Entrades etiquetades ‘psoe’

Indignació absoluta

// juliol 12th, 2012 // 4 comentaris » // Política

mai més

El que passa quan duus quatre mesos sense publicar res al blog és que quan et decideixes has perdut la costum d’escriure, i no trobes les paraules adequades a allò que vols expressar.

Vaig començar aquest article dimarts, després que dilluns per la nit es cremara part de la zona entre Llíber, Gata, i Pedreguer. Em vaig assabentar del foc, com passa últimament amb gairebé tot, pel Twitter amb el #focalaMarina, i també després d’haver llegit l’article de Ferran Suay anomenat Partit Piròman.

Això després dels dos macro-incendis de finals de juny/primers de juliol, on més de 50.000ha es van veure arrasades (done fe que el dia 29 de juny, a les 8 de la vesprada, plovia cendra a la Ciutat de València).

I hui se n’ha declarat un altre a la Serra de Mariola, i pel que sembla tindrem una altra catàstrofe mediambiental al nostre país, mentre els nostres governants fan el ridícul i aproven retallades i més retallades, com deixar sense brigada anti-incendis a més d’una trentena de pobles, entre els quals Benissa.

Tot això em va produir una indignació molt gran, i va fer que començara a escriure aquesta entrada. Però, ai!, no la vaig acabar, i per culpa d’això, avuí és el doble de llarga.

I va arribar ahir de matí, i sessió de control al Congreso de los Diputados, on Rajoy, que no va tindre la vergonya ni la dignitat d’arrimar-se a les zones afectades per l’incendi per anar al futbol o a fer-se fotos amb un llibre, va fer en un momentet més retalls que tots els que portava ja fets sumats als del dimoni ZP. Ni més ni menys que 65.000 milions d’euros de retalls “no desitjats i imposats des de fora” a canvi d’un rescat europeu a la banca que anava a ser una linea de crédito sin condicionantes macroeconómicos. Nyas coca!

Durant la campanya electoral del passat novembre membres del PP de tots els nivells es van unflar la boca de dir que si ZP malo, que si havia baixat el sou als funcionaris, que si havia pujat l’IVA, que si les pensions…

Del tema de les pensions, Rajoy va incumplir la seua promesa als 7 dies de ser president, ja que va decidir congelar-les (el que no és una baixada en termes absoluts, però si tot és més car i tu cobres el mateix, és com si t’hagueren baixat el sou). Però la resta ja és escandalós.

També a final d’any van pujar l’IRPF per a no pujar l’IVA com va fer el malo de ZP. Fa un mes van aprovar una aministia fiscal fastigosa com a alternativa a pujar l’IVA com va fer el malo de ZP. Tot per a acabar pujant l’IVA fins al 21%!!! (nivell d’IVA que paguen productes de luxe com, entre altres, compreses, tampons i panyals; però no els cotxes i revistes que com tots sabem són productes de primera necessitat).

Una altra de les retallades va ser la supressió de la paga “extra” de Nadal als funcionaris. Perquè això de retallar coses extra als funcionaris està molt ben vist. Però com que no em dona la gana fer-los el joc als retrògrads neoliberals que ens governen, vaig a dir amb les meues paraules què és això: els han rebaixat un 7% el sou a metges, mestres, policies, bombers,… Perquè si tu cobres 14.000€ bruts a l’any, dóna igual si tens pagues extres i cobres 1.000€ bruts a l’any en 14 pagues o 1.160€ bruts en 12 pagues: els diners al final de l’any són els mateixos. És, per tant, una rebaixa de sou (major al 5% de mitjana aprovat per ZP que, per cert, afectava més als que més cobraven). De nou, els més pobres a pagar el pato.

També ha reduit la prestació per desocupació per a incentivar la búsqueda de empleo. Toca’t els ous! Ara resulta que la gent que fa un any que no treballa és perquè no busca activament feina!

I com el populisme va bé, a retallar el 30% del regidor a tots els pobles. Regidors que augmenten la proporcionalitat de la societat (tots els votem) i que no representen cap estalvi significatiu comparat amb coses que si que són màquines de gastar diners públics i que, a més, els ciutadans no controlem amb els nostres vots: càrrecs de confiança (a Benissa hi ha 10 càrrecs de confiança per a un equip de govern de 9 regidors!!!)  consells d’administració d’empreses públiquesdiputacions provincials (que no tenen quasi competències i no votem directament, i que per cert es veuen reforçades en esta reforma), etc. Però clar, com que tots estem cansats dels polítics, tots contents amb esta mesura.

