Entrades etiquetades ‘valència’

Alcaldes sense dignitat

// març 15th, 2011 // No hi ha comentaris » // Llengua, Política

“En primer lloc vos demane disculpes per si en algun moment em passe al valencià. És la meua llengua materna i tinc eixe defecte. Si ho faig em perdoneu. Em perdoneu, m’aviseu i passaré ràpidament al castellà”. Aquestes paraules -òbviament en versió castellana- les va dir l’alcaldessa de Torrent, Maria José Català, en un acte de proclamació dels candidats del PP a València. Un moment abans, l’alcalde de Vila-real, Juan José Rubert, havia estat esbroncat quan va iniciar el seu discurs en valencià. “En castellano, en castellano!”, l’havien escridassat els assistents, membres o votants del mateix partit que ell. Rubert i Català, dos alcaldes de dos poblacions valencianes ben importants, es van passar al castellà, obeint caninament els energúmens ultracastellanistes que havien anat a escoltar-los.

[…]

No és un defecte, senyora Català! Ser valencià és una condició tan digna com qualsevol altra. No és de cap manera millor que ser andalús o manxec. Però tampoc no és pitjor. I si ells no se n’avergonyeixen, per quins set sous ho hauríem de fer nosaltres? Un mínim de dignitat exigeix que no ens disculpem per ser qui som ni per ser com som. Tant se val si som hòmens o dones, persones baixes o altes o si tenim la pell negra. Tenim dret a ser com som i a no haver de demanar excuses a ningú per aquest motiu.

Així comença l’article de Ferran Suay, que no té cap desperdici, sobre la manca de dignitat dels poders públics valencians.

Escola Valenciana…

// juny 11th, 2009 // 2 comentaris » // Llengua, Política

[lifestream]
Brutal descripció de com serà Internet d’ací 10 anys, segons José A. Pérez.
Fa uns quants dies vaig ser testimoni d’una conversa entre AB i HR a través de Twitter que em va fer molta gràcia. Lo millor de tot, la última resposta d’HR 😀

AB: m’han venut una xocolatina caducada 🙁

HR: pero te las has llegado a comer? pq si no ves y cambiala

AB: lo he visto cuando me habia comido la mitad….

HR: como lo q no mata engorda, mañana te pesas y sales de duda de si te va a sentar bien

Eleccions europees 2009

Eleccions europees 2009

S’han fet ja un fum d’anàlisi post-electorals per la xarxa, per a tots els gustos, i no volia fer-ne un altre. Tampoc volia aprofundir en les irregularitats que sembla s’han produït en els recomptes. Però tampoc volia quedar-me sense fer cap comentari.

En primer lloc, dona tota la sensació que tot el peix estava venut abans de les eleccions. Les enquestes que van fer alguns mitjans de comunicació el diumenge anterior a les eleccions clavaven el resultat: guanyava el PP al PSOE per poc, CiU+PNB+CC+Bloc mantenien 2 diputats, IU mantenia 2 diputats, i ERC+BNG+Aralar+EA i UPyD es quedaven amb un diputat per a cada llista. Però tot això a nivell estatal.

Ara, a nivell autonòmic, el resultat ha sigut realment decebedor.

Primer centrant-nos en els partits minoritaris: Tenint en compte que en aquestes eleccions això del “vot útil” no compta tant (al haver-hi només una circunscripció), el fet de que els vots a Bloc+ERC no hagen arribat a un 1,5%, quan els de UPyD han fet més d’un 2% realment m’assusta.

Resulta que el partit nacionalista[1] que més vots ha tret, deixant de banda els dos grans nacionalistes espanyols PP i PSOE  (els d’EU crec que no es posen d’acord en si són nacionalistes valencians, espanyols, internacionalistes,…) és un partit que no té programa electoral tret de la bandera espanyola. Es defineixen com a progressistes, però el perfil dels seus votants sembla més de dretes que els que voten al PP. Com pot ser que un partit que és una única persona (li lleves a Rosa Díez i el partit desapareix), i que damunt ha sigut ignorat per les televisions públiques en la campanya (les Juntes Electorals reparteixen el temps proporcionalment entre els partits que tragueren representació en les últimes eleccions) haja tret quasi el doble de vots que el Bloc (amb 300 regidors al País Valencià) i que ERC (amb una forta inversió en campanya) junts?

És evident que alguna cosa està fallant al nostre sistema. I si els que ens sentim valencians (i em dona igual si és valencians/espanyols, valencians/catalans o valencians només) no fem res per evitar-ho, a les pròximes autonòmiques em veig a la Rosa Díez sent la que trenca el bipartidisme a les Corts.

I respecte al resultat dels grans partits, és cert això que diu Fabra, de què a la gent no li preocupa si ell o Camps són culpables. Resulta clar que les campanyes a la contra (com les basades en la por que fa últimament el PSOE, o aquell famós AdéuPP del BlocJove) no aprofiten per a res. La majoria de la gent veu el que veu, i si el teu partit – Alarte, va per tu – no fa absolutament res com a oposició, com van a votar-te? Que els altres fan coses malament? Cert. Ara, tu no fas les coses ni malament. I per això eixos 15% d’avantatge, respecte al 7% de les anteriors eleccions europees.

Queden dos anys per a les properes eleccions municipals i autonòmiques (si no se’n convoquen anticipades ara que el nostre estatutet ho permet). O tots els partits es posen les piles fent política en positiu, presentant propostes, mobilitzant al seu electorat o passarà el que està cantat: nova majoria més absoluta encara del PP.

