Entrades etiquetades ‘Vistaprint’

Boston de nit…

// desembre 12th, 2016 // No hi ha comentaris » // Personal

La setmana passada vaig estar amb alguns companys de feina per l’oficina de Waltham, MA. Una de les vesprades vam acabar una miqueta abans, i vam anar a Cambridge. És, possiblement, una de les localitats amb més “intel·ligents” per metre quadrat del planeta: allà es troben tant el MIT com Harvard, dues de les universitats més prestigioses del món. Passejant pels seus campus sempre pense com de diferents hagueren sigut les coses si hagués pogut estudiar per allà, amb desenes de premis Nobel caminant pels corredors. Fa, fins i tot, una mica de vertigen.

I allà, just davant del MIT, hi ha una vista preciosa del skyline de Boston, amb el riu Charles reflectint les llums dels gratacels.

Boston de nit

Hi ha moltes coses que no m’agraden dels EUA: individualisme dut a l’extrem, pobresa extrema a gran part de la societat, racisme i xenofòbia estructural… però al mateix temps em meravella la seua capacitat de reinventar-se com a societat i de creure que es pot construir un món millor. I, no sé perquè, imatges com aquesta em fan tindre esperança en el món.

“The postcard”, perquè tot el que fas importa

// febrer 2nd, 2015 // 1 comentari // Personal

Des que vaig començar a treballar a Vistaprint, ja fa més de dos anys i mig, he notat com les coses han anat canviant, i molt, a l’empresa. Tant de portes cap endins com de portes cap a fora.

Hem passat (o estem passant) de ser una empresa focalitzada en el preu, on l’important és que comprares (encara que només fóra una vegada, amb descomptes molt agressius) a una empresa que vol cuidar els seus clients, on el client estiga al centre.

Aquest canvi ha anat poc a poc, primer amb canvis totals als preus (s’han acabat els descomptes del 80% o els productes gratuïts, però amb unes despeses d’enviament molt elevades). A més, l’estiu passat vam fer un rebranding on la marca es modernitzava, apostant per la claredat i la transparència de preus a la web.

Però crec que el punt culminant d’aquest canvi es reflexa en el vídeo que encapçala aquesta entrada. Un exemple qualsevol de tanta gent que treballa cada dia per tirar endavant el seu negoci, i intenta millorar-lo dia a dia.

Espere que vos agrade!

Unes setmanes espectaculars… primera part

// juliol 28th, 2013 // 2 comentaris » // Personal

Recentment he passat unes de les setmanes més intenses de la meva vida. Viatges de treball, vacances,…

Vistaprint

Però comencem pel principi. Dissabte quinze de juny, de bon matí, vaig agafar un avió de Delta Airlines amb destinació a l’aeroport de Logan International, a Boston, fent escala al JFK de Nova York. Es tractava d’un viatge amb gran part de l’equip de desenvolupament de Vistaprint a Barcelona, que anàvem a reunir-nos amb els nostres companys de Vistaprint a Lexington. Ens esperava una setmana plena de reunions, on parlaríem de tots els canvis reorganitzatius que ja estem aplicant a l’empresa. La veritat és que tots aquestos canvis són molt excitants (sona millor en anglés :D), i cada vegada estic més content de la decisió que vaig prendre fa un any i mig de vindre-me’n cap a Barcelona: l’ambient de treball és magnífic; els companys, unes màquines, i estic aprenent molt amb ells.

Escut de Harvard (a l'esquerra) i el MIT (a la dreta)

Escut de Harvard (a l’esquerra) i el MIT (a la dreta)

També vam tindre temps, el primer diumenge, per anar a visitar la ciutat de Cambridge, al costat de Boston. Si per alguna cosa destaca Cambridge és per les universitats: tant el MIT com Harvard hi tenen la seu. I caminar pel campus d’universitats per on ha estudiat gent com Noam Chomsky, Richard Stallman, John Nash (el de la película A beautiful mind), o pel campus on van estudiar molts presidents d’Estats Units (Obama, Bush, JFK, Roosevelt,…), Bill Gates, Richard Stallman, Mark Zuckerberg,… et fa parar-te a pensar per què eixes universitats són com són. L’últim dia, abans de tornar cap a l’aeroport, vam passejar pel centre de Boston, i vam poder visitar la zona del memorial que la gent va anar fent per recordar les víctimes dels atemptats del dia de la Marató (memorial que, d’altra banda, van desmantelar una setmana després de la nostra visita)