I tot això per a no entrar amb la merda que hi ha entre Bankia, la CAM i totes les mangarrufes que han fet tant PP com PSOE en els seus consells d’administració, malgastant (i, possiblement malversant) diners de tots per a beneficis d’uns pocs. Però no passa res, que al País Valencià només hi ha un 29,3% de gent que viu en la misèria.

Ah! Se m’oblidava! Mentre Rajoy anunciava la retallada del subsidi per desocupació, Andrea Fabra, filla del cacic mafiós que ha presidit durant anys la Diputació de Castelló i a qui no se li coneix altra feina que col·locar-la en un càrrec polític por ser vós quien sóis, estava aplaudint i dient “que se jodan”.

Se’ns pixen damunt i ens diuen que plou…

 

Obama, Europa i la justícia social

// setembre 20th, 2011 // 3 comentaris » // Política

Barack Obama

Barack Obama

O demanem als Americans més rics que paguen una quota justa en els seus impostos, o demanem als nostres jubilats que paguen més per la sanitat. No podem amb les dues coses.

O ens carreguem l’educació, sanitat i la recerca, o reformem el sistema d’impostos de manera que les companyies amb més beneficis no troben els buits legals que companyies xicotetes no tenen. No podem amb les dues coses.

No es tracta d’una guerra de classes. Són matemàtiques. Els diners han de vindre d’algun lloc.

Açò és un extracte del discurs que Barack Obama va fer ahir a la Casa Blanca, a Washington. La traducció és meua, i els enllaços duen a situacions equivalents a les que descriu Obama, però a Espanya.

Mentre que els Estats Units sembla que han iniciat un camí on l’augment impositiu a les classes benestants va de la ma de les polítiques d’austeritat, a Europa sembla que la única manera de reduir el dèficit i aplacar la set dels mercats és retalls a l’estat del benestar.

I a l’estat espanyol ja és massa, perquè damunt ens trobem amb un índex de frau fiscal escandalós.

Rubalcaba diu que ara farà tot açò: pujar impostos als rics i acabar amb el frau fiscal. Però durant més de 7 anys com a pes fort dins del Govern de Zapatero no ha fet sinó el contrari: potenciar la bombolla immobiliaria primer i recolzar els retalls, votant a favor per exemple de la congelació de pensions.

I del PP que podem esperar? D’entrada ja ha dit que l’impost de patrimoni, que només afectarà a aquells amb més d’1 milió d’euros, s’ha de llevar perquè “castiga la classe mitjana”. Estos senyors saben realment què és la classe mitjana i el que cobra la gent? Amb dades del 2009, el 63% dels treballadors són mileuristes o menys, segons els tècnics d’Hisenda. I si pujarem el llindar a uns 2000€ mensuals, estic segur que el percentatge arribaria fàcilment al 70-80%. Si la resta, els que poden tindre molt de patrimoni, són classe mitjana, potser el que passa és que la immensa majoria de la població som classe baixa. Però el que és evident és que el PP no pujarà ni un cèntim els impostos als rics, almenys mentre puga seguir explotant als que menys tenen.

Els Estats Units sempre havien sigut la imatge d’un capitalisme salvatge, on el bé de la societat estava per darrere de la llibertat individual. En canvi, la vella Europa era la cuna de l’Estat del Benestar. Potser comença a ser hora de que modifiquem tots aquestos conceptes, i acceptem que açò és la llei del més fort. O potser comença a ser hora de que ens rebel·lem, i exigim que la societat democràtica es comporte com a tal, i que la justícia social s’impose a la llei dels mercats.

Indigna’t i VOTA

// maig 20th, 2011 // 1 comentari // Política

Com que es tracta d’una entrada prou reflexiva, recomane llegir-la tranquilament. No tardareu més de cinc minuts, però crec que valdran la pena. I la música de Pau Alabajos ajuda a reflexionar

Ja fa quatre anys de les anteriors eleccions autonòmiques i municipals.

