardar massa). I si, per contra, no en queda cap amb una miqueta de consciència de ser valencià, pues res. Miraremos Canal9 i la tele de murcia, que esa si que la entendemos.

I senyors del PSOE amb ministres d’indústria com Montilla o Clos: no hi ha prou amb paraules: volem fets! Volem que pegueu un colp damunt la taula i que digueu que les freqüències són vostres.

I senyors d’ERC fent president de la Generalitat de dalt gent com en Montilla: gràcies. Gràcies de tot cor. Pujol seria tot lo roïn que vosaltres vulgueu, però estant ell TV3 mai va deixar d’emetre’s; més bé al contrari: es va passar d’una freqüència per a TV3 a tindre’n també per al C33/K3. No vull els vostres Països Catalans.

Perquè senyors polítics: només volem veure un canal en la nostra llengua, un canal amb películes i sèries on la gent diga “Bon dia“.

Que vos aprofiten les freqüències buides.

Ja feia temps que volia fer-li alguna cosa al meu Thunderbird que, pobret meu, ja començava a estar agobiat.

Aquest estiu vaig llegir una entrada al bloc de’n Jordi Mallach, i ja ho vaig pensar, però ho vaig deixar per a més endavant. Més tard, a mitjan octubre, va publicar una altra entrada on deia que ell ja s’havia posat a fer neteja. Eixe dia, em va entrar l’agobio (tenia casi nou-cents missatges a la safata d’entrada) i vaig fer una mini-arreglà i em vaig cepillar un parell de centenars de correus, i vaig posar la safata d’entrada per baix dels 700.

Però avuí m’havia arrimat perillosament als mil: en tenia 987 dels quals 474 estaven marcats com a no llegits! I m’he decidit. He anat al bloc de Jordi, a veure si donava algun consell, i he trobat el vídeo del qual parlava en els seus apunts. He començat a veure’l, però m’he adonat que estava perdent el temps, i m’he posat mans a l’obra.

És hora d’anar-me’n a dormir (demà m’alçaré matí: he d’anar a l’aeroport a portar a un amic, que va al congrés de l’IEEE que se celebra a Marrakesh aquestos dies), i puc estar mitjanament satisfet de la meva feina.

  • 987 missatges s’han convertit en 263 en total a la safata d’entrada
  • 473 missatges per llegir s’han quedat en 87 per llegir a la safata d’entrada.

I el que és més important:

Demà ho acabe 😛

seguirem informant…
Acabe de veure al bloc de Trici una frase que m’ha agradat.

No és que estiga d’acord, però si que és cert que passem moltíssimes hores a la feina i que, per tant, més val no equivocar-se en quin volem que siga el nostre entorn de treball, o ho passarem malament.

Passem molt més temps a la feina que a casa; per tant, equivoque’s de parella però no de feina

Una frase de les 5 del matí…
... encara m'estic rient

// novembre 11th, 2007 // No hi ha comentaris » // Personal

Anit, quan tancàvem la Farola, ens vam ajuntar allí mitja banda: Albarítono, Juanet, Marcos, Robert, Marto,… I Marto va amollar una frase de les seues, memorable com totes elles.

Xicona, comença a patir, perquè hem acabat amb les guapes i ara anem a per les lletges

Senzillament, Marto.

Instalar un Linux al teu PC
... hi ha coses que no tenen preu

// novembre 7th, 2007 // 4 comentaris » // Curiositats, Informàtica

Al final m’he decidit, i vaig a començar a publicar entrades amb un mínim d’utilitat, a veure si d’una vegada trobe el tema conductor d’aquest bloc (sembla més un calaix de sastre que un bloc).

I per a començar aquesta sèrie de posts seriosos, un on explique (o millor dit, intente explicar) de manera senzilla la instal·lació d’un servidor web complet en Ubuntu Gutsy.

La informació no l’he arreplegada de cap lloc, i al mateix temps l’he arreplegada de molts: gràcies al tot-ho-sap, principalment.