I per acabar, em quede amb una frase de Vicent Sanchis a l’Avui, parlant de Camps:

Si amb quatre vestits ha fet rècord, que li regalen un xalet i ja no cal fer eleccions!

[1]: Encara que ells es declaren no-nacionalistes, un partit la campanya del qual es basa en lo que nos une, imatges d’un DNI, manifiestos por la supremacía del castellano i coses per l’estil, seria una broma de mal gust no considerar-los nacionalistes espanyols.

Escola Valenciana

Escola Valenciana

Feia temps que tenia pendent escriure una entrada sobre Escola Valenciana, el valencià a l’educació i totes estes coses, i aquestos dies he llegit un parell de notícies que m’han fet decidir-me.

La primera, la que parla de l’educació infantil i primària. Segons càlculs d’Escola Valenciana, més d’un 55% dels alumnes que estan en aquestos cicles estudiarien en valencià, però la Conselleria només oferta un 43% dels centres educatius oferten places dins dels plans educatius en valencià. Però no només això, sinó que tampoc no s’ofereixen totes les places demanades en aquestos centres (hi ha molts centres on, directament, no hi ha cap plaça). Per tant, són moltíssims els alumnes que no poden estudiar en valencià encara que vulguen.

La segona és encara molt més trista, parla de la secundària, el batxillerat i els cicles formatius. Dels 300.000 alumnes d’aquestes etapes educatives, menys de 60.000 poden estudiar en valencià. Tenint en compte que a infantil i primària són molts més els alumnes que estudien en valencià (al voltant de 130.000) ja no passa que no poden estudiar en valencià tots els que voldrien, sinó que ni tan sols poden estudiar en valencià aquells que ja ho feien en cicles anteriors.

Això si, bé que se’ls ompli als polítics la boca de dir que potencien el valencià, que si plans multilingües i mesures estrella per l’estil (cal recordar que a les escoles on s’instaurarà el pla trilingüe – pla realment en anglés – s’ha eliminat la línia en valencià?).

I de la universitat no cal ni parlar-ne. A les comarques del sud és acollonant – no sé com estarà a València i Castelló -. No sé exactament les dades, però crec recordar que al voltant del 10% dels alumnes de la UA afirmaven a la matrícula que volien estudiar en valencià, però l’oferta només arriba a un 3%.

Jo he estudiat sempre (sempre que he pogut, clar) en valencià. Vaig fer l’EGB amb la línia en valencià. Vaig ser de la generació que vam encetar la línia en valencià (PEV) al meu institut, i la majoria d’assignatures eren, per tant, en valencià. I estic convençut que quan vaig acabar COU no tenia un nivell de castellà més baix que els companys que no anaven a línia (els de línia erem els raros). Ara, tenia un nivell mooooooolt més alt en valencià. I no només això, sino que vaig aprofitar per a estudiar francés com a 2n idioma estranger (i em va resultar més fàcil que als companys de no-línia). És a dir, vaig eixir parlant/llegint/escrivint bé dues llengües (valencià i castellà), i defensant-me en anglés i francés, mentre que altres només sabien castellà (ni tan sols es defensaben bé en anglés).

Totes les notícies que he llegit al respecte (sobretot de Catalunya) demostren que els programes d’immersió lingüística funcionen, que donar (i rebre) classe en la llengua minoritzada (perquè la nostra és una llengua minoritzada) afavoreix moltíssim l’aprenentatge d’aquesta llengua, sense oblidar les altres.

O siga que, per favor, matriculeu-se (o matriculeu) en valencià. Demaneu places en valencià. Participeu en cursos/activitats de valencià (jo tinc pendent el voluntariat). Perquè, tal i com diu l’eslògan de les trobades d’enguany, el valencià és teu.

El valencià és nostre.

Només socis…
... té bona pinta.

// abril 21st, 2008 // 2 comentaris » // Lectura, Llengua

La setmana passada va vindre a la Universitat Ferran Torrent a presentar el seu últim llibre, Només socis. En el llibre, reapareixen un bon grapat de personatges de novel·les anteriors: de la trilogia política valenciana (Lloris, el president del València), de la novel·la negra (Butxana), els de gràcies per la propina (els germans Josep i Ferran Torres)…

La veritat és que és un llibre que pinta molt bé. Si vos interessa, hi ha una entrevista que li fan els de Vilaweb, molt bona. També un vídeo on comença a llegir la novel·la.

El Ferran Torrent és un dels escriptors que més m’agraden: em vaig llegir Societat Límitada i Espècies protegides en un no-res, i la d’Un negre amb un saxo també és boníssima.

I com que m’agrada, vull tindre la bibliografía prou completa d’ell. I a mesura que vaja llegint (o rellegint) els llibres, faré una entrada de cadascun d’ells. De moment, vaig marcant els que tinc, he llegit però no tinc i els que ni tinc ni he llegit.

  • No emprenyeu el comissari, 1984
  • Penja els guants, Butxana, 1985
  • Un negre amb un saxo, 1987
  • Cavall i Rei, 1989
  • L’any de l’embotit, 1992
  • Gràcies per la propina, 1994
  • La mirada del tafur, 1997
  • Semental, estimat Butxana, 1997
  • L’illa de l’holandés, 1999
  • Cambres d’acer inoxidable, 2000
  • Societat limitada, 2002
  • Espècies protegides, 2004
  • La vida en l’abisme, 2004
  • Judici final, 2006
  • Només socis, 2008

Sobra dir que si algú vol fer-me un regal, i decideix comprar-me algun llibre dels que estan marcats en roig o blau, li estaré molt agraït 😉