Igual que vam fer fa quatre anys a InfobenissaJoanba i jo, amb l’ajuda de Guillem, hem preparat un nou especial informatiu sobre les eleccions, amb entrevistes en vídeo a tots els candidats. Es sol dir que que als pobles no es vota als partits, sinó a les persones, i crec que això és, en part, veritat. Tot i que el component ideològic compta, ja que no és el mateix presentar-se sota la marca del BLOC que del PP, o no és el mateix el PSOE que el PSD, si que és cert que el candidat fa molt. I en això, a Benissa, crec que anem bé. Els cinc candidats s’han portat de categoria amb nosaltres, participant en el nostre invent sense posar cap impediment, donant-nos total llibertat a l’hora de fer preguntes incòmodes i responent-les, etc.

És per això que crec que amb la informació que hem anat posant a Infobenissa, amb les entrevistes, amb els programes electorals dels i partits, amb la feina feta durant els darrers quatre anys per cada candidat i, com no, coneixent a la gent que duu cada partit a les llistes tenim prou informació per triar a qui votem al poble.

Però, tal i com vaig dir fa quatre anys (em repetisc més que l’allioli), una altra cosa és a nivell de país (si, les “autonòmiques”).

Hi ha una cosa que m’agrada del slogan del PSOE (han esborrat PSPV fins i tot de les paperetes electorals): tot això de la dignitat. Per dignitat no hauriem de permetre que un partit presumptament corrumpte (un partit amb presumptes corruptes a les seues llistes) guanyara, i menys amb una majoria com la que prediuen les enquestes. Per dignitat no hauríem de fer president a un personatge al que fins i tot el New York Times titlla de corrupte, i compara amb Berlusconi. A més, ens han endeutat a base de grandes eventos, la sanitat pública és cada vegada pitjor, en fracàs escolar només ens guanya Ceutala Generalitat no té diners ni per a pagar els segells, i un llarguíssim etcétera.

Però eixos que s’omplin la boca de dignitat no tenen alternativa. De veres penseu que algú que no sap ni escriure els cartells electorals (“Altre camí es possible – Alarte” o “Perquè guanyi Alicante” als cartells de l’alcaldable d’Alacant), ni tampoc corregir-los dos mesos després de que els avisen; algú que va de la ma del govern espanyol que ha rebaixat el sou als funcionaris i congelat les pensions mentre donava ajudes a la banca (fent una política tan de dretes que ni el PP l’haguera dissenyada millor); algú que diu “¡hemos traido el AVE!” per als rics mentre condemna els rodalies o el Gandia-Dénia; algú que no fa absolutament res per acabar la nostra variant (i no em val que ells la van començar, cal acabar-la);… aquestos volen ser l’alternativa al PP? Si sembla que li vulguen copiar el programa!

Ho he contat de forma molt resumida, però ací podeu trobar un article molt bo de Juan Gómez-Jurado, escriptor, sota el títol “Tú eres la #revolución“. Parla a nivell estatal, però el fons és el mateix, amb els mateixos problemes que tenim els valencians. Vos recomane el llegiu, i després de llegir-lo, reflexioneu.

De veritat penseu que aquells que ens han clavat en aquesta situació lamentable, amb milions d’aturats a tot l’estat i per damunt de la mitjana ací al País Valencià, amb un finançament irrisori per a l’educació i la investigació, amb “hipoteques” a més de 30 anys que no són hipoteques (ja que si fora una hipoteca només tornant el pis n’hi hauria prou),… mereixen que algu els vote? Els moviments #nolosvotes, Democracia Real Ya o #15 promouen, d’una manera o una altra, que no.

Jo no ho faré, perquè hi ha alternatives. M’agrada l’optimisme de Compromís, m’agrada Mònica Oltra i la seua indignació permanent. I crec sincerament que és la millor opció per als valencians. Però per als que no es sentiu representats amb Compromís, teniu altres opcions. I totes legítimes. EU, UxV, UPyD, ERPV,… i mil i una candidatures més que es presenten a les eleccions. Perquè més enllà del PP i del PSOE hi ha vida. I el que és més important: hi ha vida intel·ligent, cosa que sembla que els dos grans hagen oblidat. Volem gent capaç i preparada que ens solucione els problemes a nosaltres, no gent que només vol solucionar-se la seua vida.

Indigna’t i VOTA

 

Cànon digital, per Juan Carlos Rodríguez Ibarra

// gener 11th, 2011 // 2 comentaris » // Internet, Política

Fa gairebé un any, vaig enllaçar un article de Rodríguez Ibarra en que li clavava canya a la SGAE i al cànon digital. En aquell moment vaig dir que estava parcialment d’acord amb l’opinió expressada per l’ex-president de la Junta d’Extremadura en l’article.