I PART: INSTALACIÓ DELS PAQUETS NECESSARIS

En primer lloc, hem d’instal·lar tots els paquets. Venen als repositoris d’Ubuntu Gutsy Gibbon, o siga que només haureu d’obrir un terminal i fer:

sudo apt-get install php5 php5-mysql php5-gd php5-curl php5-imagick php5-mcrypt mysql-server mysql-client mysql-common apache2 phpmyadmin

Ens demanarà algunes dades de configuració (usuari i password de MySQL, per exemple). Una vegada acabat, haurem instal·lat el programari necessari per a muntar el nostre servidor Apache2, amb suport per a PHP5, MySQL, i algunes extensions de PHP5 interessants, com curl, ImageMagick, GD, i també l’eina phpMyAdmin per a la gestió de les bases de dades MySQL via web.

II PART: ALGUNS AJUSTOS NECESSARIS

Una vegada instal·lat tot, és l’hora de configurar algunes cosetes. Primer que res, provem si s’ha instal·lat bé l’Apache2. Només hem d’entrar a http://localhost/ i comprovar que ens apareix la pàgina inicial d’Apache.

Després provem el phpMyAdmin, entrant a http://localhost/phpmyadmin/. És possible que no trobe la pàgina, però açò se soluciona de forma fàcil:

sudo ln -s /usr/share/phpmyadmin /var/www/phpmyadmin

Ara ja hauriem de veure la pàgina, però és possible que ens indique errors per a connectar a la base de dades. Ací també hi ha una manera senzilla de solucionar-ho:

Entrem a MySQL des de la consola, posant el nom d’usuari (root) i la contrasenya que hagem triat abans (suposem que és password)

$ mysql -uroot -ppassword

i escrivim açò

SET PASSWORD FOR 'root'@'localhost' = OLD_PASSWORD('password');

Açò es deu a que des de la versió 4.11 de MySQL, s’utilitza un nou algorisme de xifrat de contrasenyes, i ja no es pot connectar a la base de dades de la manera que es connectava abans. Però amb açò ja està solucionat.

III PART: LA NOSTRA WEB

Una vegada ho tenim tot enllestit, ja podem posar la nostra web. El lloc on posar-la és dins de /var/www/, però aquesta carpeta no té permisos d’escriptura. Els podem donar de forma senzilla fent:

$ sudo chmod 777 /var/www/

I si, posem per cas, la nostra web està dins la carpeta elmeubloc, i l’hem posat dins de /var/www/ podrem accedir a ella a través d’aquest enllaç: http://localhost/elmeubloc/

Amb aquestes senzilles indicacions, ja podem muntar-nos un servidor en la nostra màquina per fer proves amb les pàgines web que dissenyem.
2 hores d’ample de banda per descarregar una ISO de Linux… 15 cèntims
CDs per a gravar-la… 50 cèntims

Saber que res del teu PC és de Microsoft… no té preu

Hi ha alguns sistes operatius amb els que no necessites diners per a comprar-los.
Per a la resta de casos, MS Windows.

Vist a ManwyMania

Els conjunts destrueixen les famílies…
... si el "profe" d'algebra s'entera...

// setembre 23rd, 2007 // No hi ha comentaris » // Internet, Miniposts

Anava a escriure un post sobre algunes curiositats de Linux, quan m’he adonat que no tenia cap categoria de Linux al meu bloc. Que estrany! Doncs dins la categoria d’informàtica. Però atenció, tampoc no existeix eixa categoria!

I on han anat a parar totes les entrades referents a Linux, o a altres coses d’informàtica? Repartides per les categories Mozilla, Programació, Xarxa, Universitat i, fins i tot, dins de Personal.

És per això que he decidit posar una mica d’ordre al bloc, afegint la categoria d’Informàtica i situant, de moment, Mozilla i Programació baix d’ella. Ara, poc a poc, aniré editant els apunts que faça falta per tal de situar-los millor dins de les categories existents, i també afegiré etiquetes a alguns que encara no en tenen.

Al mateix temps, m’he adonat que si es lligen les entrades una a una, no apareix ni la data ni l’hora en què s’ha escrit. Això és una cosa que he de modificar. Tampoc no es mostren les etiquetes de cadascuna de les entrades, i altres detallets que s’han de solucionar.

Després de la migració a WordPress des de Pivot, vaig utilitzar un plug-in per no haver de tornar a posar les imatges a tots els apunts que en tenien. Es tractava de Pivot Image Tag Translator. Però fa poc (no em pregunteu per què) el vaig deshabilitar. L’he tornat a habilitar, encara que “refaré” els apunts per a què les imatges es vegen com cal, amb l’alineació que vull.