Legal Sea Food

New England's Clam Chowder

Però si hi hi ha un lloc on vam passar temps durant la setmana als EUA a més de l’oficina va ser Legal Sea Food, una cadena de restaurants especialitzat en peix i marisc de la zona de Boston. Vam sopar 3 nits en una setmana, i el plat estrela va ser la New England’s Clam Chowder, una sopa de cloïsses (almejes en castellà) que està increïblement bona. Ara el que em falta és provar la recepta que he trobat per internet i vore si s’assembla 🙂

Boston des de Cambridge

Boston des de Cambridge

Continuarà…

Tres mesos a Vistaprint… i a Barcelona

// agost 7th, 2012 // 2 comentaris » // Personal

Pareix que fóra l’altre dia quan vaig dir que me’n venia cap a Barcelona, a treballar a Vistaprint, i just avui fa tres mesos que vaig començar a treballar a 500 de Benissa, el meu poble.

M’ho ha recordat aquesta vesprada Valo, un xic búlgar que va començar el mateix dia que jo a l’empresa

Feliços tres mesos en Vistaprint!
We made it 🙂

I sí, el text en valencià l’ha posat ell (supose que utilitzant un traductor automàtic, però mola!).

El primer mes vaig estar a un apartament a les Rambles (realment a dos del mateix edifici), just davant del mercat de la Boqueria, mentre buscava pis. El pis estava molt bé, i va ser tota una experiència passar 5 setmanes (la primera d’elles acompanyat de Noelia) al punt més transitat de Barcelona1.

Durant eixes setmanes vaig estar buscant un pis, i després d’un intent fallit (el mateix dia que havia de signar el contracte, em van dir que l’amo s’havia fet arrere), finalment vaig trobar el que estava buscant: un pis xicotet, acollidor, reformat, al centre de la ciutat i dins del meu pressupost. Ximet i Silvia em van ajudar amb el trasllat d’un pis a l’altre, i en un matí ho vam tindre tot apunt. Noelia va vindre per Sant Joan, ja al pis nou, i va estar una setmaneta fent-me companyia, i després de les festes de Moros i Cristians, els meus pares també van passar un parell de dies aci amb mi.

A l’empresa, cada vegada millor: la meua feina és més productiva i ja m’he adaptat a la manera de treballar d’una empresa tan gran com aquesta, amb més de 3.700 treballadors i que entre juliol de 2011 i juny de 2012 ha facturat més de mil milions de dolars (un bilió  americà). A més, els companys de feina són la canya i treballem en un ambient totalment multicultural: hi ha tres americans, un brasiler, una japonesa, un cubà, un búlgar, un rus, un ucraïnés, un veneçolà, tres belgues, tres catalans, un alemany,… Amb ells hem fet algunes activitats fora de la feina per conèixer-nos més: una vesprada vam eixir tots junts a la mar, a pescar, i després ens vam menjar el peix fregit que havíem pescat. També hem fet un parell de nits sushi dinner, on anem a provar els restaurants japonesos de la ciutat.

També he estat enfeinat amb l’adeqüació del pis, fent turisme per la ciutat, de reunions amb la gent de Softcatalà, amb alguns projectes web que prompte veuran la llum (espere que a setembre), aprenent a fer-me pa, al concert “Les nostres cançons contra la SIDA” al Palau Sant Jordi amb Ximet (on actuava Llach, Obrint Pas, els Amics de les Arts, Antònia Font, Beth, Lax’n’Busto, Gossos, Gerard Quintana, Peret,…), a les festes del Poble Sec al Concert d’Obrint Pas, fent-li una entrevista al millor esportista benisser de la història per a Infobenissa, cervesetes amb Pau, baixant al poble alguns cap de setmana… aquestos tres mesos m’han passat volant!

El pròxim objectiu: 6 mesos!

Nota 1 Font: cap, però si haguéreu vist la quantitat de guiris que veia cada dia, estaríeu d’acord 😛

Nota 2Algunes fotos d’aquestos mesos