Ara, un any després, Rodríguez Ibarra n’ha escrit un altre (que he trobat gràcies al tweet de Miquel Simó) del que només puc dir una cosa: el subscric al 100%.

Un paràgraf de l’article:

Los creadores se enfrentan al mismo problema al que se enfrentaron otros gremios cuando las circunstancias y las tecnologías cambiaron. ¿Cómo se protege el derecho del dueño de un bar en un pueblo cuando la carretera deja de pasar por el interior de esa localidad? ¿Y el derecho del fabricante de máquinas de escribir cuando aparece el ordenador? ¿Y el del vendedor callejero de leche de vaca recién ordeñada? ¿Y el del conductor de diligencias cuando apareció el tren? La respuesta puede ser cualquiera menos la de alterar las bases por las que se creó Internet. La Red está basada en la libre circulación de la información que genera una sociedad que funciona a través del intercambio libre de esa información. Si esa información atenta contra la legalidad, ya se encargarán los Tribunales de Justicia de dictaminar la sentencia pertinente. Hasta el momento no ha habido un solo juez que haya dictaminado como ilegal una descarga. La única solución que resta es buscar nuevas fórmulas de adaptación a la nueva sociedad sin tratar de impedir el desarrollo tecnológico y el progreso, cosa que nunca nadie pudo hacer a lo largo de la historia.

Llegiu l’article complet

Rodríguez Ibarra i la SGAE

// gener 11th, 2010 // 5 comentaris » // Internet, Personal, Política

Moltes, moltíssimes vegades he estat en un profund desacord amb Juan Carlos Rodríguez Ibarra, ex-president de la Junta d’Extremadura, per moltes declaracions que ha fet contra els nacionalismes diferents al seu (possiblement, junt amb José Bono, siguen els dos més nacionalistes [espanyols] del PSOE).

Però l’altre dia vaig llegir un article al País sobre la SGAE que no té cap desperdici. Crec que per primera vegada puc dir que estic parcialment d’acord amb Rodríguez Ibarra. I més els valdria als que manen ara, i que no paren de fer barbaritats amb les reformes a lleis per qüestions de propietat intel·lectual, que almenys escoltaren el que diu l’home aquest en l’article.

A continuació, un extracte de l’article en qüestió:

El que escric ara ho estic fent des d’un banc d’un parc que ha sigut dissenyat per un arquitecte. Els que es dediquen a l’exercici de l’arquitectura també tenen reconeguda la propietat intel·lectual. Enfront d’on estic assegut, mire i observe una escultura, propietat intel·lectual d’un escultor que la va vendre l’Ajuntament de la ciutat on visc. Escrivint al parc i mirant l’escultura me n’he recordat de les coses que van dir alguns creadors, fa unes setmanes, a les portes del Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya i he pensat que, seguint els seus raonaments sobre els drets d’autor i la propietat intel·lectual, algú hauria de vindre a cobrar-me uns euros per estar gaudint de l’espai que un arquitecte va crear i per mirar l’escultura que un escultor va idear i modelar. No diré quantes vegades he mirat l’escultura, no siga cas que la SGAE em denuncie per haver mirat més vegades de les que podría ser entés i interpretat com un acte de pirateria visual. Per què els arquitectes i els escultors no cobren els seus drets d’autor quan utilitzem o mirem els espais i les escultures que han creat i sí que s’ha de pagar per utilitzar o mirar les cançons o les pel·lícules realitzades per un altre tipus de creadors?

Llegiu l’article complet.

Un ex-ministre que hauria de continuar sent ministre…

// setembre 28th, 2009 // 2 comentaris » // Miniposts, Política

Jordi Sevilla, que semblava (juntament amb Pedro Solbes i Bernat Soria) un dels millor ministres de ZP, ha deixat l’escó parlamentari (com també ha fet Solbes).

I des de fora de l’hemicicle, sembla dir les coses ben claretes: sense perdre la forma i mantenint un poc de respecte i lleialtat al partit i a qui era el seu cap fins no fa molt, fa una crítica prou contundent als pressupostos generals de l’estat per a 2010.

Días de presupuesto y de aborto

Resposta a Isabel Escudero

// maig 12th, 2009 // 2 comentaris » // Llengua, Política

Fa uns dies, vaig llegir una entrada al blog d’Isabel Escudero que parlava del “valencià de Benissa”, referint-se a la curiosa variant de la nostra llengua que parla David Serra Cervera, vice-secretari d’organització del PP i veí de Benissa. Entre altres coses, critica a altres membres del PP que mai parlen en valencià, o que quan ho fan és un valencià totalment destrossat.