També vaig afegir fa uns dies els anuncis AdSense de Google, però no m’acaba d’agradar la manera en què els he integrat dins del bloc… Si algú té alguna suggerència, estic obert a escoltar-les.

Ja tinc feina!
Ja feia temps que volia comentar una entrada que vaig veure al bloc d’en Raul, MundoGeek.net.

L’entrada no és més que una mostra de les coses que es poden arribar a fer només utilitzant les aplicacions de text de que disposa Linux. Si una característica té aquest sistema operatius és la màxima de “fes una cosa ben feta, per insignificant que parega”. Així, encadenant accions xicotetes (fent tuberies d’ordres) acabem obtenint resultats extraordinaris.

En aquest cas, l’ordre és la següent:
history | awk '{print $2}' | awk 'BEGIN {FS="|"} {print $1}' | sort | uniq -c | sort -rn | head -10
Amb ella, obtenim les deu ordres de consola més utilitzades recentment, ordenades per quantitat de vegades utilitzades, junt amb eixe nombre de vegades.

El resultat d’executar-lo al meu ordenador és:

234 ls
207 cd
75 sudo
62 exit
28 ifconfig
27 ssh
23 ./go.sh
21 rm
21 gftp
15 less

mentre que al servidor on tinc la web

171 cd
147 ls
47 vim
25 exit
17 mv
16 less
14 rm
13 chmod
6 wget
6 rmdir

S’observa una lleugera diferència entre l’ús en un lloc i en l’altre no?

A veure si s’animeu i seguiu el “meme”!
¿n??ou o?

…?????o? ?nb 1?p s??????? sé? ?od un ??nb??s? ?nb ?? ‘????op ?od ? ??s?? ??1o? ??d s???u?d?o?? ‘s??p so?s?nb? ?u??np 1o?o?1?, p sé?x?, 1 ?nb ?? ‘s??o? s??u?nb s?un ??su??s?p ??1?? ?? su? s?o? ? ‘?ss?u?q ? su???s??? ? so?o? ?p s??s?? s?1 ?p sè?ds?p

😀

d?1? …n? o?-??? s1o? ?s
Ahir, mentre esta reinstal·lant el Windows a un ordenador a la feina, vaig començar a revisar alguns dels blogs del meu Bloglines, que feia moooooolt de temps que no visitiva. I en el de Javier Pérez em vaig trobar amb una entrada que parlava d’un video del Youtube que es massa.

Sempre m’havia preguntat el mateix: per què l’art és art? Què tenen els quadres abstracte que no puguen tindre dibuixos fets per xiquets de pre-escolar?

Doraa amb gat

per què aquest dibuix és art i no ho és aquest altre?

Dibuix d’una xiqueta fet amb el paint

En aquest cas està exagerat, és clar, però crec que tots sabem a que em referisc amb açò. La crítica artística, o millor, els crítics artístics es basen més, des del meu punt de vista, en l’aspecte comercial o personal (de l’artista) que no en les obres artístiques realment.  Que una obra val més només perquè l’ha fet algú famós, encara que siga per llançar-la al fem. El mateix passa en altres camps, tant artístics, com esportius, polítics, filosòfics… però potser en la pintura siga en el que més clarament es reflexa.

En el vídeo es veu que passa si es compara un quadre pintat per xiquets en una escola infantil amb qualsevol dels presents a la fira d’art contemporani ARCO de Madrid.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=8JEJwfENJNI[/youtube]

Fa gairebé 10 anys, ETA va decretar una treva. En aquell moment, governava el Partit Popular de José Maria Aznar. En aquell moment, tot i estar passant per una de les èpoques més sanguinolentes de la història recent de l’organització terrorista (encara no feia un any que havien assasinat Miguel Ángel Blanco), Aznar, va oferir gestos a la banda armada: reagrupació de presos, excarceracions, possibilitat de parlar sobre el futur de Navarra…

Ara, fa poc, es va acabar una altra treva, que tots veiem amb molta espectació i esperança: havia la possibilitat d’acabar amb el terrorisme d’una vegada per totes. Pareixia que tot indicava que podia passar: declaracions de Batasuna (el famós projecte presentat al velòdrom d’Anoeta), gestos del PNB i del PSE, voluntat clara de la societat basca d’acabar amb la violència per poder aconseguir així major autonomia…

