Entrades etiquetades ‘producte recomanat’

Libtrash, paperera en linux

// octubre 1st, 2008 // 1 comentari // Linux

Palabra del nuevo presidente del Tribunal Supremo
I tornem amb el Producte Recomanat. Vaig a intentar fer aquesta secció de forma quinzenal, a veure si puc seguir el ritme. No vull dir que cada 15 dies exactes pose un post; sinó que intentaré fer-ne dos al mes, durant les primers dies de cada quinzena.

Parlem ara de libtrash. Es tracta d’una llibreria per a entorns Linux que permet enviar una cosa que esborrem mitjançant la consola a la paperera de reciclatge. Això ja s’encarreguen de fer-ho els entorns gràfics a més alt nivell, però si ho fem des de la consola (amb un rm) el fitxer desapareix per sempre més.

Per instalar-lo a Ubuntu (i a altres Debian o derivats) només cal executar

sudo apt-get install libtrash

ja que la llibreria es troba als repositoris de la distribució.

Després per fer-la funcionar, cal exportar la variable LD_PRELOAD de la següent forma:

export LD_PRELOAD=/usr/lib/libtrash/libtrash.so.2.4.

Això si, si volem evitar-nos haver-ho de fer a cada entrada en la consola, podem afegir aquesta línia als fitxers .bashrc i/o .bash_profile al nostre directori d’usuari.

Hi ha diversos articles en altres blogs que seguisc (com Lo hice y lo entendí, o Mundogeek) que n’han parlat més a fons, i ja fa més temps, explicant algunes passes per personalitzar més encara el funcionament. Des d’aquell moment que tenia en esborrany aquesta entrada, i com que estic de neteja al bloc, m’he decidit a acabar-la i publicar-la.

Espere que vos siga útil!

Dropbox, magatzem en xarxa

// setembre 19th, 2008 // 2 comentaris » // Informàtica, Internet

Si alguna vegada acabem destruint el món, l’última veu en sentir-se probablement siga la d’un expert dient que «això no pot passar»

Peter Ustinov

Vist a Microsiervos
Barbaritats valencianes, a Canviem la realitat, de Sergi.

Vist a Eu!, a Vent d Cabylia, de Vicent Baydal

No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida.

Randy Pausch

Randy Pausch era professor de la Universitat de Carnagie Mellon, als Estats Units. Al llarg de la seva vida, va treballar per a Disney, Electronic Arts, i també va fer treballs de consultoria per a Google. Fa vora dos anys, li van diagnosticar un càncer de pàncrees, i l’agost passat, després de sotmetre’s a diversos trataments quirúgics i de quimioteràpia, els metges van descobrir que hi havia metastasi, i que li quedaven pocs mesos de vida (entre tres i sis).

El mes següent, just fa un any (el 18 de setembre de 2007), Randy Pausch va fer una conferència a la seva universitat, anomenada “Aconseguir realment els teus somnis de xiquet“. Formava part d’una sèrie de conferències on cada ponent havia de parlar de tot allò que voldria explicar si sabera que era la última classe que anava a donar, i es titulava “The Last Lecture” (l’última lliçó). Però quan se li va donar eixe nom, i se li va proposar a Randy que la donara, ningú no sabia que en el seu cas no seria una hipotesi: era realment l’última lliço que anava a donar en la universitat.

La xarrada és impresionant, i a tots els que no l’hageu vista, vos recomane que la vegeu. Ací està en anglés, sencera, i subtitulada en castellà, alemany i anglés.

La conferència ha sigut tot un fenòmen en internet, i fins i tot s’ha arribat a editar un DVD. També s’ha publicat un llibre, fet a partir d’entrevistes telefòniques a Randy, mentre aquest passava els últims dies amb la seva família.

Randy Pausch va donar la última lliço de la seva vida fa just un any, però gràcies a haver-ho fet, serivarà durant molt de temps per ensenyar-nos coses a tots.

Busca la passió que ha de moure la teva vida, i eixa passió no està ni en coses materials ni en els diners (sempre hi haurà algú pel teu voltant que en tinga més). La vertadera passió està en les coses que t’omplin des del teu interior, i està cimentada en les persones i en les relacions amb les persones,  en com seràs recordat quan ja no estigues ací.

Seguint un poc a Òscar i els seus productes de la setmana, vaig a intentar començar una nova secció del bloc, amb xicotetes revisions i recomanacions de productes, serveis, programes,… que veig d’utilitat: Producte Recomanat. I per començar, el Dropbox.

Dropbox

Dropbox és un nou servei de sincronització entre dispositius. Es tracta d’un client (disponible per a Windows, Linux i Mac) que es connecta als servidors de Dropbox i sincronitza carpetes locals del teu equip amb el que tingues al teu compte en el servidor, desant a més un històric dels canvis per poder restaurar els fitxers a estats anteriors.

En principi, és una cosa semblant al rsync o programes similars, però amb una interfície gràfica perfecta: no notes en absolut que estàs treballant amb alguna cosa remota. La interfície s’assembla molt al TortoiseSVN, un client SVN per a Windows, que afegeix unes icones a l’Explorador de Windows de manera que sabem en quin estat tenim la còpia local respecte a la que hi ha en el servidor.

Però hi ha algunes coses que fan de Dropbox un servei web molt bo:

  • Tens també una interfície web, amb la que pots accedir des del teu compte als fitxers que tingues emmagatzemats.
  • Té una opció d’autogenerar galeries fotogràfiques amb les imatges d’un director; a més, aquestes galeries són accessibles des de la web per tothom (sempre que ho permetes expressament).
  • Pots “compartir” carpetes entre dos o més comptes de Dropbox: d’aquesta manera, sempre pots tindre en una carpeta compartida un treball i tots els companys de classe accedir a ell, o pots passar-li les últimes fotos als teus amics, etc.
  • Pots posar fitxers disponibles per a tothom en la web: es genera un enllaç públic i tothom es pot descarregar-ho.
  • Funciona a base de diferències binàries (diff en mode binari): només es transmet al servidor el canvi entre com era el fitxer abans i després dels canvis que s’hagen pogut produïr. D’aquesta manera, s’optimitza l’ample de banda consumit.
  • La facilitat de tornar a versions anteriors al fitxer: des de la interfície web, només cal escollir la revisió del fitxer a restaurar.
  • És gratuït (fins a 2Gb). De tota manera, és possible augmentar aquest espai comprant un compte premium per vora $10 mensuals. Els serveis freemium (free + premium) es veu que triomfen.
  • A diferència d’interfícies semblants per a SVN, és totalment transparent a l’usuari: no s’ha de fer res per a indicar-li al programa que sincronitze amb el servidor.

Ja havia sentit parlar d’ell quan estava en beta, però després d’un bon article d’Antonio Ortiz i, sobretot, un comentari al seu favor d’Enrique, m’he decidit a provar-lo. I la veritat és que val la pena. El recomane a tots.