No em crec que el valencià que utilitza el diputat el PP David Serra en les seues intervencions davant del ple de les Corts siga el que s’empra en el seu municipi, Benissa. És tal la destrossa del llenguatge i de la parla que em veig forçada a assumir la teoria que el PP ha creat un valencià deliberadament desnaturalitzat perquè els seus càrrecs públics l’empren en els seus discursos.

[…]

Potser el que pretén el diputat de Benissa és emular al president del seu partit, Francisco Camps, altre destrossador professional del llenguatge. De fet, Serra li pot estar ben agraït a Camps per haver-lo salvat de la purga zaplanista que el va deixar fora de les corts la passada legislatura, perquè ser campsista incondicional en terres d’Alacant té mèrit.

Altres, com Ricardo Costa, no corren el perill de parlar mal el valencià, perquè senzillament mai l’utilitza.
Respecte de la qüestió de fons, no vull deixar passar la mentida que ha dit hui Serra en el ple de les Corts en la seua defensa del transvasament de l’Ebre. Ha dit que el PP no dirà que no a les dessaladores, però no les acceptarà com la solució estructural al dèficit hídric. El PP no dirà que no a les dessaladores, quan les ha injuriat fins a la sacietat, les ha boicotejat, ha dificultat la seua execució, i les ha qualificat com “les centrals nuclears del mar” (González Pons dixit).

Li vaig contestar al seu blog, però copie el meu comentari ací amb la intenció de generar (encara que siga poc) un debat al voltant dels polítics (en general) i la nostra llengua.

Isabel,

Tens raó que el valencià de David Serra està desnaturalitzat, o destrossat, i que possiblement siga de forma totalment intencional. No seré jo el que intente defensar ni que siga de forma mínima la política lingüística del PP. Al contrari, crec que no hi ha maneres més efectives de fer-li mal a la nostra llengua que les que gasten ells.

Ara, tampoc crec que des del PSOE es faça molt millor. I dic PSOE, perquè això del PSPV (malauradament) ja no s’ho creu ningú. El valencià de Jorge Alarte crec que és cosí germà del de Francisco Camps (només el gasta a les mil, encara que potser no el destrosse tant), y el de Ángel Luna, portaveu a les Corts, el mateix que el de Ricardo Costa: inexistent.

Respecte que siguen castellanoparlants (que no vol dir que em semble bé que els dos carrecs més visibles del vostre partit parlen pràcticament sempre en castellà).

El que si que em pareix realment trist es que, des d’un partit on els seus portaveus parlen en castellà, un partit que va votar fa un parell de dies en contra d’adherir-se a l’Institut Ramon Llull (i no és excusa tot això de la disciplina de vot en el partit,…) s’acuse al PP per la seua política lingüística…

O canvieu la vostra manera d’actuar (que seria el que m’agradaria) o deixeu d’atacar al PP amb això (que no és el que vull), però fer el que esteu fent ara és hipocresia.

Rajoy a ZP

// febrer 18th, 2009 // 2 comentaris » // Miniposts, Política

“Si no signa el cessament de Bermejo, es converteix en el propi Bermejo”

Mariano Rajoy a José Luis Rodríguez Zapatero, avuí al Congrés

Si Rajoy no signa el cessament de Fabra, es converteix en el propi Fabra

Si Rajoy no signa el cessament de López Viejo, es converteix en el propi López Viejo

Si Rajoy no signa el cessament de Granados, es converteix en el propi Granados

Si Rajoy no signa el cessament de Ignacio González, es converteix en el propi Ignacio González

Vist a Escolar.net

Curs polític…

// octubre 4th, 2008 // No hi ha comentaris » // Política

[…] Aquests dies ens han inflat els nassos amb allò del curs polític. Que si l’inici del curs polític, que si l’actual curs polítics, que si en aquest curs polític… quin curs? Però hi ha polítics? Açò no va per legislatures de quatre anys? […] arribem a la conclusió que els nostres polítics treballen de manera obligada al voltant de sis mesos a l’any. La resta del temps ho fan optativament. Perquè si estem, com diuen ells, en un nou curs polític, aleshores els polítics que són, mestres o alumnes?

Vicent i Gandulf, a L’eufemisme i l’estalvi