Durant tota la treva, ETA no deixa d’assetjar els empresaris d’Euskadi i Navarra,  la kale borrka no desapareix en cap moment (una mitjana de 2 atacs diaris durant els més de 400 dies de treva, incloent incendis d’autobusos, atacs a entitats bancàries, a seus de partits polítics,…), ETA comet un robatori d’explosius al sud de França,…

A més, Aznar diu que Batasuna ha de formar part de la solució, es parla d’autodeterminació, es parla de territorialitat, UPN (la marca electoral del PP a Navarra) i el seu president Miguel Sanz (el mateix que ha posat ara el crit al cel perquè el PSOE venia Navarra als terroristes) diu que “Navarra serà generosa“.

Des de la meva perspectiva, Aznar i tot el PP ho van fer com tocava. Molt millor que ho ha fet ara Zapatero i el PSOE. Van ser molt més valents, i van fer molts mes gestos cap a l’entorn d’ETA que no els socialistes. Però també és cert que, en aquell moment, tota la oposició (principalment el principal partit, el PSOE) van recolzar el govern sense dubtar-ho ni un segon. En aquesta ocasió, el principal partit de la oposició ha utilitzat ETA i la treva com a eina principal per atacar el govern de Zapatero, i han provocat uns nivells de crispació en la societat inimaginables en l’altra treva.

No vos perdeu el video, no té desperdici

Vist a: La otra tregua: la debacle del Partido Popular, al bloc de Javier Pérez

Avui he tingut un ratet lliure, i he aprofitat per començar a fer proves amb el Google Maps.

Joanba i jo havíem parlat diverses vegades de posar publicitat a Infobenissa, que ens ajudara a pagar les despeses (domini, allotjament, alguna “reunió-sopaeta”, etc), però aquesta publicitat hauria de ser localitzada en el poble, i no genèrica (la majoria de la gent que entra a la web és gent del poble, que li podria interessar publicitat d’un restaurant de la zona, però no publicitat contextual com la que fa Google amb el seu programa AdSense, per exemple).

I una bona manera d’oferir aquesta publicitat, junt amb altra informació d’utilitat, és utilitzant el servei Google Maps. D’aquesta manera, podrem geolocalitzar comerços del poble, bars i restaurants, hotels,… oferint més informació (adreça, telèfon, etc.) d’aquells que estiguen interessats en aparèixer a la nostra web.

De tota manera, per poder fer això, segurament ens caldria convertir “Pikaspart & Fescordell” en algun tipus d’associació, per poder fer les coses com cal (no sóc massa partidari d’anar fent xanxullos, i si volem que la gent es prenga la web de manera seriosa, nosaltres hem de ser els primers en ser seriosos.

Bé, ací les primeres provetes; molt cutres, de moment, però que m’han aprofitat per a conèixer un poc millor el potencial i la forma de treballar del servei.

seguirem informant…
M’ha vingut al cap aquesta cançó, d’un grup basc anomenat Ken Zazpi. És un poc trista, però no sé, hui em sembla que és la més adequada.

Ilargia, de Ken Zazpi

Esaiozu euriari berriz ez jauzteko,
esan bakardadeari gaur ez etortzeko.

Eusten nauen soka zara eta itotzen nauena,
ametsak sortu zizkidana, galtzen dituena.

Zuretzat ilargia lapurtuko nuke gauero,
eta zu itsu zaude bere argia ikusteko,
irribarrez, gero minez, eragin didazu negarra,
nire sua itzali da,
ez zara gaueko izar bakarra, ez zara!!

Esan sentitzen dudana ez dela egia,
une baten sinesteko ez garen guztia.

A en Antoni Gaudí el va matar un tramvia,
la seva obra “La sagrada família” la matarà un tren d’alta velocitat.

Vist a:  Els temps estan canviant, al bloc Topant de cap
Fa vora 4 setmanes vaig anar a la Universitat d’Alacant a corregir una pràctica del doctorat, de l’assignatura de XML, marcat de textos i biblioteques digitals. El mateix dia vaig veure que havien tret una convocatòria urgent per a unes places per a un projecte del DLSI relacionat amb el tema, però el plaç s’acabava el mateix dilluns 23 de juliol.

Vaig preparar la documentació, i dilluns la vaig enviar per correu. Quina va ser la meva sorpresa el dia 27 quan, després de veure el barem provisional de la plaça I-29/07, vaig veure que m’havien agafat. Faltava esperar que es confirmara tot, però tot indicava que tindria la plaça (m’haurien de passar 3 persones en els només 2 dies de reclamacions per perdre-la!). Així, dimarts (31 de juliol) era el dia en què havia d’eixir el barem definitiu.

Eren vora les dues del migdia, i encara no havien eixit els resultats. I de sobte, un número de telèfon mòbil d’eixos llarguíssims (si vos han tocat mai des de la Universat sabeu quins dic). Em confirmen que m’han agafat per a la plaça (wewewe!!!), i que l’endemà a les 8 i mitja del matí he d’estar allí.

Un moment. Demà? 1 d’agost? La xica que em parlava, tota amable, em diu: Estàs interessat, no? I clar, veges tu que li dius! Clar que estic interessat!!!

En eixe moment, tot va ser una pressa. Avisar a la meua cosina (estava treballant a Connecta, una botiga d’ordinadors, des de principis d’any, compaginant-ho amb el doctorat), de que l’endemà no anava a treballar. Avisar als pares de que m’han agafat, a la novia, parlar amb Héctor per si encara li quedava lloc al pis… Tot a presses i correres, però la qüestió és que l’endemà, a les 8 i mitja del matí, allí estava.

Taller DigitalDesprés de signar el contracte a l’oficina del rectorat de la UA, vaig anar a l’edifici d’Instituts Universitaris, on es troba el Taller Digital, l’empresa (pública, 100% propietat de la UA) on treballaré durant els propers 5 mesos (be, ara ja realment 4 mesos i mig) desenvolupant “Eines didàctiques per a biblioteques digitals“.

seguirem informant…
A veure si a partir d’avuí tinc un poc més de temps per actualitzar el bloc, i donar-li una miqueta de vida.

Sempre estic dient el mateix, però enguany, si tot va bé, tindré material suficient per a este bloc i per a un altre 😉

I per a començar obrint boca, un cartell que vaig veure diumenge passat a un bar del meu poble i que em va fer gràcia:

Però per al que no s’haja fixat bé, que ho torne a mirar…

Correcte, tanquen per vacances i per descans. Però el descans no és del personal, no:

Descans dels clients! 

seguirem informant…

Dimecres que ve naix un nou periòdic d’àmbit estatal, Público, del grup Mediapro (productora de la Sexta). No sóc massa fan de la premsa escrita, però la veritat és que este periòdic pot ser diferent. I ho dic perquè fa temps que seguisc el bloc del seu director Ignacio Escolar (Escolar.net).

I la veritat es que el bloc m’agrada. Dona gust veure com a Espanya hi ha gent que no només està a favor de polítiques progressistes i socials, denunciant el partit de la dreta/oposició quan cal, sinó que també ho fan denunciant el de l’esquerra/govern quan s’ho mereix.

I ahir va escriure una entrada molt interessant respecte als pressupostos de l’Estat. No és una cosa que faça molt a sovint, això de “reproduir” articles d’altres blocs, però crec que aquest val la pena.

L’ajuda de 2.500 euros per als pares de xiquets nascuts enguany ja està en els pressupostos. Si es paga a partir de l’anunci de Zapatero en el Congrés, des del 3 de juliol, costarà 1.200 milions d’euros. Si s’amplia a gener, eixirà per 600 milions més.

El pla per al lloguer que ha anunciat Carme Chacón aquesta setmana, eixa subvenció que permetrà a milers de joves anar-se de casa, està pressupostada en 784 milions d’euros.

El cost anual d’ampliar la cobertura sanitària pública perquè el dentista estiga a l’abast de tots els xiquets és d’uns 400 milions d’euros. El ministre Bernat Soria està estudiant millorar la proposta perquè també empare als ancians, embarassades i discapacitats. En qualsevol cas, no superarà els 1.000 milions d’euros.

La nova rebaixa fiscal que anuncie el Govern ens estalviarà enguany 2.300 milions en la declaració de la renda. El fons de la Seguretat Social creixerà en 6.000 milions d’euros. És la garantia de les pensions.

Molts diners? Depèn. També invertim 10.795 milions d’euros en 87 nous avions de combat. És curiós: d’aqueixa despesa no s’ha queixat ningú.

Increïble, però cert.

Los conjuntos destruyefamílias, a A la sombra del tomate.